Es mostren 88959 resultats

■ veleria1

■ veleria1

femení indústria tèxtil Fabricació de teixits de seda Vegeu també veleria 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veleria2

■ veleria2

femení Fabricació o fàbrica de veles Vegeu també veleria 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vèlic
| vèlica

■ vèlic
| vèlica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la vela o a les veles centre vèlic nàutica Punt d’aplicació de la resultant dels efectes del vent sobre les veles d’una embarcació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vèlids


<title type="display">vèlids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters, amb dimorfisme alar i mancats generalment d’ocels, que habiten a les vores dels corrents d’aigua.
  2. singular Insecte de la família dels vèlids.

vèlids

masculí entomologia plural Família d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters, amb dimorfisme alar i mancats generalment d’ocels, que habiten a les vores dels corrents d’aigua singular Insecte de la família dels vèlids
Gran Diccionari de la llengua catalana

vèliger


<title type="display">vèliger</title>

adjectiu i femení embriologia Dit del tipus de larva pròpia de la majoria dels lamel·libranquis i gastròpodes marins i possiblement dels monoplacòfors, semblant a la trocòfora, que neda amb l’ajut d’una corona de cilis vibràtils implantada vora l’àrea superior en un vorell lobulat.

vèliger

adjectiu i femení embriologia Dit del tipus de larva pròpia de la majoria dels lamellibranquis i gastròpodes marins i possiblement dels monoplacòfors, semblant a la trocòfora, que neda amb l’ajut d’una corona de cilis vibràtils implantada vora l’àrea superior en un vorell lobulat
Gran Diccionari de la llengua catalana

velisa


<title type="display">velisa</title>

Homòfon: balisa, valisa
femení nàutica Vela de proa, de quatre punys, semblant al baló, que permet navegacions en popa i al llarg i que per un enginyós sistema de carregadora es pot recollir sense dificultats fins i tot anant plana.

velisa

femení nàutica Vela de proa, de quatre punys, semblant al baló, que permet navegacions en popa i al llarg i que per un enginyós sistema de carregadora es pot recollir sense dificultats fins i tot anant plana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vèlit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vèlit</title>

Homòfon: bèlit
    masculí història militar
  1. A l’antiga Roma, soldat d’infanteria lleugera, equipat de llança i espasa, que obria el combat.
  2. Nom donat modernament a cadascun dels soldats que integraven cossos especials, com els creats per Napoleó I per a la guàrdia imperial (1805) o els voluntaris hongaresos de l’exèrcit austríac (1813).

■ vèlit

masculí història militar A l’antiga Roma, soldat d’infanteria lleugera, equipat de llança i espasa, que obria el combat Nom donat modernament a cadascun dels soldats que integraven cossos especials, com els creats per Napoleó I per a la guàrdia imperial 1805 o els voluntaris hongaresos de l’exèrcit austríac 1813
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vell1

■ vell1

masculí ramaderia i indústria tèxtil Velló Vegeu també vell 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vell2
| vella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vell</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: bell
Etimologia: del ll. vĕtŭlus, -a, -um (pronunciat veclus), dimin. i substitut en ll. vg. de vetus, -ĕris, íd. 1a font: 1260
    1. adjectiu De molta edat. La seva mare ja és vella: té més de setanta anys. Tornar-se vell. És més vell que Matusalem. Només té seixanta anys? Jo el feia més vell. Un cavall vell.
    2. masculí i femení Persona vella. Un vell, una vella.
    3. masculí i femení Persona de més edat dins una família, besavi, avi. M’ho va contar el vell Roqueta.
    4. masculí Membre d’un consell, una corporació, una junta, un senat, etc., on preval l’edat, ancià. Fou condemnada pel consell de vells de la ciutat.
    5. masculí i femení Ocell pare o mare, en un niu. No t’acostis al niu: hi ha la vella que cova.
    6. ésser més vell que anar a peu (o que la picor, o que escopir a terra, o que cagar ajupit) col·loquialment Ésser molt vell, molt antic.
    7. que ens hi hem de fer vells, aquí? col·loquialment Pregunta que hom fa en impacientar-se d’estar molta estona al mateix lloc.
    8. vell xaruc (o arrossinat) Persona molt vella i decaiguda.
  2. adjectiu Dit de la persona que sembla un vell per l’aspecte, el seny, etc. Ésser vell abans d’hora.
  3. vell marí zoologia Foca caputxina.
  4. adjectiu
    1. Antic, del temps passat, anterior a l’actual. Segons el vell costum.
    2. Dit del més antic de dos artistes que tenen el mateix nom (oposat a jove). Hans Holbein el Vell.
  5. adjectiu
    1. Que ha durat molt (per oposició a nou). Una casa vella. El vi vell. Una vella amistat.
    2. Que ha servit molt de temps, que ja no és tan bo com quan era nou. Un cotxe vell. Un vestit vell.
    3. de vell Que ven mercaderies de segona mà, usades. Llibreter de vell.
  6. vell catòlic cristianisme Vellcatòlic.
  7. vell creient cristianisme En l’Església Russa, nom donat a cadascun dels membres del Raskol (cisma que es produí en 1652-67).



    8. Vegeu també:
    vell1

■ vell2
| vella

adjectiu De molta edat La seva mare ja és vella té més de setanta anys Tornar-se vell És més vell que Matusalem Només té seixanta anys Jo el feia més vell Un cavall vell masculí i femení Persona vella Un vell, una vella masculí i femení Persona de més edat dins una família, besavi, avi M’ho va contar el vell Roqueta masculí Membre d’un consell, una corporació, una junta, un senat, etc, on preval l’edat, ancià Fou condemnada pel consell de vells de la ciutat masculí i femení Ocell pare o mare, en un niu No t’acostis al niu hi ha la vella que cova ésser més vell que anar a peu o que la picor ,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vellard
| vellarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vellard</title>

Etimologia: mot més usat en cat. ant., amb un to respectuós, però amb deix commiseratiu, gairebé pejoratiu, propi del sufix (v. moscard) 1a font: s. XIV
    adjectiu i masculí i femení
  1. Ancià.
  2. hiperbòlicament Persona fadrina que ha passat del temps de casar-se.

■ vellard
| vellarda

adjectiu i masculí i femení Ancià hiperbòlicament Persona fadrina que ha passat del temps de casar-se
Traducció