Es mostren 88940 resultats

■ atetosi

■ atetosi

femení patologia Síndrome extrapiramidal a causa d’una lesió del nucli pàllid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ateu
| atea

■ ateu
| atea

adjectiu i masculí i femení Que nega l’existència de Déu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atiador
| atiadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atiador</title>

Partició sil·làbica: a_ti_a_dor
Etimologia: de atiar 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que atia.
  2. masculí oficis manuals Barra metàl·lica d’una certa llargària, acabada generalment en forma de ganxo, que és emprada en ferreria i altres oficis que treballen els metalls per a atiar el foc de les fornals.

■ atiador
| atiadora

adjectiu Que atia masculí oficis manuals Barra metàllica d’una certa llargària, acabada generalment en forma de ganxo, que és emprada en ferreria i altres oficis que treballen els metalls per a atiar el foc de les fornals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atiaire

■ atiaire

masculí i femení indústria vidriera Obrer vidrier que s’encarrega de treure el vidre de dins de l’arca quan és cuit i d’enfornar i fer el canvi del vidre del gresol
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atiament

■ atiament

masculí Acció d’atiar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atiar</title>

Partició sil·làbica: a_ti_ar
Etimologia: del ll. vg. *attītiare, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb transitiu
  1. Animar (el foc) removent els tions perquè cremin millor, o bé bufant, ventant.
  2. Avivar el flam (d’un llum) traient la part cremada del ble.
  3. figuradament Excitar (les passions, els afectes, etc.). Aquell sopar va atiar les desavinences.
  4. Incitar de paraula o d’acció.

■ atiar

verb transitiu Animar el foc removent els tions perquè cremin millor, o bé bufant, ventant Avivar el flam d’un llum traient la part cremada del ble figuradament Excitar les passions, els afectes, etc Aquell sopar va atiar les desavinences Incitar de paraula o d’acció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

atibacar


<title type="display">atibacar</title>

Etimologia: de tibar amb encreuament de atabacar ‘ficar en tabac’ o de atacar [de pólvora]
    verb dialectal
  1. transitiu Atapeir. Atibacar un calaix de coses inútils. Séquies atibacades de residus.
  2. pronominal figuradament Atipar-se. Atibacar-se de dolços.

atibacar

verb dialectal transitiu Atapeir Atibacar un calaix de coses inútils Séquies atibacades de residus pronominal figuradament Atipar-se Atibacar-se de dolços
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ àtic1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">àtic</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de àtic2, aplicat a l’arquitectura, inspirat en l’anomenat ‘ordre àtic‘
    masculí
  1. anatomia animal Part superior de la caixa timpànica, on s’allotgen el cap del martell i l’enclusa.
  2. [abreviatura àt.] construcció Pis elevat d’un edifici, situat per sobre la cornisa que acostuma a coronar la façana, el qual resta reculat del carrer amb relació a la façana.



    3. Vegeu també:
    àtic2

■ àtic1

masculí anatomia animal Part superior de la caixa timpànica, on s’allotgen el cap del martell i l’enclusa abreviatura àt construcció Pis elevat d’un edifici, situat per sobre la cornisa que acostuma a coronar la façana, el qual resta reculat del carrer amb relació a la façana Vegeu també àtic 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ àtic2
| àtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">àtic</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. attĭcus, i aquest, del gr. attikós, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení De l’Àtica (regió de Grècia) o de l’àtic (dialecte).
  2. adjectiu Dit de l’estil literari o artístic pur, simple i d’una elegància refinada.
  3. masculí lingüística Dialecte grec parlat a Atenes en l’època clàssica.
  4. fase àtica geomorfologia Fase tectònica del cicle neoalpí.



    5. Vegeu també:
    àtic1

■ àtic2
| àtica

adjectiu i masculí i femení De l’Àtica regió de Grècia o de l’àtic dialecte adjectiu Dit de l’estil literari o artístic pur, simple i d’una elegància refinada masculí lingüística Dialecte grec parlat a Atenes en l’època clàssica fase àtica geomorfologia Fase tectònica del cicle neoalpí Vegeu també àtic 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ àticament

■ àticament

adverbi A la manera àtica