Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Resina semifluida que exsuda el terebint.
per extensió
1. Oleoresina derivada de diverses espècies de pins, emprada com a base d’ungüents i en la producció de càmfora sintètica i que té propietats rubefaents i carminatives.
2. essència (o oli) de trementina Oli essencial, consistent en una barreja de monoterpens, que hom obté per destil·lació de la trementina de pi.

femení química orgànica Resina semifluida que exsuda el terebint per extensió Oleoresina derivada de diverses espècies de pins, emprada com a base d’ungüents i en la producció de càmfora sintètica i que té propietats rubefaents i carminatives essència o oli de trementina Oli essencial, consistent en una barreja de monoterpens, que hom obté per destillació de la trementina de pi

■ trémer

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trémer</title>

Homòfon: trema
Etimologia: del ll. tremĕre, íd. 1a font: s. XIV

verb intransitiu Tremolar.

■ trémer

verb intransitiu Tremolar

■ tremir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tremir</title>

Etimologia: del ll. tremĕre, íd. 1a font: s. XIII

verb intransitiu Tremolar.

■ tremir

verb intransitiu Tremolar

■ tremís

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tremís</title>

Etimologia: del ll. tremis, -is, íd.

masculí numismàtica Trient.

■ tremís

masculí numismàtica Trient

■ trèmol¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trèmol</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: trèmul
Etimologia: del ll. tremŭlus, íd. 1a font: 1839, DLab.

masculí botànica Arbre caducifoli de la família de les salicàcies (Populus tremula), d’escorça llisa, fulles arrodonides i sinuades, molt bellugadisses i d’aments penjants.

Vegeu també:
trèmol²

■ trèmol¹

masculí botànica Arbre caducifoli de la família de les salicàcies Populus tremula , d’escorça llisa, fulles arrodonides i sinuades, molt bellugadisses i d’aments penjants Vegeu també trèmol 2

■ trèmol²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trèmol</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: trèmul
Etimologia: v. trèmol¹

adjectiu i masculí Dit de l’armari mirall.

Vegeu també:
trèmol¹

■ trèmol²

adjectiu i masculí Dit de l’armari mirall Vegeu també trèmol 1

■ tremolador

| tremoladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tremolador</title>

Etimologia: de tremolar 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu Que tremola.

■ tremolador

| tremoladora

adjectiu Que tremola

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ tremendisme

tremendista

■ trement

■ trementina

■ trémer

■ tremir

■ tremís

■ trèmol1

■ trèmol2

■ tremolador | tremoladora

■ tremolador | tremoladora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ trèmol¹

■ trèmol²

■ tremolador

| tremoladora

■ tremolador

| tremoladora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia