<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dia</title>
Accessory
Partició sil·làbica: di_a
Etimologia: del ll. vg. *dia, ll. cl. dies, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Etimologia: del ll. vg. *dia, ll. cl. dies, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
masculí
-
- Temps que dura la claror del sol o interval entre una nit i la següent. Els dies són curts a l’hivern i llargs a l’estiu. A la primavera els dies s’allarguen i, passat Sant Joan, s’escurcen. Claror de dia. A punta de dia. El dia apunta, romp. A la caiguda del dia.
- a la caiguda del dia Al capvespre.
- a punta (o al trenc) de dia Quan comença a fer-se de dia.
- apuntar (o clarejar, o rompre, etc.) el dia (o fer-se de dia) Sortir el sol, començar a haver-hi claror.
- bon dia! (o bon dia i bona hora!) Fórmula de salutació usada durant tot el dia, especialment al matí.
- començar el dia Iniciar l’activitat d’un dia.
- de dia Durant el dia, el temps que hi ha claror de sol.
- dia artificial Temps que va des de la sortida a la posta del sol.
- dia i nit (o nit i dia) En tot temps, durant el dia i la nit, sense cessar.
- ésser dia clar Haver sortit el sol, haver-hi claror.
- fer del dia nit i de la nit dia Treballar o estar despert durant la nit i dormir o reposar durant el dia.
- gran dia Ben entrat el matí, quan el sol ja fa estona que ha sortit.
- Temps atmosfèric referit a un dia determinat. Ennuvolar-se el dia. Quin dia feia ahir a Girona?
- Estat d’ànim, sensacions, etc., amb relació a un dia determinat. Avui tinc un dia bo, tranquil. He passat un dia boig.
-
astronomia
- Interval de temps que tarda la Terra a donar una volta sobre si mateixa.
- Espai de temps que empra un astre a donar una volta completa sobre el seu eix.
- dia sideral (o sideri) Interval de temps entre dues passades consecutives d’un estel pel meridià d’un lloc.
- dia solar Interval de temps entre dues passades consecutives del Sol pel meridià d’un lloc.
-
- En el curs del temps, cada divisió de la durada d’un dia solar, que comença al punt de mitjanit i comprèn vint-i-quatre hores. El dia 1 de maig.
- Diada. El dia de Cap d’any.
- a dia adiat (o cert, o sabut) locució adverbial El dia prefixat per fer alguna cosa.
- a dies Uns dies sí i uns altres no.
- a l’altre dia L’endemà.
- al dia figuradament Al corrent, sense retard.
- al seu dia Al seu temps, oportunament.
- cada dia Tots els dies.
- de cada dia No reservat per als dies de festa o extraordinaris. El vestit de cada dia.
- de dia en dia (o dia a dia) Cada dia, l’un darrere l’altre.
- del dia D’avui. Pa del dia.
- demà serà un altre dia Expressió que indica que hom espera o preveu que les circumstàncies canviïn i, en funció d’això, proposa alguna activitat, la solució d’algun problema, etc.
- dia darrer Dia de la mort.
- dia del Senyor cristianisme Traducció literal de l’expressió llatina dies dominica amb què era conegut el dia de la resurrecció de Jesús i de la qual derivà el mot diumenge.
- dia dels fets dret Dia en què es van produir uns fets que són objecte d’una actuació judicial.
- dia de missa (o de precepte) catolicisme Diumenge i altres dies que l’Església commemora alguna solemnitat litúrgica prou important per a demanar dels fidels l’assistència a missa.
- dia de tribunals antigament dret Dia que es donava audiència judicial, s’obrien els tribunals i s’hi presentaven els jutges i els ministres a càrrec dels quals era l’administració de justícia.
- dia eclesiàstic litúrgia Per al culte eclesiàstic, dia comptat des de l’hora de vespres d’un dia a la mateixa hora de l’endemà.
- dia feiner (o obrer, o de treball, o de feina, o de cada dia, etc.) Dia no festiu.
- dia festiu (o de festa) Dia que hom no treballa perquè cal commemorar una festa o simplement perquè és diumenge.
- dia hàbil dret Dia que és utilitzable per a les actuacions judicials, que normalment no és feriat.
- dia inhàbil dret Dia amb el treball de jutges i de tribunals suspès, perquè és diumenge o festa oficial religiosa o civil o temps de folgança.
- dia per altre i dos arreu irònicament Molt sovint; un dia sí i l’altre també.
- dia per dia Comptat exactament, sense un dia de més ni de menys. Tornarem d’aquí a un mes dia per dia.
- dia rodó Dia feiner comprès entre dos dies festius.
- d’un dia a l’altre figuradament En un curt espai de temps, en un dia proper.
- d’un dia a l’altre (o el millor dia) Expressió que indica que una cosa pot succeir sense dia fixat, qualsevol dia.
- d’un dia per l’altre Per a l’endemà.
- ésser més llarg que un dia sense pa figuradament Ésser molt llarg, inacabable.
- hi ha més dies que llonganisses col·loquialment Frase que hom diu per significar que encara queda temps per a fer una cosa de llarga durada.
- l’altre dia Un dels dies proppassats.
- posar al dia Posar al corrent. Aquesta setmana posarem al dia la llista de subscriptors.
- tal dia farà un any (o l’any) Expressió que indica indiferència o que hom no concedeix cap importància a un fet.
- tenir dies Estar algú un dia d’una manera i un altre d’una altra.
- tot el sant dia El dia complet.
- tot el sant dia (o simplement el sant dia) hiperbòlicament Molta estona, sovint.
- un dia Un dia futur indeterminat.
- un (o algun) dia (o un bon [o un bell] dia) Un dia concret que hom no vol o no pot determinar.
- un dia no i l’altre tampoc irònicament Mai.
- un dia sí l’altre també irònicament Contínuament, sempre.
- un dia sí un dia no (o dia sí dia no, o dia per altre, o un dia sí i un altre no) Cada dos dies.
- viure al dia Gastar tot el que hom guanya sense estalviar res.
-
per extensió
- Època, espai de temps, referit a un esdeveniment.
- avui dia (o avui en dia, o en el dia, o en el dia d’avui) Actualment, en el temps, l’època, presents.
- del dia Del temps present. Els costums del dia.
- el dia de demà En el temps a venir.
- plural Vida. Va acabar els seus dies a França.
-
plural
- Edat, generalment avançada, d’una persona. És una persona de dies.
- tenir (o tenir els seus, o els teus, o els meus, etc.) dies Ésser vella una persona.
- tenir els seus dies per extensió Ésser vella una cosa.
-
dia darrer (o dia del judici)
cristianisme
- Expressió que designa el moment del judici després de la mort.
- Dia de la manifestació final de Jesucrist, a la fi de la història.
- dia del Senyor Bíblia Expressió bíblica emprada pels profetes per a indicar els temps messiànics o el dia del judici en els últims temps.