Es mostren 88940 resultats

■ trontollar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trontollar</title>

Etimologia: d’origen incert, i com en mots paral·lels d’altres llengües romàniques, segurament de creació expressiva d’un moure’s sotraguejant més o menys sorollós 1a font: c. 1500
    verb
  1. intransitiu
    1. Moure’s amb un ràpid moviment de vaivé, especialment una cosa que està poc segura o no ben assentada sobre el seu suport. Els vidres de casa trontollen quan passa el tren, quan trona fort. Trontollar un queixal.
    2. figuradament Aquells fets van fer trontollar el govern.
  2. transitiu
    1. Fer trontollar. El cotxe, amb l’impacte, trontollà el fanal.
    2. Sacsejar, sotragar. El van trontollar per tal de reanimar-lo.

■ trontollar

verb intransitiu Moure’s amb un ràpid moviment de vaivé, especialment una cosa que està poc segura o no ben assentada sobre el seu suport Els vidres de casa trontollen quan passa el tren, quan trona fort Trontollar un queixal figuradament Aquells fets van fer trontollar el govern transitiu Fer trontollar El cotxe, amb l’impacte, trontollà el fanal Sacsejar, sotragar El van trontollar per tal de reanimar-lo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trontollejar

■ trontollejar

verb intransitiu Trontollar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trontollós
| trontollosa

■ trontollós
| trontollosa

adjectiu Que trontolla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tronxo

■ tronxo

masculí botànica Caluix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tronxon


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tronxon</title>

masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge fet de llet de cabra i d’ovella, de pasta premsada i no cuita, de color blanc, tendra, ferma i atapeïda, de gust suau, un pèl àcid, amb un 45% de matèries grasses, que es pot consumir fresc o madurat i es presenta en peces de forma rodona amb la part de dalt enfonsada.

■ tronxon

masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge fet de llet de cabra i d’ovella, de pasta premsada i no cuita, de color blanc, tendra, ferma i atapeïda, de gust suau, un pèl àcid, amb un 45% de matèries grasses, que es pot consumir fresc o madurat i es presenta en peces de forma rodona amb la part de dalt enfonsada
Gran Diccionari de la llengua catalana

troostita

troostita

femení metallúrgia Constituent microgràfic de l’acer, format per ferrita i cementita
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trop


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trop</title>

Etimologia: del ll. trŏpus, i aquest, del gr. trópos, íd. 1a font: 1596
    masculí
  1. retòrica Figura que consisteix a modificar el sentit propi d’un mot per emprar-lo en un sentit figurat.
  2. litúrgia i música En la litúrgia romanofranca, cadascun dels texts curts que hom afegia o intercalava en els cants de la missa i en algunes lectures de les festivitats més importants.

■ trop

masculí retòrica Figura que consisteix a modificar el sentit propi d’un mot per emprar-lo en un sentit figurat litúrgia i música En la litúrgia romanofranca, cadascun dels texts curts que hom afegia o intercalava en els cants de la missa i en algunes lectures de les festivitats més importants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trop-

trop-

Forma prefixada del mot grec trópos , que significa ‘gir, volta’ Ex tropisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tropa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tropa</title>

Etimologia: del cast. tropa, i aquest, del fr. troupe ‘colla d’animals o de gent’, der. segurament regressiu de troupeau, fr. ant. tropel ‘ramat’, dimin. de trop, primer ‘ramat’, després ‘molt, massa’, probablement del fràncic *throp ‘aplec’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Grup de gent d’armes.
  2. organització militar
    1. Conjunt de militars que no tenen comandament —o en tenen molt poc— i que formen la base dels exèrcits.
    2. classe de tropa A l’estat espanyol, cadascuna de les diverses classes que integren la tropa: cornetes, tambors, soldats, caporals i caporals primers.
    3. fer tropa figuradament Fer patxoca, fer-se admirar pel seu aspecte o tarannà ufanós, exuberant, reeixit.
  3. col·loquialment Conjunt de persones aplegades.

■ tropa

femení Grup de gent d’armes organització militar Conjunt de militars que no tenen comandament —o en tenen molt poc— i que formen la base dels exèrcits classe de tropa A l’estat espanyol, cadascuna de les diverses classes que integren la tropa cornetes, tambors, soldats, caporals i caporals primers fer tropa figuradament Fer patxoca, fer-se admirar pel seu aspecte o tarannà ufanós, exuberant, reeixit colloquialment Conjunt de persones aplegades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tropà

■ tropà

masculí química orgànica Amina terciària d’estructura bicíclica que constitueix l’esquelet bàsic d’un gran nombre d’alcaloides
Traducció