Es mostren 88959 resultats

■ umbó

■ umbó

masculí botànica Prominència central, cònica o arrodonida, que presenta el barret d’alguns bolets
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbonat
| umbonada

■ umbonat
| umbonada

adjectiu botànica Dit del barret proveït d’umbó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbracle

■ umbracle

masculí Lloc cobert de branques, de fulles o d’una altra cosa que permeti el pas de l’aire, destinat a resguardar del sol les plantes que hom hi posa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbràtic
| umbràtica

■ umbràtic
| umbràtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ombra Que fa ombra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbre
| umbra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">umbre</title>

Etimologia: del ll. ūmber, -bra, -brum, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als umbres o a l’Úmbria.
  2. masculí i femení història Individu d’un antic poble itàlic que durant el segon mil·lenni aC ocupava la Itàlia central i part de l’Etrúria i que vers el primer mil·lenni aC es restringí a la zona oriental de l’actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els Apenins.
  3. masculí lingüística Llengua itàlica, pertanyent al grup oscoúmbric, parlada pels antics umbres.

■ umbre
| umbra

adjectiu Relatiu o pertanyent als umbres o a l’Úmbria masculí i femení història Individu d’un antic poble itàlic que durant el segon millenni aC ocupava la Itàlia central i part de l’Etrúria i que vers el primer millenni aC es restringí a la zona oriental de l’actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els Apenins masculí lingüística Llengua itàlica, pertanyent al grup oscoúmbric, parlada pels antics umbres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ úmbric
| úmbrica

■ úmbric
| úmbrica

adjectiu Umbre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbròfil
| umbròfila

■ umbròfil
| umbròfila

adjectiu botànica Dit de les plantes que requereixen l’ombra per a llur normal desenvolupament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

umiac


<title type="display">umiac</title>

Partició sil·làbica: u_mi_ac
Etimologia: de l’esquimal umiak, íd.
masculí nàutica Embarcació major dels esquimals, anàloga al caiac, que consta d’una armadura de fusta folrada amb pells de foca cosides.

umiac

masculí nàutica Embarcació major dels esquimals, anàloga al caiac, que consta d’una armadura de fusta folrada amb pells de foca cosides
Gran Diccionari de la llengua catalana

umplir

umplir

verb transitiu dialectal antigament Omplir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ un
| una


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">un</title>

Homòfon: unt
Etimologia: del ll. ūnus, -a,-um, íd. 1a font: orígens de la llengua, Llull
    1. adjectiu Dels adjectius numerals cardinals, el que indica el nombre del qual tots els altres nombres són agregats (2 = 1+1; 3 = 1+1+1; etc.). Ell no té sinó un fill. Una destral. Us he demanat unes tenalles, no dues.
    2. pronom Un i un fan dos. Comptar d’un a cent.
    3. la una La primera hora després del migdia o de la mitjanit. Pleguem a la una.
  2. pronom
    1. Una persona, una cosa. Aquest és un d’ells.
    2. Un hom. Si un et demana un favor...
    3. un de tants Una persona o una cosa qualsevol, que no destaca entre els de la seva classe. Entre els companys ell és un de tants. Viu en un de tants barris suburbials de la ciutat.
  3. [contraposat a altre]
    1. adjectiu Persona o cosa amb relació a una altra. De l’un cap de món a l’altre.
    2. pronom Sempre hi ha baralles entre uns i altres.
    3. de l’un a l’altre heràldica Dit de la figura que ressalta al mig d’una partició, on els esmalts dels campers formats per aquesta són invertits o oposats a aquella, la qual és dividida de la mateixa manera.
    4. de l’un en l’altre (o de l’un dins l’altre) heràldica Dit de la figura que es repeteix dins les particions d’un escut, però amb els esmalts contraposats.
    5. d’un a un (o un per un) D’una manera successiva, sense ajuntar-se mai més d’una persona o cosa. Entreu d’un a un. Les comptava una per una.
    6. l’un a l’altre Recíprocament. Es tiraven pedres els uns als altres.
    7. l’un sobre l’altre heràldica Dit dels objectes posats l’un sobre l’altre, però separats.
  4. article
    1. Article indefinit. És un metge molt bo.
    2. Davant un numeral, aproximadament, cap a. Fa unes dues hores que s’espera. Val uns tres euros.
    3. una mica (o un poc) En quantitat o intensitat no gaire considerable. Estic una mica cansat.
    4. uns quants Alguns. Uns quants dies després.
  5. adjectiu No vari, constituint una unitat. Catalunya una, amb un govern i un parlament.
  6. a l’una Unidament, a un temps. Hem d’anar tots a l’una, si no volem fracassar.
  7. tot d’una locució adverbial
    1. De sobte.
    2. dialectal Tot seguit.

■ un
| una

adjectiu Dels adjectius numerals cardinals, el que indica el nombre del qual tots els altres nombres són agregats 2 = 1+1 3 = 1+1+1 etc Ell no té sinó un fill Una destral Us he demanat unes tenalles, no dues pronom Un i un fan dos Comptar d’un a cent la una La primera hora després del migdia o de la mitjanit Pleguem a la una pronom Una persona, una cosa Aquest és un d’ells Un hom Si un et demana un favor un de tants Una persona o una cosa qualsevol, que no destaca entre els de la seva classe Entre els companys ell és un de tants Viu en un de tants barris suburbials de la ciutat contraposat a…
Informació complementària
Traducció