Es mostren 2 resultats

■ avenir1

avenir

Etimologia: de l’expressió (temps) a venir, imitació semàntica del fr. avenir o it. avvenire
    masculí
  1. Temps futur. Tenir grans projectes per a l’avenir.
  2. Allò que ha d’esdevenir-se, coses esdevenidores o futures.
  3. Situació futura. Preveure un avenir incert.


    4. Vegeu també:
    avenir2

■ avenir1

masculí Temps futur Tenir grans projectes per a l’avenir Allò que ha d’esdevenir-se, coses esdevenidores o futures Situació futura Preveure un avenir incert Vegeu també avenir 2
Informació complementària
Traducció

■ avenir2

avenir

Etimologia: del ll. advenīre ‘arribar’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. intransitiu antigament Succeir, esdevenir-se.
    1. pronominal Deixar de discrepar, d’ésser en discòrdia. Tots volien tenir raó i no podien avenir-se.
    2. pronominal [amb el·lipsi del pronom] Ningú no els va poder fer avenir.
    3. transitiu No van poder avenir els litigants.
  3. pronominal Acordar-se, entendre’s bé, coincidir en els gusts, les opinions, la manera de fer, etc. Els dos germans grans s’avenen molt.
  4. pronominal Conformar-se a fer una cosa. S’avingué a venir cada dia.
  5. transitiu antigament Encertar, fer bé una cosa.
  6. no saber avenir-se (d’una cosa) Estranyar-se’n granment.


    7. Vegeu també:
    avenir1

■ avenir2

verb intransitiu antigament Succeir, esdevenir-se pronominal Deixar de discrepar, d’ésser en discòrdia Tots volien tenir raó i no podien avenir-se pronominal amb ellipsi del pronom Ningú no els va poder fer avenir transitiu No van poder avenir els litigants pronominal Acordar-se, entendre’s bé, coincidir en els gusts, les opinions, la manera de fer, etc Els dos germans grans s’avenen molt pronominal Conformar-se a fer una cosa S’avingué a venir cada dia transitiu antigament Encertar, fer bé una cosa no saber avenir-se d’una cosa Estranyar-…
Informació complementària
Traducció