Es mostren 88940 resultats

tret1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tret</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. tractus, part. de trahĕre ‘arrossegar, estirar’ 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    masculí
    1. armament Descàrrega d’una arma de foc o altra que llança projectils; tir. Vaig sentir un tret d’escopeta.
    2. Trajectòria que descriu el projectil llançat. Tret directe, desviat.
    3. Distància que pot recórrer un projectil. Era a penes a un tret d’escopeta.
    4. per extensió Distància que separa dos punts. D’ací a casa encara hi ha un tret.
    5. figuradament Distància, diferència. Del que diu al que fa hi ha un gran tret.
    6. a llarg tret Tard o d’hora.
    7. a tret de pedra (o de gargall) Molt a prop.
    8. errar el tret figuradament Enganyar-se en un judici, una apreciació, un propòsit, etc.
    9. sortir (a algú) el tret per la culata figuradament Sortir-li malament una cosa, al revés de com s’esperava.
    1. Cadascuna de les línies del rostre. Els trets fins de la seva fisonomia.
    2. a grans trets locució adverbial En poques paraules, sense entrar en detalls.
    1. Qualitat significativa, característica.
    2. fonètica, fonologia Unitat última en l’anàlisi fonològica de la llengua i que, juntament amb d’altres, constitueix un fonema.
    3. tret cultural antropologia Unitat material o immaterial, reduïda i identificable, que pertany a una cultura determinada.
    4. tret distintiu (o pertinent) fonètica, fonologia Tret fonològic que marca la diferència entre els fonemes d’una llengua.



  1. Vegeu també:
    tret2

tret1

tret2

tret2

treta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">treta</title>

Accessory
Etimologia: de treure 1a font: 1009
Body
    femení
    1. Acció de treure;
    2. l’efecte.
  1. Sortida d’una mercaderia, producte d’un negoci, càrrec, etc. És una feina de poca treta.
    1. Facilitat per a treure coses d’un lloc.
    2. barca de bona (o mala treta) marina, marítim Barca que fa de bon treure (o mal treure).
    3. casa de bona (o mala) treta Casa situada en un lloc accessible (o inaccessible) per als vehicles.
  2. Pensada, acudit. Aquest home té unes tretes que fan riure.
  3. Cosa dita o feta per a enganyar algú; ardit.
  4. antigament armament Tret.
  5. economia Exportació.
  6. ramaderia Acció de separar del ramat el bestiar no apte per a la cria i destinat a la venda.

treta

tretamina

tretamina

tretzè
| tretzena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tretzè</title>

Accessory
Etimologia: de tretze
Body
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 13è 13a] Que, en una sèrie, en té dotze davant seu, el que fa tretze. És el tretzè de classe.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en tretze parts iguals. Som tretze; per tant, a cadascú ens ha de tocar una tretzena part.
    2. masculí Un tretzè, 1/13. Dotze tretzens, 12/13.
  2. masculí història Membre d’un consell o junta format per tretze persones.
  3. femení Conjunt de tretze objectes de la mateixa mena. Hi devia haver una tretzena de persones.

tretzè
| tretzena

tretze


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tretze</title>

Accessory
Etimologia: del ll. trēdĕcim, íd., comp. de tres i decem ‘deu’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu Dotze més un. Ésser tretze a taula.
  2. adjectiu i masculí i femení El que fa tretze; tretzè. Alfons tretze. El capítol tretze.
  3. [plural tretzes] masculí
    1. El nombre tretze, 13. El tretze de febrer cau en dijous. Tots els tretzes de l’any.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre tretze. Viu al tretze del carrer de Provença.
  4. masculí i femení Els tretze darrers.
  5. les tretze La tretzena hora després de les dotze de la nit; la una del migdia.
  6. tretze són tretze locució adverbial Porfidiosament. Ella, tretze són tretze, insistia en allò mateix.

tretze

treu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">treu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: treu
Etimologia: probablement del fr. ant. tref, íd. i ‘tenda de campanya’, d’origen incert, potser ll. trabs ‘biga, pal’ 1a font: 1331
Body
masculí marina, marítim Vela quadra o rodona que en mal temps amb vent fort de popa hom lliga entre el trinquet d’una embarcació de vela i les dues bordes.

