Es mostren 5 resultats

-ès
| -esa


<title type="display">-ès</title>

    Sufix, del llatí -ensis, que significa:
  1. ‘habitant o natural de’. Ex.: aragonès, japonès.
  2. ‘relatiu o pertanyent a’. Ex.: muntanyès, marès.

-ès
| -esa

Sufix, del llatí -ensis , que significa ‘habitant o natural de’ Ex aragonès, japonès ‘relatiu o pertanyent a’ Ex muntanyès, marès
Gran Diccionari de la llengua catalana

Es

Es

símbol química inorgànica einsteini
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ es1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">es</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. se, acusatiu del reflexiu de tercera persona format sobre sui, genitiu de suus, -a, -um ‘seu’, amb un procés igual al de el2
    [pot tenir les formes s’, se, ’s] pronom
  1. Acusatiu i datiu del pronom personal reflexiu de tercera persona del singular i del plural. Ara es vesteix. Es renta les mans. Es mengen un tros de pa.
  2. És emprat per a expressar un subjecte indeterminat, és a dir, d’un verb usat en forma impersonal. Aquesta roba es porta molt ara. Es diu que apujaran els preus.



    3. Vegeu també:
    es2

■ es1

pot tenir les formes s’ , se , ’s pronom Acusatiu i datiu del pronom personal reflexiu de tercera persona del singular i del plural Ara es vesteix Es renta les mans Es mengen un tros de pa És emprat per a expressar un subjecte indeterminat, és a dir, d’un verb usat en forma impersonal Aquesta roba es porta molt ara Es diu que apujaran els preus Vegeu també es 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ es2

■ es2

pot tenir la forma s’ article plural es Article definit masculí del parlar salat Vegeu també es 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ es-

■ es-

Prefix, del llatí ex , que indica supressió Ex esfullar, esdentegar