Es mostren 88940 resultats

■ tirabotes

■ tirabotes

masculí Ganxo de ferro que servia per a calçar-se les botes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirabotó

■ tirabotó

masculí Ganxet emprat per a cordar certs botons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirabou

■ tirabou

masculí dansa Ball antic que ballaven un nombre indefinit de balladors donant-se la mà i formant cadena
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirabuixó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tirabuixó</title>

Partició sil·làbica: ti_ra_bui_xó
Etimologia: del fr. tire-bouchon, comp. de tirer ‘estirar’ i bouchon ‘tap’, aplicat també al rull per semblança de forma
    masculí
  1. Llevataps.
  2. Rull de cabells llarg i en espiral.
  3. aeronàutica Figura d’acrobàcia aèria que consisteix en una rotació de 360° al voltant de l’eix longitudinal de l’aeronau. També és anomenat tonneau.
  4. alimentació, indústries alimentàries Pasta alimentària de forma helicoidal semblant a un tirabuixó.
  5. esports Salt de trampolí en què el saltador fa una rotació a l’entorn de l’eix longitudinal del cos.
  6. gimnàstica Exercici que consisteix a girar sobre una cama, iniciat en posició dempeus i acabat en posició encongida, o a l’inrevés.

■ tirabuixó

masculí Llevataps Rull de cabells llarg i en espiral aeronàutica Figura d’acrobàcia aèria que consisteix en una rotació de 360° al voltant de l’eix longitudinal de l’aeronau També és anomenat tonneau alimentació, indústries alimentàries Pasta alimentària de forma helicoidal semblant a un tirabuixó esports Salt de trampolí en què el saltador fa una rotació a l’entorn de l’eix longitudinal del cos gimnàstica Exercici que consisteix a girar sobre una cama, iniciat en posició dempeus i acabat en posició encongida, o a l’inrevés
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirabuquet

■ tirabuquet

masculí Trabuquet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tiracrín

■ tiracrín

masculí oficis manuals Mena de punxó llarg emprat per tal d’embotir uniformement els elements que s’han d’entapissar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tirada</title>

Etimologia: de tirar 1a font: s. XIII
    femení
    1. Acció de llançar, de deixar anar amb cert impuls.
    2. especialment armament Acció de disparar armes, de llançar projectils.
    3. especialment jocs d’entreteniment Acció de tirar els daus, les cartes o altres elements de joc damunt la taula. A la primera tirada vaig fer doble sis.
  2. Acció de tirar o de traçar una línia, un camí, etc.
  3. Inclinació que té una persona a anar a un indret determinat, a fer una cosa, etc. Al moll, no hi vaig gairebé mai: no hi tinc tirada. El noi no té gens de tirada als estudis.
    1. Extensió en llargària d’una peça de roba, d’una paret, d’un marge, etc. Aquesta paret ha de tenir més tirada.
    2. Distància, llargària de camí a recórrer. D’ací al molí encara hi ha una bona tirada.
    3. Tanda, sèrie o conjunt de coses que se segueixen. Va recitar de cor una llarga tirada de versos.
    4. Quantitat d’aigua, de vi, etc., que hom beu d’un cop.
    5. Fet de beure-se-la. Em voldríeu donar una tirada d’aigua?
    6. d’una tirada locució adverbial En un sol cop, sense interrupcions. Ha escrit vint planes d’una tirada.
  5. arts gràfiques
    1. Tiratge.
    2. Nombre d’exemplars impresos en un mateix tiratge.

■ tirada

femení Acció de llançar, de deixar anar amb cert impuls especialment armament Acció de disparar armes, de llançar projectils especialment jocs d’entreteniment Acció de tirar els daus, les cartes o altres elements de joc damunt la taula A la primera tirada vaig fer doble sis Acció de tirar o de traçar una línia, un camí, etc Inclinació que té una persona a anar a un indret determinat, a fer una cosa, etc Al moll, no hi vaig gairebé mai no hi tinc tirada El noi no té gens de tirada als estudis Extensió en llargària d’una peça de roba, d’una paret, d’un marge, etc Aquesta paret ha de tenir més…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirador1
| tiradora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tirador</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de tirar i -dor1 1a font: 1307
    1. masculí i femení Persona que tira.
    2. masculí i femení esports Esgrimidor.
    3. masculí i femení esports Persona que practica el tir olímpic.
    4. masculí història militar Soldat colonial francès d’infanteria al nord d’Àfrica.
    5. masculí història militar Regular, originari d’Ifni, que participà en la guerra civil espanyola de 1936-39 i en les operacions africanes del 1958.
    6. masculí i femení ciències militars Persona encarregada de disparar una arma col·lectiva.
    7. tirador de cartes ocultisme Persona que practica l’endevinació mitjançant cartes de joc.
  2. masculí i femení
    1. En certs oficis, persona que fa l’operació d’estirar.
    2. El qui empeny la fusta tallada muntanya avall fins al riu on és enraiada.
    3. tirador de llaços indústria tèxtil El qui, en els telers antics, estirava els cordills, anomenats llaços.
    4. tirador d’or oficis manuals i història El qui fa fils de metalls preciosos fent-los passar per una sèrie de fileres de secció decreixent.
  3. masculí
    1. Nom de diferents instruments que serveixen per a tirar o estirar.
    2. especialment Forqueta als extrems de la qual se subjecten dues tires de goma unides per un tros de cuir, de badana, etc., en el qual hom posa pedretes, perdigons, etc., que llança estirant les gomes i deixant-les anar bruscament.
    3. transports Part davantera de cadascun dels braços d’un carro, on va situat l’animal.



    4. Vegeu també:
    tirador2

■ tirador1
| tiradora

masculí i femení Persona que tira masculí i femení esports Esgrimidor masculí i femení esports Persona que practica el tir olímpic masculí història militar Soldat colonial francès d’infanteria al nord d’Àfrica masculí història militar Regular, originari d’Ifni, que participà en la guerra civil espanyola de 1936-39 i en les operacions africanes del 1958 masculí i femení ciències militars Persona encarregada de disparar una arma collectiva tirador de cartes ocultisme Persona que practica l’endevinació mitjançant cartes de joc masculí i femení En certs oficis, persona que fa l’operació d’estirar…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirador2
| tiradora

■ tirador2
| tiradora

adjectiu Dit d’un camí de bon caminar És un camí molt tirador Vegeu també tirador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tiradora

■ tiradora

femení Lloc de la muntanya per on hom fa baixar els troncs tallats
Traducció