Es mostren 88953 resultats

■ tiberi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tiberi</title>

Etimologia: probable al·lusió a l’emperador romà Tiberi per les seves fartaneres i orgies, reforçada per l’influx de mots com tibar, tip, atipar i el sufix derivatiu de mots com captiveri, encanteri, vituperi 1a font: 1839, DLab.
masculí col·loquialment Àpat suculent.

■ tiberi

masculí colloquialment Àpat suculent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tibetà
| tibetana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tibetà</title>

  1. adjectiu i masculí i femení Del Tibet (país de l’Àsia central), dels tibetans (poble) o del tibetà (llengua).
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça mongòlida, amb notables diferències ètniques segons les regions, que habita a l’actual regió autònoma del Tibet (Xina) i en bona part a les províncies xineses de Sikang, Tsinghai i Sinkiang, al Ladakh i el Sikkim (Índia), al Nepal septentrional i a Bhutan.
  3. lingüística
    1. masculí Llengua pertanyent al grup de les llengües tibetanes, de la família sinotibetana, parlada pels tibetans, amb nombroses variacions dialectals.
    2. llengües tibetanes Grup de llengües, de la família sinotibetana, que comprèn diversos subgrups i un conjunt de llengües independents, parlades pels tibetans.

■ tibetà
| tibetana

adjectiu i masculí i femení Del Tibet país de l’Àsia central, dels tibetans poble o del tibetà llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça mongòlida, amb notables diferències ètniques segons les regions, que habita a l’actual regió autònoma del Tibet Xina i en bona part a les províncies xineses de Sikang, Tsinghai i Sinkiang, al Ladakh i el Sikkim Índia, al Nepal septentrional i a Bhutan lingüística masculí Llengua pertanyent al grup de les llengües tibetanes, de la família sinotibetana, parlada pels tibetans, amb nombroses variacions dialectals llengües tibetanes Grup de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tibetobirmà
| tibetobirmana

■ tibetobirmà
| tibetobirmana

adjectiu i masculí lingüística Dit del grup de llengües parlades en l’àrea compresa entre el Tibet N, Myanmar S, Caixmir W i les províncies xineses de Sichuan i Yunnan Constitueix la branca occidental de la família lingüística sinotibetana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tíbia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tíbia</title>

Partició sil·làbica: tí_bi_a
Etimologia: del ll. tibia ‘flauta; tíbia’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. música Instrument de vent usat pels antics romans, equivalent a l’aulos grec, que es perpetuà a l’edat mitjana en la caramella, avantpassat de l’oboè, el clarinet i el fagot.
  2. anatomia animal
    1. Os dels vertebrats terrestres situat a la part interna del segon segment de les extremitats posteriors.
    2. Quart artell de les potes dels aràcnids i dels insectes, entre el fèmur i el tars.

■ tíbia

femení música Instrument de vent usat pels antics romans, equivalent a l’aulos grec, que es perpetuà a l’edat mitjana en la caramella, avantpassat de l’oboè, el clarinet i el fagot anatomia animal Os dels vertebrats terrestres situat a la part interna del segon segment de les extremitats posteriors Quart artell de les potes dels aràcnids i dels insectes, entre el fèmur i el tars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tibial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tibial</title>

Partició sil·làbica: ti_bi_al
Etimologia: del ll. tibialis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu anatomia animal
  1. Relatiu o pertanyent a la tíbia.
  2. artèria tibial anterior Artèria que s’origina de la poplítia i que es distribueix pel genoll, la cama i el turmell.
  3. artèria tibial posterior Branca del tronc tibioperoneal que irriga la cama, el peu i el taló.
  4. múscul tibial anterior Múscul voluminós, prismàtic i triangular, estès des de l’extremitat superior a la tíbia fins al peu.
  5. múscul tibial posterior Múscul situat a la regió posterior de la cama; arriba fins al tubercle de l’escafoide del peu.
  6. nervi tibial anterior Branca interna de la bifurcació del ciàtic popliti extern, que innerva els músculs de la regió interna de la cama.
  7. nervi tibial posterior Continuació del ciàtic popliti intern, des de l’anell del soli, que innerva els músculs popliti, soli, flexor comú i propi del dit gros, i la pell de la planta del peu.

■ tibial

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a la tíbia artèria tibial anterior Artèria que s’origina de la poplítia i que es distribueix pel genoll, la cama i el turmell artèria tibial posterior Branca del tronc tibioperoneal que irriga la cama, el peu i el taló múscul tibial anterior Múscul voluminós, prismàtic i triangular, estès des de l’extremitat superior a la tíbia fins al peu múscul tibial posterior Múscul situat a la regió posterior de la cama arriba fins al tubercle de l’escafoide del peu nervi tibial anterior Branca interna de la bifurcació del ciàtic popliti extern, que innerva…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tibier
| tibiera

tibier
| tibiera

adjectiu i masculí i femení De Tibi Alcoià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tibio-

■ tibio-

Forma prefixada del mot llatí tibia ‘tíbia’, que denota relació o connexió amb aquest os Ex tibiofemoral
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tibiotars

■ tibiotars

masculí anatomia animal i ornitologia Part superior de la pota dels ocells, compresa entre el fèmur i el tars
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tible


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tible</title>

Compareu: tiple
Etimologia: variant de tiple
    música
  1. masculí Instrument de vent de la família de l’oboè, semblant a la tenora, bé que de dimensions més reduïdes, usat sobretot en la cobla.
  2. masculí i femení Músic que toca el tible.

■ tible

música masculí Instrument de vent de la família de l’oboè, semblant a la tenora, bé que de dimensions més reduïdes, usat sobretot en la cobla masculí i femení Músic que toca el tible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tibossa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tibossa</title>

Etimologia: de tibòs ‘boscall’, der. de tibar, amb contaminació amb talòs
femení Branca de l’alzina surera que queda seca a l’arbre, la fusta de la qual es podreix i en queda el pelagrí sencer, i dins la qual solen fer niu els ocells.

■ tibossa

femení Branca de l’alzina surera que queda seca a l’arbre, la fusta de la qual es podreix i en queda el pelagrí sencer, i dins la qual solen fer niu els ocells