Es mostren 88939 resultats

■ venal2

■ venal2

adjectiu Destinat a ésser venut, susceptible d’ésser adquirit amb diners Una publicació venal Un càrrec venal comerç i mercat Dit del valor comercial d’un objecte figuradament Subornable Un jutge venal Una ploma venal Vegeu també venal 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venalitat

■ venalitat

femení Qualitat de venal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venalment

■ venalment

adverbi D’una manera venal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venatori
| venatòria

■ venatori
| venatòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a la cacera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

venc.

venc.

abreviatura comptabilitat i dret venciment 1 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vencedor
| vencedora

■ vencedor
| vencedora

adjectiu i masculí i femení Que venç L’exèrcit vencedor L’equip vencedor El vencedor d’una batalla, d’un combat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vèncer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vèncer</title>

Etimologia: del ll. vĭncĕre, victum, íd. 1a font: 1000
    verb
  1. transitiu
    1. Fer cedir el qui ataca o resisteix, sortir guanyador en una batalla, en un joc, etc. Vèncer l’enemic en una batalla.
    2. per extensió Vèncer en una discussió, en un plet.
    3. figuradament Vèncer les dificultats, els obstacles. Vèncer les pròpies passions.
  2. intransitiu Complir-se un terme, esdevenir-se quelcom pel fet d’haver-se complert un terme. La lletra venç el dia deu.

■ vèncer

verb transitiu Fer cedir el qui ataca o resisteix, sortir guanyador en una batalla, en un joc, etc Vèncer l’enemic en una batalla per extensió Vèncer en una discussió, en un plet figuradament Vèncer les dificultats, els obstacles Vèncer les pròpies passions intransitiu Complir-se un terme, esdevenir-se quelcom pel fet d’haver-se complert un terme La lletra venç el dia deu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vencible

■ vencible

adjectiu Que pot ésser vençut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vencill


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vencill</title>

Etimologia: del ll. vg. *vĭncicŭlum, alteració del ll. cl. vĭncŭlum ‘lligam’, der. de vĭncīre ‘lligar’, que va influir en aquell 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Lligam.
  2. especialment Lligall fet amb un manoll de cames de blat o d’un altre cereal, amb un sarment, amb espart, amb ginesta, etc., per a lligar garbes, feixos d’herba, etc.

■ vencill

masculí Lligam especialment Lligall fet amb un manoll de cames de blat o d’un altre cereal, amb un sarment, amb espart, amb ginesta, etc, per a lligar garbes, feixos d’herba, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vencillada

vencillada

femení dialectal Revinclada