Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

tràgion

<title type="display">tràgion</title>

Partició sil·làbica: trà_gi_on
Etimologia: del gr. tràgion, dimin. de trágos (v. tragus)

masculí antropologia Punt somàtic situat al límit superior del tragus, que correspon a la canal que connecta aquest cartílag amb el començament de l’hèlix.

tràgion

masculí antropologia Punt somàtic situat al límit superior del tragus, que correspon a la canal que connecta aquest cartílag amb el començament de l’hèlix

■ tragirament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tragirament</title>

Etimologia: de tragirar

masculí

Acció de tragirar;
l’efecte.

■ tragirament

masculí Acció de tragirar l’efecte

■ tragirar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tragirar</title>

Etimologia: de tra- i girar 1a font: 1932, DFa.

verb transitiu Afectar (el cos o l’ànim d’una persona, una cosa, un arranjament) traient-lo del seu estat o disposició normals, habituals. Aquell fet terrible tragirà els sentiments de la població.

■ tragirar

verb transitiu Afectar el cos o l’ànim d’una persona, una cosa, un arranjament traient-lo del seu estat o disposició normals, habituals Aquell fet terrible tragirà els sentiments de la població

■ tragit

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tragit</title>

Etimologia: de tragitar 1a font: 1932, DFa.

masculí fisiologia animal Moviment violent i penós de l’estómac que produeix vòmit.

■ tragit

masculí fisiologia animal Moviment violent i penós de l’estómac que produeix vòmit

■ tragitar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tragitar</title>

Etimologia: de tra- i gitar

verb transitiu fisiologia animal Causar tragit.

■ tragitar

verb transitiu fisiologia animal Causar tragit

■ tragitós

| tragitosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tragitós</title>

Etimologia: de tragitar

adjectiu Que sovint vomita.

■ tragitós

| tragitosa

adjectiu Que sovint vomita

■ trago

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trago</title>

Etimologia: del cast. trago 1a font: 1653, DTo.

masculí

Tirada de vi, d’aigua, etc.
mal trago figuradament Mala notícia o desgràcia difícil de suportar.

■ trago

masculí Tirada de vi, d’aigua, etc mal trago figuradament Mala notícia o desgràcia difícil de suportar

trague

<title type="display">trague</title>

Etimologia: de tragus

masculí anatomia animal Tragus.

trague

masculí anatomia animal Tragus

■ tragueig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tragueig</title>

Partició sil·làbica: tra_gueig
Etimologia: de traguejar

masculí Acció de traguejar.

■ tragueig

masculí Acció de traguejar

■ traguejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traguejar</title>

Etimologia: de trago

verb intransitiu Passar l’estona bevent.

■ traguejar

verb intransitiu Passar l’estona bevent