Gran Diccionari

Es mostren 3 resultats

pinta1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinta</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Homòfon: pinte
Etimologia: del ll. pĕcten, -ĭnis, íd. 1a font: 1249
Body
    femení
    1. Estri consistent en una làmina prima oblonga de metall, fusta, os, vori, matèria plàstica, etc., proveïda de pues més o menys espesses en una de les vores llargues, o en ambdues, que serveix per a desembullar i pentinar els cabells.
    2. Làmina anàloga a la pinta i dels mateixos elements, de forma més o menys arquejada, que hom empra per a subjectar els cabells o com a adornament.
    1. Nom donat a diverses eines o instruments semblants a una pinta.
    2. adoberia Eina consistent en una fulla dentada proveïda de mànec, emprada en adoberia per a llevar la llana sobrera d’una pell.
    3. adoberia Coltell sense tall i proveït de dos mànecs, emprat en adoberia per a planxar la pell destinada a fer-ne soles.
    4. oficis manuals Eina emprada pels forners per a adornar el pa.
    5. oficis manuals Cadascuna de les dents de la roda, d’un molí de vent.
    6. oficis manuals Cadascun dels barrots que, disposats al voltant de la roda dels catúfols d’una sínia, engranen en les dents del rodet.
    7. indústria tèxtil Peça que pren la borra dels xapons en les cardes de xapons per a cotó.
    8. pinta de dentar tecnologia Eina de tall proveïda de dents afilades, emprada per a dentar rodes cilíndriques.
    9. pinta de desfer indústria tèxtil Petita pinta d’agulles d’acer emprades pels teixidors per a desteixir una part de roba quan s’hi ha produït algun defecte, o per a dissimular algun defecte sense desteixir la roba.
    10. pinta de roscar tecnologia Cadascuna de les eines de tall dentades que, en una filera, rosquen la peça.
  1. botànica
    1. Cardó.
    2. pinta de Venus Agulles de pastor.
  2. ictiologia Esparrall.



  3. Vegeu també:
    pinta2
    pinta3

pinta1

pinta2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinta</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Homòfon: pinte
Etimologia: de l’adj. ant. pint, -a ‘pintat’, ll. vg. *pinctus, -a, ll. pictus, -a, -um, participi de pingĕre ‘pintar’
Body
  1. femení
    1. Taca o clapa petita en la pell, pèl o plomatge d’un animal o en la massa d’un mineral.
    2. jocs d’entreteniment Senyal que tenen les cartes de jugar, als extrems superior i inferior, diferent segons el coll a què pertanyen perquè es pugui conèixer de quin coll són abans de destapar-les.
    3. patologia Malaltia infecciosa de la pell deguda a Treponema carateum.
  2. figuradament
    1. femení Aspecte exterior.
    2. bona (o mala) pinta (o simplement pinta) adjectiu i masculí i femení Persona dolenta. Quin pinta està fet aquell! És una criatura bastant mala pinta.
    3. tenir (o fer) mala pinta Tenir mal aspecte, no semblar cosa bona.
  3. femení fusteria i embalatge, envasat Testa d’una doga de barril.
  4. femení indústria surera
    1. Tap cilíndric de suro de 40 a 54 mm de llargària i de 20 mm de corona.
    2. Carrac tallat de manera que en surti un tap dels anomenats pinta.



  5. Vegeu també:
    pinta1
    pinta3

pinta2

pinta3

pinta3