Es mostren 48356 resultats

fœtus

fœtus

 

foi


<title type="display">foi</title>

Pronúncia: fwa
    femení
  1. figuradament religió fe. J’ai perdu la foi en lui, he perdut la fe en ell. Ils ont une foi aveugle, tenen una fe cega.
  2. [fidélité] paraula, compromís m, fidelitat, fe infr. Il avait violé sa foi, havia violat la seva paraula (o havia mancat a la fe donada). J’avais engagé ma foi, havia compromès la paraula.
  3. ajouter foi prestar fe (o donar crèdit).
  4. avoir foi à (ou en) tenir fe en (o fiar-se de, o confiar en, o tenir confiança en).
  5. avoir la foi religió tenir fe.
  6. avoir la foi du charbonnier figuradament tenir la fe del carboner.
  7. bonne foi bona fe. Je croyais en toute bonne foi qu’ils étaient honnêtes, em pensava amb tota la bona fe del món que eren gent honrada .
    dret bona fe.
  8. c’est la foi qui transporte les montagnes la fe mou muntanyes.
  9. en foi de quoi... dret i per a fer-ne fe....
  10. être digne de foi ésser digne -a de fe (o de crèdit, o ésser fidedigne -a).
  11. faire foi fer fe (o provar, o demostrar).
    • donar fe (o certificar).
  12. foi d’honnête homme paraula (d’home, o d’honor).
  13. foi et hommage antigament fe i homenatge (o jurament de fidelitat, o jurament de vassallatge).
  14. homme de peu de foi home de poca fe.
  15. ma foi a fe. C’est ma foi vrai, a fe que és veritat .
    • i tant que. Ma foi oui, i tant que sí. Ma foi non, no, de cap manera.
  16. mauvaise foi mala fe. Il est de mauvaise foi, té mala fe.
  17. n’avoir ni foi ni loi no obeir ni Déu ni el dimoni (o no tenir ni llei ni rei, o ésser un -a descregut -uda, o un brètol).
  18. par (ou sur ma foi) per ma fe (o a fe de Déu).
  19. prêter foi à prestar fe a.
  20. profession de foi religió professió de fe.
    figuradament exposició (o declaració) de principis.
  21. sans foi ni loi sense principis (o sense moral). Une personne sans foi ni loi, una persona sense principis.
  22. sous la foi du serment sota el compromís del jurament (o sota jurament).
  23. sur la foi de en la paraula (o en el testimoniatge) de. Se fonder sur la foi des témoins, fonamentar-se en la paraula dels testimonis .
    • refiant-se de (o prestant fe a, o confiant en, o creient cegament en). Elle croyait tout ce qu’on avait raconté sur la foi de son maître, creia tot el que havien contat refiant-se del seu mestre.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

foi

 

foie


<title type="display">foie</title>

Pronúncia: fwa
    masculí
  1. fetge. Pâté de foie, paté de fetge.
  2. avoir les foies figuradament i popularment cagar-se de por.
  3. crise de foie mal m de ventre (o molèsties pl digestives).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

foie

 

foin


<title type="display">foin</title>

Pronúncia: fwɛ̃
    masculí
  1. agricultura herba f, fenàs, palla f.
    • [fourrage sec] herba f, fenc.
  2. avoir du foin dans ses bottes figuradament tenir el ronyó cobert.
  3. botte (ou meule) de foin agricultura bala (de palla).
  4. faire du foin figuradament i familiarment moure gresca (o escàndol), o fer tabola (o xivarri, o rebombori, o merder vulg).
  5. faire un foin de qqch figuradament moure un escàndol (o un sagramental) per alguna cosa.
  6. foin de ! figuradament i antigament maleït -ïda sigui!
  7. foin d’artichaut botànica borrissol de la carxofa.
  8. mettre du foin dans ses bottes figuradament fer-se la barba d’or fam (o fer-se una fortuna).
    quand il n’y a plus de foin dans le râtelier quan s’ha acabat el bròquil fam (o quan s’han acabat els recursos).
  9. rhume des foins medicina coriza f (o catarro nasal).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

foin

 

foirade

foirade

 

foirail

foirail

 

foire


<title type="display">foire</title>

Pronúncia: fwaʀ
    femení
  1. fira. Une foire aux bestiaux, una fira de bestiar.
  2. festa, diada.
  3. figuradament i familiarment merder m vulg, mercat m de Calaf. C’est une foire ici !, és un merder això (o és el mercat de Calaf, això)! .
    1. tabola, gresca, barrila, xala, xerinola, borina infr. Faire la foire, anar de gresca.
    2. antigament popularment cagarines pl, corrença, fluix m de ventre.
    3. figuradament [peur] cagarines pl.
  4. champ de foire firal.
  5. foire d’empoigne figuradament i familiarment mercat m de Calaf (o a can seixanta).
  6. ils s’entendent comme larrons en foire s’entenen la mar de bé.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

foire

 

foirer


<title type="display">foirer</title>

Pronúncia: fwaʀe
    verb intransitiu
  1. popularment fer llufa, fallar.
  2. mecànica escórrer-se pron.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

foirer

 

foireux
-euse


<title type="display">foireux</title>

Pronúncia: fwaʀø -øz
    adjectiu
  1. popularment que té cagarines, fluix -a de ventre.
  2. figuradament, antigament i popularment [peureux] cagat -ada, cagacalces, caganer -a, cagueta, caguerri.
  3. familiarment [qui risque d’échouer] que fa llufa, cagat -ada. Un projet foireux, un projecte cagat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

foireux
-euse

 

fois


<title type="display">fois</title>

Pronúncia: fwa
    femení
  1. vegada, cop m, volta, pic m reg, camí m reg. Deux fois par jour, dues vegades el dia. Deux fois quatre font huit, dues vegades quatre fan vuit.
  2. à la fois a la vegada (o alhora). Ne parlez pas tous à la fois, no parleu tots alhora .
    • [un à un] cada vegada. Une personne à la fois, una persona cada vegada.
  3. bien des fois moltes vegades.
  4. c’est trois fois rien és no res (o insignificant).
  5. des fois a (o de) vegades.
  6. des fois et des fois una vegada i una altra.
  7. des fois que familiarment no fos cas que. Allez-y vite, des fois qu’il y aurait trop de monde, aneu-hi de seguida, no fos cas que hi hagués massa gent.
  8. encore une fois una vegada més (o una altra vegada).
  9. en une seule fois d’una vegada.
  10. en deux, trois fois en dues, tres vegades.
  11. il y avait (ou il était) une fois... una vegada era (o hi havia una vegada)...
  12. ne pas se le faire dire deux fois no fer-s’ho dir dues vegades.
  13. non, mais des fois ! no fotis, eh?! (o ja esta bé!, o ja n’hi ha prou!)
  14. on ne vit qu’une fois només es viu una vegada [cal aprofitar l’ocasió].
  15. tout à la fois (tot) d’un cop (o a la vegada, o alhora).
  16. une fois regionalisme [autrefois] abans.
  17. une fois n’est pas coutume un dia és un dia (o una flor no fa estiu).
  18. une (bonne) fois (ou une fois pour toutes) una vegada per totes.
  19. une fois que una vegada que (o tot seguit que, o des del moment que).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

fois