treu

treure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">treure</title>

Accessory
Partició sil·làbica: treu_re
Etimologia: ant. i dial. traure (i trer), ll. vg. *tracĕre, ll. cl. trahĕre ‘arrossegar, estirar’, forma sorgida en el tema de present per analogia a correspondències temàtiques en altres verbs (trahere, traxi, tractum, equiparat a dicĕre, dixi, dictum) 1a font: s. XVI
Body
    verb [p p tret -a]
  1. transitiu
    1. Portar, fer sortir, algú o alguna cosa fora del lloc on està tancat, retingut, posat. Treure algú de la presó. Treure aigua del pou. Treure una embarcació del mar. Fer-se treure un queixal. Treure una espina.
    2. usat absolutament nàutica Hem avarat a les dues i hem tret a les dotze.
    3. Fer sortir algú de la situació en què es troba. Treure algú d’un mal pas. Treure algú de l’error en què estava.
    4. Separar, fer desaparèixer, una cosa del lloc on és. Treure una taca de greix amb benzina. Treu-me les sabates.
    5. Separar d’un tot una part. D’aquestes pomes, treu-ne les que estan tarades. De nou, treu-ne quatre: en resten cinc.
    6. Exceptuar. D’ells, treu-ne en Miquel i en Joan, i tots els altres són uns brètols.
    7. Acomiadar. El van treure de caixer.
    8. treure fils adoberia Separar els caps de fil que restaven a les vores del cuir cosit, una vegada adobat i obert, en el sistema antic d’adobar vegetal.
    9. treure tros indústria tèxtil Tallar i treure del teler una peça de roba acabada de teixir.
  2. transitiu
    1. Obtenir quelcom d’algú o d’alguna cosa. Treure diners d’algú amb amenaces, amb afalacs. D’aquella casa vella, en treu un bon lloguer cada mes. És inútil que l’amenacis: no en trauràs res.
    2. Guanyar quelcom per sort. Ha tret mig milió a la rifa.
    3. Trobar la solució d’un compte, d’una endevinalla, etc. Treure un compte.
    4. Inferir una cosa implicada en una altra. D’això que t’ha dit, treu-ne la conseqüència.
    5. Fer sorgir quelcom d’alguna cosa. Treure foc d’una pedra foguera. Treure sons d’un instrument músic exòtic. Aquest mestre ha tret molt bons deixebles.
  3. transitiu
    1. Emprar, rumbejar, quelcom que hom fa sortir d’on estava estotjat. Avui va molt mudada: fins ha tret les joies.
    2. Fer sortir a algun fi, al·legar, portar a la conversa. Treure un testimoni d’autoritat en una discussió. Sempre treu raons i exemples que no proven res.
    3. Inventar. Cada any treuen una moda diferent. Treure una cançó. Treure un malnom a algú.
  4. transitiu
    1. Llançar fora de si, expel·lir, quelcom. Treure el menjar. Treure sang pel nas.
    2. Fer sortir una part del cos per una obertura. Treure el cap per la finestra.
    3. Fer, deixar, aparèixer a l’exterior allò que hom porta habitualment ocult, una cosa interna, que hi ha nascut. Els gats a vegades treuen les ungles. Treure un cargol les banyes. Treure algú el geni. Treure fulla, flor, les plantes.
  5. intransitiu esports En el tennis i altres esports i jocs, servir la pilota.

treure

treva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">treva</title>

Accessory
Etimologia: del germ. fràncic *trĭuwa ‘pacte; treva’, pròpiament ‘fidelitat’ 1a font: s. XII
Body
    femení
    1. dret internacional Cessació temporal d’hostilitats entre enemics que estan en guerra, per conveni dels caps d’estat o llurs delegats.
    2. treva de Déu història Institució medieval que prescrivia uns temps i uns dies determinats de l’any durant els quals s’excloïen les lluites armades i les guerres senyorials.
  1. figuradament Cessació temporal d’una lluita, d’una contesa, d’un treball, d’una sofrença.

treva

trèvol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trèvol</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *trĭfŭlus, i aquest, del gr. tríphyllon, íd., comp. de tri- ‘tres’ i phýllon ‘fulla’ 1a font: s. XIV
Body
    masculí
  1. botànica
    1. Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies (Trifolium sp), de fulles trifoliolades, flors rosades, blanques o grogues en glomèruls i de fruits secs petits, emprades com a plantes farratgeres. Cal destacar-ne el trèvol blanc (T. nigrescens), el trèvol campestre (T. campestre), el trèvol de prat (T. pratense), el trèvol estrellat (T. stellatum) i el trèvol maduixer (T. fragiferum).
    2. trèvol d’aigua Planta herbàcia perenne de la família de les gencianàcies (Menyanthes trifoliata), de fulles alternes amb tres folíols i un pecíol llarg i de flors rosades en raïms.
    3. trèvol de fulla estreta Fenc bord.
    4. trèvol de llapassa Melgó de llapassa.
    5. trèvol d’olor Almegó.
    6. trèvol femella Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Melilotus indica), de flors petites, d’un groc pàl·lid en raïms densos i de fruits de color gris blanquinós.
    7. trèvol pudent Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Psoralea bituminosa), amb una forta olor de betum, flors d’un blau violaci en glomèruls i fruits ovoides.
  2. heràldica Fulla de tres lòbuls arrodonits i amb tija.
  3. jocs d’entreteniment
    1. plural Un dels quatre colls de la baralla francesa, que es distingeix pels trèvols que duu gravats.
    2. singular Carta d’aquest coll.
  4. obres públiques En una xarxa de carreteres, especialment d’autopistes, sistema d’enllaç a diferents nivells que serveix per a posar en comunicació la via principal amb les que hi concorren.

trèvol