pinta
Accessory
Homòfon: pinte
Etimologia: del ll. pĕcten, -ĭnis, íd. 1a font: 1249
Etimologia: del ll. pĕcten, -ĭnis, íd. 1a font: 1249
Body
-
femení
-
- Estri consistent en una làmina prima oblonga de metall, fusta, os, vori, matèria plàstica, etc., proveïda de pues més o menys espesses en una de les vores llargues, o en ambdues, que serveix per a desembullar i pentinar els cabells.
- Làmina anàloga a la pinta i dels mateixos elements, de forma més o menys arquejada, que hom empra per a subjectar els cabells o com a adornament.
-
- Nom donat a diverses eines o instruments semblants a una pinta.
- adoberia Eina consistent en una fulla dentada proveïda de mànec, emprada en adoberia per a llevar la llana sobrera d’una pell.
- adoberia Coltell sense tall i proveït de dos mànecs, emprat en adoberia per a planxar la pell destinada a fer-ne soles.
- oficis manuals Eina emprada pels forners per a adornar el pa.
- oficis manuals Cadascuna de les dents de la roda, d’un molí de vent.
- oficis manuals Cadascun dels barrots que, disposats al voltant de la roda dels catúfols d’una sínia, engranen en les dents del rodet.
- indústria tèxtil Peça que pren la borra dels xapons en les cardes de xapons per a cotó.
- pinta de dentar tecnologia Eina de tall proveïda de dents afilades, emprada per a dentar rodes cilíndriques.
- pinta de desfer indústria tèxtil Petita pinta d’agulles d’acer emprades pels teixidors per a desteixir una part de roba quan s’hi ha produït algun defecte, o per a dissimular algun defecte sense desteixir la roba.
- pinta de roscar tecnologia Cadascuna de les eines de tall dentades que, en una filera, rosquen la peça.
-
botànica
- Cardó.
- pinta de Venus Agulles de pastor.
- ictiologia Esparrall.
Vegeu també:
pinta2
pinta3