Es mostren 88953 resultats

■ substituïble

■ substituïble

adjectiu Que pot ésser substituït
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substituïdor
| substituïdora

■ substituïdor
| substituïdora

adjectiu i masculí i femení Que substitueix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substituir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substituir</title>

Partició sil·làbica: subs_ti_tu_ir
Etimologia: del ll. substituĕre, íd. (v. constituir) 1a font: 1361
verb transitiu Posar o posar-se una persona o una cosa en el lloc d’una altra; reemplaçar. X ha substituït Y en el càrrec de caixer. Y ha estat substituït per X. Hem substituït X per Y.

■ substituir

verb transitiu Posar o posar-se una persona o una cosa en el lloc d’una altra reemplaçar X ha substituït Y en el càrrec de caixer Y ha estat substituït per X Hem substituït X per Y
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substitut
| substituta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substitut</title>

Etimologia: del ll. substitutus, -a, -um, íd. 1a font: 1575, DPou.
    masculí i femení
  1. Persona que en substitueix una altra. El seu substitut no estava gaire al corrent d’aquest afer.
  2. dret civil Hereu o legatari designat per a substituir amb causa legítima el nomenat amb prioritat.

■ substitut
| substituta

masculí i femení Persona que en substitueix una altra El seu substitut no estava gaire al corrent d’aquest afer dret civil Hereu o legatari designat per a substituir amb causa legítima el nomenat amb prioritat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substitutiu
| substitutiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substitutiu</title>

Partició sil·làbica: subs_ti_tu_tiu
Etimologia: del ll. td. substitutivus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Dit d’una cosa que, en l’ús, en pot substituir una altra.
  2. masculí Cosa que hom pot usar en lloc d’una altra.
  3. masculí alimentació, indústries alimentàries Succedani.

■ substitutiu
| substitutiva

adjectiu Dit d’una cosa que, en l’ús, en pot substituir una altra masculí Cosa que hom pot usar en lloc d’una altra masculí alimentació, indústries alimentàries Succedani
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substitutori
| substitutòria

■ substitutori
| substitutòria

adjectiu Que substitueix Prestació social substitutòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substrat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substrat</title>

Etimologia: del ll. substratus, -us, íd. 1a font: s. XX
    masculí
  1. Capa inferior, allò que està sota una altra cosa i en constitueix el suport.
  2. biologia
    1. Terreny o lloc que serveix de suport a una planta o animal fix.
    2. Substància sobre la qual actua un ferment.
  3. bioquímica Substància sobre la qual actua un enzim.
  4. electrònica Suport de material semiconductor sobre el qual hom incorpora diferents impureses a fi d’obtenir zones p i n i constituir així un circuit integrat.
  5. filosofia Denominació genèrica escolàstica que designa allò que resta sota una altra cosa i que pot significar tant la substància com el subjecte i el supòsit.
  6. lingüística Llengua que, en un territori determinat, és substituïda per una altra a conseqüència d’una conquesta o colonització; els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat.
  7. microbiologia Medi de cultiu.
  8. química En una reacció química, per contraposició als reactius, nom que hom dona a la substància de partida que hom desitja transformar mitjançant la reacció.

■ substrat

masculí Capa inferior, allò que està sota una altra cosa i en constitueix el suport biologia Terreny o lloc que serveix de suport a una planta o animal fix Substància sobre la qual actua un ferment bioquímica Substància sobre la qual actua un enzim electrònica Suport de material semiconductor sobre el qual hom incorpora diferents impureses a fi d’obtenir zones p i n i constituir així un circuit integrat filosofia Denominació genèrica escolàstica que designa allò que resta sota una altra cosa i que pot significar tant la substància com el subjecte i el supòsit lingüística Llengua que, en un…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

substràtum

substràtum

masculí Substrat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subsumir

■ subsumir

verb transitiu filosofia i lògica Considerar un individu com a comprès en una espècie o una espècie com a compresa en un gènere, o bé considerar un fet com l’aplicació d’una llei
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

subsumpció

subsumpció

femení filosofia i lògica Acció de subsumir l’efecte
Traducció