Es mostren 88940 resultats

■ suplicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplicar</title>

Etimologia: del ll. supplicare, íd., der. de supplex, -ĭcis ‘el qui flecteix els genolls suplicant’ 1a font: c. 1251
    verb transitiu
    1. Demanar amb submissió i humilitat (a algú) de concedir, de permetre, una cosa. Suplicar Déu.
    2. Demanar amb submissió i humilitat (alguna cosa) a algú. Suplicar una gràcia al rei.
  2. dret processal Interposar un recurs de súplica o de suplicació.

■ suplicar

verb transitiu Demanar amb submissió i humilitat a algú de concedir, de permetre, una cosa Suplicar Déu Demanar amb submissió i humilitat alguna cosa a algú Suplicar una gràcia al rei dret processal Interposar un recurs de súplica o de suplicació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplicatori
| suplicatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplicatori</title>

Etimologia: del b. ll. supplicatorius, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Dit de l’escrit en què hom suplica alguna cosa.
  2. masculí dret processal
    1. Prec que adreça un jutge inferior a un de superior o a un tribunal perquè executi diligències que cauen fora del seu territori.
    2. Instància adreçada al parlament per un jutge o tribunal, demanant permís per a procedir contra algun dels parlamentaris.
  3. femení història del dret Comunicació que passava d’un tribunal o d’un jutge a un altre de la mateixa classe o autoritat.

■ suplicatori
| suplicatòria

adjectiu Dit de l’escrit en què hom suplica alguna cosa masculí dret processal Prec que adreça un jutge inferior a un de superior o a un tribunal perquè executi diligències que cauen fora del seu territori Instància adreçada al parlament per un jutge o tribunal, demanant permís per a procedir contra algun dels parlamentaris femení història del dret Comunicació que passava d’un tribunal o d’un jutge a un altre de la mateixa classe o autoritat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplici


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplici</title>

Etimologia: del ll. supplicium, íd., pròpiament ‘súplica per apaivagar els déus’, der. de supplex, -ĭcis ‘el qui flecteix els genolls suplicant’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. dret penal
    1. Sofriment corporal greu imposat com a càstig i que pot ocasionar la mort.
    2. darrer suplici Pena de mort.
    1. Patiment atroç. Vam haver de passar el suplici de la set.
    2. hiperbòlicament Haver-lo d’escoltar hores i hores: quin suplici!

■ suplici

masculí dret penal Sofriment corporal greu imposat com a càstig i que pot ocasionar la mort darrer suplici Pena de mort Patiment atroç Vam haver de passar el suplici de la set hiperbòlicament Haver-lo d’escoltar hores i hores quin suplici
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplidor
| suplidora

■ suplidor
| suplidora

adjectiu i masculí i femení Que supleix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplir</title>

Etimologia: del ll. supplēre, íd., der. de plere ‘omplir’ 1a font: 1382
    verb [p p suplert -a o suplit -ida] transitiu
  1. Proveir amb una cosa a la manca d’una altra. Supleix la seva manca d’aptitud amb un estudi assidu.
  2. Posar-se en el lloc d’un altre o d’una altra cosa que manca. Suplirem la seva baixa amb una nova incorporació.
  3. Reemplaçar provisòriament algú fent les seves funcions. El professor de català, quan ha d’absentar-se, el supleix el senyor X.

■ suplir

verb p p suplert -a o suplit -ida transitiu Proveir amb una cosa a la manca d’una altra Supleix la seva manca d’aptitud amb un estudi assidu Posar-se en el lloc d’un altre o d’una altra cosa que manca Suplirem la seva baixa amb una nova incorporació Reemplaçar provisòriament algú fent les seves funcions El professor de català, quan ha d’absentar-se, el supleix el senyor X
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suport


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suport</title>

Etimologia: de suportar 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Allò que suporta o sosté. Quatre pilars que serveixen de suport a la volta.
    2. figuradament Ell és l’únic suport de la família.
    3. cinematografia Placa, film o paper sobre el qual és disposada l’emulsió fotosensible.
    4. mecànica Part, element, peça, etc., que sosté un cos en equilibri estable.
    5. tecnologia Tot allò (peça, element, aparell, dispositiu, etc.) que manté una cosa en equilibri, la suporta, la sosté, n’assegura la solidesa o la manté en una posició determinada.
  2. Acció d’advocar per alguna cosa (a obtenir, a acordar, etc.), de mantenir-la, de defensar-la. Parlar en suport d’una proposició. Prestar suport a una iniciativa.
  3. heràldica Cadascuna de les figures animals que aguanten un escut o l’acompanyen.
  4. informàtica Medi físic emprat per a enregistrar informació. Suport magnètic, òptic.

■ suport

masculí Allò que suporta o sosté Quatre pilars que serveixen de suport a la volta figuradament Ell és l’únic suport de la família cinematografia Placa, film o paper sobre el qual és disposada l’emulsió fotosensible mecànica Part, element, peça, etc, que sosté un cos en equilibri estable tecnologia Tot allò peça, element, aparell, dispositiu, etc que manté una cosa en equilibri, la suporta, la sosté, n’assegura la solidesa o la manté en una posició determinada Acció d’advocar per alguna cosa a obtenir, a acordar, etc, de mantenir-la, de defensar-la Parlar en suport d’una proposició Prestar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suportable

■ suportable

adjectiu Que pot ésser suportat o tolerat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suportablement

■ suportablement

adverbi D’una manera suportable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suportar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suportar</title>

Etimologia: del ll. supportare, íd. 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Tenir una cosa damunt seu impedint que caigui o s’enfonsi. Els pilars que suporten la volta.
    1. Rebre el pes, l’esforç, d’una cosa sense cedir, sense ésser-ne damnejat. La teulada no va poder suportar el pes de la neu i es va enfonsar. La nau no va poder suportar més temps els cops de mar i es va partir pel mig.
    2. figuradament Tolerar, sofrir amb resignació. L’estómac ja no suportava els aliments. Suportar les privacions, les calúmnies, les impertinències. Suportar-se els uns als altres.

■ suportar

verb transitiu Tenir una cosa damunt seu impedint que caigui o s’enfonsi Els pilars que suporten la volta Rebre el pes, l’esforç, d’una cosa sense cedir, sense ésser-ne damnejat La teulada no va poder suportar el pes de la neu i es va enfonsar La nau no va poder suportar més temps els cops de mar i es va partir pel mig figuradament Tolerar, sofrir amb resignació L’estómac ja no suportava els aliments Suportar les privacions, les calúmnies, les impertinències Suportar-se els uns als altres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suposable

■ suposable

adjectiu Que pot ésser suposat
Informació complementària
Traducció