Es mostren 88953 resultats

traducció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traducció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tra_duc_ci_ó
Etimologia: del ll. traductio, -ōnis ‘acció de passar d’un lloc a un altre’ 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    femení [abreviatura tr., trad.]
    1. Acció de traduir.
    2. Obra traduïda.
  1. lingüística
    1. Reproducció del contingut d’un text o d’un enunciat oral, formulat en una llengua, en formes pròpies d’una altra llengua.
    2. traducció automàtica (o automatitzada) Traducció duta a terme amb l’ajut de mitjans informàtics.
    3. traducció simultània Traducció oral efectuada a mesura que és pronunciat un text en la llengua original; interpretació.
  2. genètica Procés mitjançant el qual es tradueix una determinada seqüència de nucleòtids de l’ARN missatger en una determinada seqüència d’aminoàcids gràcies al concurs de ribosomes.
  3. informàtica Transformació de sentències des d’un llenguatge, origen, etc., a un altre, resultant.

traducció

traducianisme

traducianisme

traducianista

traducianista

Traducció

traductor
| traductora

traductor
| traductora

traduïble

traduïble

traduir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traduir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tra_du_ir
Etimologia: del ll. traducĕre ‘fer passar, transportar; traduir’ 1a font: s. XVI
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Escriure o dir en una llengua allò que ha estat escrit o dit en una altra. Traduir Plató en català. Traduir del francès al català.
    2. figuradament Passar una cosa d’un sistema d’expressió a un altre, manifestar-la d’una forma diferent de l’original. Aquells esguards traduïen els sentiments del seu cor.
  2. pronominal Tenir com a conseqüència manifesta. La pujada de la inflació s’ha traduït en un augment dels preus dels aliments

traduir

tràfec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tràfec</title>

Accessory
Compareu: tràfic i trànsit 1
Etimologia: de trafegar 1a font: s. XIV
Body
    masculí
  1. Acció de trafegar.
  2. Afer que causa un enrenou o trasbals, en què cal esmerçar una activitat diligent, que dona maldecaps i neguits. Passar un tràfec. No poder sortir de tràfecs.
  3. Dit de la persona inquieta que vol intervenir en tot, que no sap estar-se sense fer una cosa o altra. Aquest home és un tràfec: ni reposa ni deixa reposar.

tràfec

trafegador
| trafegadora

trafegador
| trafegadora

trafegament

trafegament

trafegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trafegar</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. vg. *transfricare ‘refregar llargament’ o bé d’un altre ll. vg. *transfaecare ‘remenar el solatge, tramostar el vi’, der. de faex, faecis ‘solatge’ 1a font: s. XIV
Body
    verb transitiu
  1. Mudar (una cosa) d’un lloc a un altre, especialment (un líquid) d’un recipient a un altre. Trafegar caixes. Trafegar l’oli d’una garrafa a una altra.
  2. enologia Transvasar el vi fermentat o semifermentat per tal d’airejar-lo i de separar-ne el solatge.

trafegar