Es mostren 3 resultats

■ tropa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tropa</title>

Etimologia: del cast. tropa, i aquest, del fr. troupe ‘colla d’animals o de gent’, der. segurament regressiu de troupeau, fr. ant. tropel ‘ramat’, dimin. de trop, primer ‘ramat’, després ‘molt, massa’, probablement del fràncic *throp ‘aplec’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Grup de gent d’armes.
  2. organització militar
    1. Conjunt de militars que no tenen comandament —o en tenen molt poc— i que formen la base dels exèrcits.
    2. classe de tropa A l’estat espanyol, cadascuna de les diverses classes que integren la tropa: cornetes, tambors, soldats, caporals i caporals primers.
    3. fer tropa figuradament Fer patxoca, fer-se admirar pel seu aspecte o tarannà ufanós, exuberant, reeixit.
  3. col·loquialment Conjunt de persones aplegades.

■ tropa

femení Grup de gent d’armes organització militar Conjunt de militars que no tenen comandament —o en tenen molt poc— i que formen la base dels exèrcits classe de tropa A l’estat espanyol, cadascuna de les diverses classes que integren la tropa cornetes, tambors, soldats, caporals i caporals primers fer tropa figuradament Fer patxoca, fer-se admirar pel seu aspecte o tarannà ufanós, exuberant, reeixit colloquialment Conjunt de persones aplegades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tropà

■ tropà

masculí química orgànica Amina terciària d’estructura bicíclica que constitueix l’esquelet bàsic d’un gran nombre d’alcaloides
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ -trop
| -tropa

■ -trop
| -tropa

Forma sufixada del mot grec trópos , que significa ‘gir, volta’ Ex allòtrop , anàtrop