■ faltar

Etimologia: de falta 1a font: c. 1500
    verb intransitiu
    1. mancar 2 1 i 2 2. Hi falta un full. Ni en faltà ni en sobrà. Falten uns quants bitllets de la caixa. Li falta una cama. No hi faltis. Falta algú? Ara ja només falta polir-ho. Falten cinc quilòmetres per a arribar-hi. Falten dos minuts per a les tres.
    2. especialment Deixar d’assistir a un lloc on és obligació d’assistir. Faltar a classe. Faltar a la feina.
    3. especialment Ésser algú absent pel fet d’haver-se mort. El dia que ell falti aniran a captar.
    4. falta gent! locució interjectiva Expressió que hom posposa a frases exclamatives indicadores de direcció cap a un lloc per a intensificar-les. A dinar falta gent! Cap a casa falta gent!
    5. faltar-se’n poc per a Haver estat a punt d’esdevenir-se.
    6. trobar a faltar locució verbal Adonar-se que algú o alguna cosa que hauria d’ésser en un lloc no hi és.
    7. trobar a faltar locució verbal Sentir la llunyania, la pèrdua, la desaparició, etc., d’algú o d’alguna cosa. Si se’n va, el trobarà a faltar.
  2. mancar 3. Ha faltat a la seva paraula. No li he faltat en res.
  3. nàutica Deixar-se anar, cedir o rompre’s una corda, un aparell, una àncora, etc.