■ panxa

Etimologia: del ll. pantex, -ĭcis, íd., i encara més d’un ll. vg. *pantĭca 1a font: 1413
    femení
    1. anatomia animal Abdomen, ventre, especialment la seva cara anterior.
    2. ésser un (o una) panxa contenta Ésser panxacontent.
    3. estar de panxa enlaire (o gratar-se la panxa) figuradament Estar ociós.
    4. la panxa no escolta músiques figuradament Quan hom té gana o està desnodrit, no fa cas de les paraules d’ànim o de les recomanacions.
    5. omplir la panxa Menjar.
    6. posar-se de panxa al sol figuradament Inhibir-se d’una tasca, etc.
    7. portar (algú) de panxa enlaire Portar-lo a enterrar.
    1. El ventre quan fa bot. Tenir panxa, molta panxa.
    2. posar panxa Engreixar-se, adquirir volum la panxa.
    1. La porció més grossa o més sortint d’una cosa convexa. La panxa d’una ampolla, d’una gerra, d’una olla. La panxa de la cama.
    2. jocs d’entreteniment En el joc de l’osset, la part més convexa, oposada a la que s’anomena forat d’aigüera.
    3. fer panxa (una paret, un mur, un marge, etc.) construcció Desviar-se’n una part del pla vertical sortint enfora.
  4. adoberia Part d’una pell o d’un cuir que correspon al ventre de l’animal.