fum

Accessory
Etimologia: del ll. fūmus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. química Aerosol format per partícules carbonoses sòlides disperses en el si d’un gas.
    2. anar-se’n en fum figuradament Perdre’s una cosa sense resultat. Els nostres projectes se n’han anat en fum.
    3. fum d’estampa oficis manuals Pólvores carbonoses d’estructura floculosa obtingudes per combustió completa de substàncies amb molts àtoms de carboni.
    4. ni amb (o a) fum de sabatots col·loquialment De cap de les maneres, per res del món. No el van poder fer sortir ni amb fum de sabatots.
  1. per extensió
    1. Qualsevol substància que té l’aparença de fum.
    2. especialment Vapor visible que exhalen un líquid o un cos humit més calents que l’aire ambient.
    3. tub de fums termotècnia Cadascun dels tubs per on circulen els gasos de combustió en les calderes de vapor i en altres aparells calefactors.
  2. plural figuradament
    1. Excitació produïda en el cervell per les begudes alcohòliques. Els fums de l’embriaguesa.
    2. per extensió Excitació que torba l’esperit. Els fums de l’orgull.
    3. per extensió Vanitat, presumpció, altivesa. Té molts fums: es pensa que és qui sap qui. Quins fums que ha agafat.
    4. pujar els fums al cap (a algú) Envanir-se, infatuar-se.
  3. tenir fums (d’una cosa) figuradament Tenir-ne indicis.
  4. un fum locució adverbial dialectal Un gran nombre. De malifetes com aquesta, en feia un fum.