■ estirar

Etimologia: de tirar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Sotmetre alguna cosa a l’acció de dues forces que tendeixen a allunyar llurs punts d’aplicació allargant-la, estenent-la, posant-la tibant. Va estirar la goma tant com va poder. Estiraven el llençol, el plegaven, el tornaven a estirar... L’has d’estirar més, que és massa fluixa.
    2. transitiu Fer força per portar cap a si alguna cosa. Van arrossegar la caixa estirant-la amb una corda. No l’empenyis: estira’l. Estirava el calaix amb totes dues mans. No estiris la cua al gat.
    3. transitiu i usat absolutament Tu estira d’un cap i jo estiraré de l’altre. Estira fort!
    4. pronominal Estira’t les mitges. Sempre s’estiren els cabells.
    5. a tot estirar Tot al més, com a màxim.
    6. estirar les orelles (a algú) locució verbal figuradament Reprendre’l fortament.
    1. transitiu Allargar, dilatar, especialment estendre amb força un membre del propi cos. Estirar els braços, les cames, el coll.
    2. pronominal No t’estiris tant i lleva’t d’una vegada! Si t’estires una mica més hi arribaràs.
    3. pronominal Fer-se més llarga o més ampla la roba, una goma, etc.
    4. estirar la pota locució verbal figuradament i vulgarment Morir.
  3. pronominal Créixer, fer-se més alt, ràpidament. El teu fill serà molt alt: com s’ha estirat d’un any ençà!
    1. transitiu Ajeure algú. S’ha ben adormit: estirem-lo al sofà.
    2. pronominal especialment No t’estiris a terra.
    3. pronominal especialment Ajeure’s per descansar, dormir. Vaig a estirar-me una estona.
    4. pronominal En esport, fer una estirada.