verb transitiu [un diamant] tallar en facetes.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. enfadat -ada, disgustat -ada.
2. avoir un air fâché fer cara d’enfadat -ada. Il a un air fâché, fa cara d’enfadat (o sembla que estigui enfadat).
3. être fâché estar enfadat -ada (o enfadar-se, o estar disgustat -ada, o disgustar-se). Elle est fâchée de ce contretemps, està enfadada per aquest contratemps .
   • [mécontent] estar descontent -a de (o estar insatisfet -a de). Je suis très fâché d’être médiocre, estic molt insatisfet d’ésser mediocre. Je ne suis pas fâché qu’elle parte, no em sap pas greu que ella parteixi.
4. être fâché avec qqn estar barallat -ada (o renyit -ida).
   • familiarment [être incapable à l’égard de qqch] estar barallat -ada. Pierre est fâché avec la grammaire, en Pere està barallat amb la gramàtica.
5. être fâché contre qqn estar enrabiat -ada amb algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [agacer] fer enrabiar, fer enfadar, enutjar.
2. [mécontenter] disgustar, fer enfadar, enutjar. Soit dit sans vous fâcher, no us voldria disgustar.
3. antigament afligir, entristir, adolorar infr, contristar infr.
verb pronominal
4. enrabiar-se, enfadar-se, enutjar-se. Il s’est fâché contre son frère, s’ha enrabiat amb el seu germà.
5. [être contrarié] disgustar-se, enfadar-se, enutjar-se. Il se sont fâchés à cause de son manque de politesse, s’han disgustat a causa de la seva manca de cortesia.
6. [se brouiller] barallar-se, estar barallat -ada, enfadar-se, enutjar-se, renyir. Elle s’est fâchée à mort avec sa voisine, està barallada a mort amb la seva veïna.
7. se fâcher tout rouge enfurismar-se (o treure foc pels queixals).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. antigament [contrariété] enrabiada, enuig m, disgust m.
2. [désaccord] renyina, desavinença, baralla. Cette fâcherie vient d’un triste malentendu, aquesta desavinença ve d’un trist malentès.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi desagradablement, enutjosament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. enfadós -osa, enutjós -osa, empipador -a, desagradable. Il est arrivé un événement fâcheux, ha succeït un esdeveniment enutjós.
2. [malheureux] desgraciat -ada, dissortat -ada, desafortunat -ada, malaventurat -ada. C’était une fâcheuse affaire, era un assumpte desgraciat.
3. antigament dolorós -osa, difícil.
4. il est fâcheux de sap greu (o és dolorós). Il est fâcheux de devoir communiquer cette nouvelle, és dolorós haver de comunicar aquesta notícia.
masculí i femení
5. antigament empipador -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení familiarment [fasciste] fatxa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu facial. Angle facial, angle facial. Les muscles faciaux, els músculs facials.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. fàcies f.
2. figuradament cara f, semblant, expressió f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. fàcil. Un exercice facile, un exercici fàcil. Avoir la parole, la vie facile, tenir la paraula, la vida fàcil.
2. [à + inf] fàcil de [+ inf], de bon [+ inf]. Cela est plus facile à dire qu’à faire, això és més fàcil de dir que no pas de fer. C’est facile à expliquer, fa de bon explicar.
3. [accommodant] complaent, de bon tracte, dòcil. Un enfant facile, un infant dòcil.
4. [aimable] amable, agradable. Un caractère facile, un caràcter amable.
5. c’est facile ! [cela n’a pas d’importance] això rai!
6. être facile comme bonjour (ou comme tout) ésser com bufar i fer ampolles.
7. facile à dire ! aviat és dit (això)!
adverbi
8. familiarment almenys. Tu dois payer dix euros facile, almenys has de pagar deu euros.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç