Es mostren 88939 resultats

■ tragus

■ tragus

masculí anatomia animal Eminència cartilaginosa al davant de l’orifici extern del conducte auditiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traïció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traïció</title>

Partició sil·làbica: tra_ï_ci_ó
Etimologia: del ll. traditio, -ōnis ‘lliurament’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Violació de la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa. Culpable de traïció envers els seus conciutadans. Fer traïció a la fe jurada.
    2. alta traïció dret constitucional i dret militar Nom donat a diverses figures delictives, previstes en el codi militar i en el dret constitucional, que tenen la característica comuna de violació del deure de fidelitat a la pàtria.
  2. a traïció locució adverbial Amb traïdoria, mancant a la lleialtat.

■ traïció

femení Violació de la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa Culpable de traïció envers els seus conciutadans Fer traïció a la fe jurada alta traïció dret constitucional i dret militar Nom donat a diverses figures delictives, previstes en el codi militar i en el dret constitucional, que tenen la característica comuna de violació del deure de fidelitat a la pàtria a traïció locució adverbial Amb traïdoria, mancant a la lleialtat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traïda

■ traïda

femení Acció de trair traïció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traïdor
| traïdora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traïdor</title>

Partició sil·làbica: tra_ï_dor
Etimologia: del ll. tradĭtor, -ōris ‘el qui lliura; traïdor’ 1a font: s. XIII
    1. adjectiu i masculí i femení Que traeix, que fa traïció. No us en fieu: són gent traïdora.
    2. de traïdor locució adverbial Amb traïdoria.
  2. adjectiu Dit d’un animal (cavall, gat, etc.) que fa alguna malesa quan hom menys ho espera.

■ traïdor
| traïdora

adjectiu i masculí i femení Que traeix, que fa traïció No us en fieu són gent traïdora de traïdor locució adverbial Amb traïdoria adjectiu Dit d’un animal cavall, gat, etc que fa alguna malesa quan hom menys ho espera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traïdorament

■ traïdorament

adverbi Amb traïdoria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traïdorenc
| traïdorenca

■ traïdorenc
| traïdorenca

adjectiu De caràcter fals Relatiu o pertanyent a la traïdoria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traïdoria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traïdoria</title>

Partició sil·làbica: tra_ï_do_ri_a
Etimologia: de traïdor 1a font: c. 1900, Verdaguer
femení dret penal Cautela emprada pel culpable per a assegurar l’execució d’un delicte sense córrer cap risc que pugui provenir de la defensa que pogués fer la persona ofesa.

■ traïdoria

femení dret penal Cautela emprada pel culpable per a assegurar l’execució d’un delicte sense córrer cap risc que pugui provenir de la defensa que pogués fer la persona ofesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

traierí
| traierina

traierí
| traierina

adjectiu i masculí i femení Traiguerí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traiga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traiga</title>

Partició sil·làbica: trai_ga
Etimologia: probablement ll. vg. *transĭca, der. de transjĭcĕre ‘fer passar per algun lloc’ 1a font: 1413
femení agricultura i transports Anella de fusta o de ferro que subjecta el jou al timó de l’arada o a l’espigó de la carreta.

■ traiga

femení agricultura i transports Anella de fusta o de ferro que subjecta el jou al timó de l’arada o a l’espigó de la carreta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traiguera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traiguera</title>

Partició sil·làbica: trai_gue_ra
Etimologia: del ll. (herba) triticaria ‘herba com blat’, der. de tritĭcum ‘blat’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
femení botànica Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies (Aegilops ovata), de fulles estretes, d’inflorescència curta i espícules aristades, i que es fa en prats secs i a les vores dels camins.

■ traiguera

femení botànica Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies Aegilops ovata , de fulles estretes, d’inflorescència curta i espícules aristades, i que es fa en prats secs i a les vores dels camins
Traducció