Es mostren 88940 resultats

■ tisa

■ tisa

femení Brasa fumera fumall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tisana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tisana</title>

Etimologia: del gr. ptisánē ‘beguda d’ordi’, der. de ptíssō ‘batre’ 1a font: s. XV, Cauliach
femení farmàcia, indústria farmacèutica Preparat obtingut per infusió o decocció de drogues vegetals en aigua i edulcorat generalment amb sucre.

■ tisana

femení farmàcia, indústria farmacèutica Preparat obtingut per infusió o decocció de drogues vegetals en aigua i edulcorat generalment amb sucre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tisanòpters


<title type="display">tisanòpters</title>

    masculí entomologia
  1. plural Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots hemimetàbols de petites dimensions, amb el cos allargat, cap quadrangular i potes curtes, amb els ulls, ocels i antenes ben desenvolupats, i de vida terrestre. Inclou dos subordres (els terebrants i els tubulífers) i cinc famílies.
  2. singular Insecte de l’ordre dels tisanòpters.

tisanòpters

masculí entomologia plural Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots hemimetàbols de petites dimensions, amb el cos allargat, cap quadrangular i potes curtes, amb els ulls, ocels i antenes ben desenvolupats, i de vida terrestre Inclou dos subordres els terebrants i els tubulífers i cinc famílies singular Insecte de l’ordre dels tisanòpters
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tisanurs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tisanurs</title>

    masculí entomologia
  1. plural Ordre d’insectes de la subclasse dels apterigots, de cos fusiforme i color fosc, antenes llargues amb múltiples artells i ulls composts. Comprèn dos subordres (els maquiloïdeus i els lepismoïdeus) i quatre famílies.
  2. singular Insecte de l’ordre dels tisanurs.

■ tisanurs

masculí entomologia plural Ordre d’insectes de la subclasse dels apterigots, de cos fusiforme i color fosc, antenes llargues amb múltiples artells i ulls composts Comprèn dos subordres els maquiloïdeus i els lepismoïdeus i quatre famílies singular Insecte de l’ordre dels tisanurs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tisi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tisi</title>

Etimologia: del ll. phthĭsis, i aquest, del gr. phthísis, íd., der. de phthíein ‘consumir-se’; el nom de la malaltia, però, fou antigament i durant molt de temps ‘la tísica’ 1a font: 1864, DLab.
    femení patologia
  1. En general, qualsevol malaltia consumptiva.
  2. especialment Tuberculosi pulmonar.

■ tisi

femení patologia En general, qualsevol malaltia consumptiva especialment Tuberculosi pulmonar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tísic
| tísica

■ tísic
| tísica

patologia adjectiu Relatiu o pertanyent a la tisi adjectiu i masculí i femení Que pateix de tisi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tisiòleg
| tisiòloga


<title type="display">tisiòleg</title>

Partició sil·làbica: ti_si_ò_leg
Etimologia: de tisi i -leg 1a font: 1868, DLCo.
masculí i femení medicina Metge especialitzat en l’estudi i el tractament de la tuberculosi pulmonar.

tisiòleg
| tisiòloga

masculí i femení medicina Metge especialitzat en l’estudi i el tractament de la tuberculosi pulmonar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tisiologia


<title type="display">tisiologia</title>

Partició sil·làbica: ti_si_o_lo_gi_a
Etimologia: de tisi i -logia
femení medicina Conjunt de coneixements relatius a la tisi o tuberculosi pulmonar.

tisiologia

femení medicina Conjunt de coneixements relatius a la tisi o tuberculosi pulmonar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tisora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tisora</title>

Etimologia: del ll. (forfĭces) tonsōrias ‘(tisores) esquiladores’, a través d’unes dissimilacions a partir d’un primer tosores i un segon tesores 1a font: s. XV
    femení
    1. Cadascuna de les dues làmines d’unes tisores.
    2. de tisora Dit de diferents coses constituïdes per dos elements encreuats i articulats com les làmines d’unes tisores. Cadira de tisora.
    3. fer la tisora esports En el futbol, rematar la pilota saltant amb totes dues cames.
    4. fer la tisora esports En la lluita, agafar amb les cames el cos, el coll, etc., de l’adversari.
  2. plural
    1. oficis manuals Instrument de tallar constituït per dues làmines entrecreuades i unides en el punt d’entrecreuament per un piu al voltant del qual poden girar, obrint-se en forma de X, proveïdes generalment d’un mànec cadascuna.
    2. tecnologia Cisalla.
    3. tisores d’abaixar indústria tèxtil Eina emprada antigament per a abaixar els draps, consistent en unes tisores grosses amb molla i sense punta.
    4. tisores de podar agricultura Podadora de tisora.
    5. tisores de tallar filferro ferreteria Alicates de tallar filferro.

■ tisora

femení Cadascuna de les dues làmines d’unes tisores de tisora Dit de diferents coses constituïdes per dos elements encreuats i articulats com les làmines d’unes tisores Cadira de tisora fer la tisora esports En el futbol, rematar la pilota saltant amb totes dues cames fer la tisora esports En la lluita, agafar amb les cames el cos, el coll, etc, de l’adversari plural oficis manuals Instrument de tallar constituït per dues làmines entrecreuades i unides en el punt d’entrecreuament per un piu al voltant del qual poden girar, obrint-se en forma de X, proveïdes generalment d’un mànec cadascuna…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tisorada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tisorada</title>

Etimologia: de tisora 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Tall fet d’un cop amb les tisores.
  2. figuradament Acció de retallar o escurçar.
  3. esports Moviment emprat en molts exercicis gimnàstics, consistent a saltar de manera que la cama que és en posició inferior superi ràpidament l’altra.
  4. transports Combinació de bigues que hom entravessava i superposava en un riu, en un lloc planer, la qual, tot deixant passar l’aigua, en tancava el curs i aturava les bigues barranquejades pels raiers, la qual cosa permetia d’arreplegar-les a la riba on eren construïts els rais.

■ tisorada

femení Tall fet d’un cop amb les tisores figuradament Acció de retallar o escurçar esports Moviment emprat en molts exercicis gimnàstics, consistent a saltar de manera que la cama que és en posició inferior superi ràpidament l’altra transports Combinació de bigues que hom entravessava i superposava en un riu, en un lloc planer, la qual, tot deixant passar l’aigua, en tancava el curs i aturava les bigues barranquejades pels raiers, la qual cosa permetia d’arreplegar-les a la riba on eren construïts els rais
Traducció