Es mostren 88940 resultats

■ arrià
| arriana

■ arrià
| arriana

adjectiu i masculí i femení cristianisme Arià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arriada1

■ arriada1

femení marina, marítim Acció d’arriar, d’abaixar veles, vergues o banderes l’efecte Vegeu també arriada 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arriada2

■ arriada2

femení Asenada, rucada Vegeu també arriada 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrianisme

■ arrianisme

masculí cristianisme Arianisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arriar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arriar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: ar_ri_ar
Homòfon: arrià
Etimologia: variant de arrear en el sentit ant. de ‘arranjar o plegar (les veles)’
    verb transitiu
  1. marina, marítim
    1. Afluixar o deixar anar un cap, una cadena o un cable.
    2. Fer baixar les veles o qualsevol altra cosa que estigui hissada.
  2. arriar bandera organització militar Abaixar una bandera.
  3. arriar en banda marina, marítim Deixar anar totalment un cap que era fermat o que hom aguantava amb les mans.



    4. Vegeu també:
    arriar2

■ arriar1

verb transitiu marina, marítim Afluixar o deixar anar un cap, una cadena o un cable Fer baixar les veles o qualsevol altra cosa que estigui hissada arriar bandera organització militar Abaixar una bandera arriar en banda marina, marítim Deixar anar totalment un cap que era fermat o que hom aguantava amb les mans Vegeu també arriar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arriar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arriar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: ar_ri_ar
Homòfon: arrià
Etimologia: de arri 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Estimular (una bèstia) a continuar o accelerar la marxa, amb la veu, les xurriaques, etc. Arria la mula, que fem tard!
    2. arriar el rellotge per extensió Donar-li corda.
  2. Tirar, arrossegar (un vehicle). Un carro arriat per dos cavalls.
  3. usat absolutament Una moto que arria molt.



    4. Vegeu també:
    arriar1

■ arriar2

verb transitiu Estimular una bèstia a continuar o accelerar la marxa, amb la veu, les xurriaques, etc Arria la mula, que fem tard arriar el rellotge per extensió Donar-li corda Tirar, arrossegar un vehicle Un carro arriat per dos cavalls usat absolutament Una moto que arria molt Vegeu també arriar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arribada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arribada</title>

Etimologia: de arribar 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció d’arribar.
    2. donar la bona arribada Donar la benvinguda.
    3. fer una bona arribada Rebre bé els qui arriben.
  2. esports
    1. Moment que l’atleta, la màquina o l’animal atenyen la línia d’arribada.
    2. línia d’arribada Senyal de referència que indica el lloc on fineix una cursa.
    1. marina, marítim Acció d’atènyer el port un vaixell.
    2. arribada forçosa dret marítim Acció d’atènyer un vaixell un indret de la costa no previst en la seva ruta per causes imprevistes i extraordinàries.
  4. d’arribada locució adverbial De bell antuvi, per començar.

■ arribada

femení Acció d’arribar donar la bona arribada Donar la benvinguda fer una bona arribada Rebre bé els qui arriben esports Moment que l’atleta, la màquina o l’animal atenyen la línia d’arribada línia d’arribada Senyal de referència que indica el lloc on fineix una cursa marina, marítim Acció d’atènyer el port un vaixell arribada forçosa dret marítim Acció d’atènyer un vaixell un indret de la costa no previst en la seva ruta per causes imprevistes i extraordinàries d’arribada locució adverbial De bell antuvi, per començar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arribar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arribar</title>

Etimologia: de riba1 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb
  1. intransitiu Venir a trobar-se en un indret per moció progressiva, tocar al terme del seu camí. Demà arribarà una balandra estrangera. Ha arribat el tren amb passatgers i equipatges.
  2. intransitiu
    1. Atènyer la seva destinació una cosa. Ha arribat l’encàrrec d’ahir.
    2. figuradament Atènyer el fi perseguit. Arribar al bisbat. Arribar a aconseguir un desig.
  3. pronominal Anar en un lloc no gaire llunyà. M’hi arribaré en un salt i li ho diré. Arribar-se a la font.
  4. intransitiu Per transcurs del temps una època esdevenir actual. És arribat el moment de manifestar-se.
  5. intransitiu Ascendir una cosa que és susceptible de variació (que puja, etc.) a un cert grau o nivell. L’aigua va arribar al tercer esglaó.
  6. intransitiu Tenir extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o un cert fi. Acosta-m’ho, que no hi arribo. És massa car i no hi arribem.
  7. intransitiu Durar una cosa que passa, que es consumeix, etc., fins a una certa època. Les provisions no arribaran a l’estiu.
  8. intransitiu Esdevenir-se, tenir lloc. Arribi el que arribi.
  9. intransitiu marina, marítim
    1. Moure el timó de manera que el vaixell viri cap a sotavent.
    2. Portar la proa del vaixell cap a sotavent.
    3. Portar el vaixell fins al port o fins a la vora.
  10. intransitiu Unit a un infinitiu amb la preposició a, indica la intensitat de l’acció expressada per aquest infinitiu. Que n’arriba a ser, de talòs! Si n’arriba a tenir, de diners!

■ arribar

verb intransitiu Venir a trobar-se en un indret per moció progressiva, tocar al terme del seu camí Demà arribarà una balandra estrangera Ha arribat el tren amb passatgers i equipatges intransitiu Atènyer la seva destinació una cosa Ha arribat l’encàrrec d’ahir figuradament Atènyer el fi perseguit Arribar al bisbat Arribar a aconseguir un desig pronominal Anar en un lloc no gaire llunyà M’hi arribaré en un salt i li ho diré Arribar-se a la font intransitiu Per transcurs del temps una època esdevenir actual És arribat el moment de manifestar-se intransitiu Ascendir una cosa que és susceptible…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arribatge

■ arribatge

masculí botànica Conjunt d’algues i altres restes vegetals arrossegades per les ones i dipositades a la platja
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arribisme

■ arribisme

masculí Condició d’arribista
Traducció