verb transitiu estopejar, calafatejar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení estopí m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [manque de réflexion] esbojarrament m, eixelebrament m, poc seny m.
2. [oubli, inattention] badada, distracció. Ce n’est pas grave, c’est une simple étourderie, no és greu, és una simple distracció.
3. une faute d’étourderie una badada (o un error m involuntari).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [qui agit sans réflexion] esbojarrat -ada, eixelebrat -ada, capfluix -a, estordit -ida.
2. [qui ne fait pas attention à ce qu’il fait] distret -a, irreflexiu -iva, superficial.
3. à l’étourdie a la babalà (o de lleuger, o a la lleugera, o sense mirar prim, o eixelebradament, o irreflexivament, o esbojarradament, o d’una manera esbojarrada). Il agissait à l’étourdie, feia les coses a la babalà.
masculí i femení
4. esbojarrat -ada, eixelebrat -ada, estordit -ida, esvalotat -ada, desentenimentat -ada, desassenyat -ada, forassenyat -ada, tabalot -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. esbojarradament, eixelebradament, estordidament.
2. sense pensar, sense pensar-s’hi dues vegades, precipitadament, irreflexivament. Elle s’était lancée étourdiment dans l’affaire, s’havia ficat irreflexivament en aquell assumpte.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [faire perdre conscience] estabornir.
2. [faire perdre à demi conscience, faire perdre l’orientation] estordir, atordir. Les garçons l’étourdissaient de leurs cris, els nois l’atordien amb els seus crits.
3. [causer du vertige, enivrer] marejar, mig estabornir, mig embriagar. Le vin m’avait étourdi, el vi m’havia mig estabornit.
4. [fatiguer par le bruit, les paroles] atabalar, atordir, atorrollar.
verb pronominal
5. [perdre conscience] atabalar-se, atordir-se, atorrollar-se.
6. [s’enivrer, se griser] perdre la consciència, estabornir-se, embriagar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [bruit] atordidor -a, eixordador -a.
2. [paroles] atabalador -a, atordidor -a.
3. [étonnant] sorprenent, admirable, extraordinari -ària, aclaparador -a, corprenedor -a. Le manoir était d’un luxe étourdissant, el casal era d’un luxe aclaparador.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [tournoiement, perte de conscience] estaborniment, rodament de cap, mareig. Elle a eu un étourdissement, ha tingut un rodament de cap.
2. [confusion, fatigue mentale] atabalament, atorrollament, atordiment.
3. [griserie, ivresse, vertige] mareig, (feble) embriaguesa f. L’étourdissement de la victoire, l’embriaguesa de la victòria.
4. [étonnement] estupefacció f, estupor m/f, sorpresa f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. ornitologia estornell.
2. figuradament estornell, cap d’estornell (de pardals), eixelebrat -ada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. estrany -a (extraordinari, no corrent). Bruit étrange, soroll estrany. Un cas étrange, un cas estrany. Une fille étrange, una noia estranya.
masculí
2. [étrangeté] estranyesa f.
3. fantàstic. Le monde de l’étrange, el món del fantàstic (d’allò fantàstic).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç