Es mostren 2 resultats

■ ponent1

ponent

Etimologia: del ll. ponens, -ntis, participi pres. de pōnĕre ‘posar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. El punt de l’horitzó sensible per on es pon el sol en els equinoccis, oest, occident; s’oposa a llevant.
  2. Banda de ponent. La costa de ponent.
  3. meteorologia Vent de l’oest.


    4. Vegeu també:
    ponent2

■ ponent1

masculí El punt de l’horitzó sensible per on es pon el sol en els equinoccis, oest, occident s’oposa a llevant Banda de ponent La costa de ponent meteorologia Vent de l’oest Vegeu també ponent 2
Informació complementària
Traducció

■ ponent2

ponent

Etimologia: del ll. pōnĕre ‘posar’
    adjectiu i masculí i femení
  1. Dit del magistrat, funcionari, membre d’un col·legi o corporació, etc., diferent del president, a qui toca de fer la relació d’un assumpte, donar un informe o dictamen.
  2. Dit del qui presenta una ponència en un congrés, en un parlament, etc.


    3. Vegeu també:
    ponent1

■ ponent2

adjectiu i masculí i femení Dit del magistrat, funcionari, membre d’un collegi o corporació, etc, diferent del president, a qui toca de fer la relació d’un assumpte, donar un informe o dictamen Dit del qui presenta una ponència en un congrés, en un parlament, etc Vegeu també ponent 1
Traducció