adjectiu
1. [sans obligation ni dette] quiti quítia, en paus. Il était quitte envers tout le monde, està en paus amb tothom.
2. quitte à [malgré l’inconvénient de] encara que hi hagi el perill de (o fins al punt de). Il voulait manger encore quitte à crever, volia menjar més, encara que hagués de rebentar .
   • [au risque de, en admettant la possibilité de] per por de (o no fos cas que). Elle était très aimable avec ses copines quitte à les avoir comme supérieures dans quelques années, era molt amable amb les seves companyes no fos cas que les hagués de tenir com a superiores uns anys més tard.
3. en être quitte pour sortir-se’n només amb. Il en avait été quitte pour un avertissement, se n’havia sortit només amb un advertiment. Il en a été quitte pour la peur, no ha estat res, només la por.
4. être quitte de qqch infreqüent quedar alliberat -ada (o haver-se salvat) d’una cosa. Il avait été quitte de cette visite, s’havia salvat d’aquella visita.
5. être (ou faire) quitte à quitte estar en paus (o quitar-se infr).
6. quitte ou double jocs d’entreteniment plantar-se o doblar l’aposta. Est-ce que tu joues (à) quitte ou double ?, jugues a plantar-te o dobles l’aposta?
7. tenir quitte qqn [de quelque dette] fer quiti o quitar (o perdonar els deutes a) algú.
8. un quitte ou double jocs d’entreteniment un joc (o una partida f) de plantar-se o doblar l’aposta.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pròpiament i figuradament deixar, abandonar, marxar de, anar-se’n pron de, sortir de. Elle quittait son pays, abandonava el seu país. Il est accompagné d’un policier qui ne le quitte jamais, l’acompanya un policia que no el deixa mai. Elle vient de quitter la ville, acaba de deixar (de marxar de) la ciutat. Le docteur lui a interdit de quitter la chambre, el doctor (el metge) li ha prohibit de sortir de l’habitació.
2. figuradament deixar, abandonar. Elle a quitté son mari, ha deixat el seu marit. La santé l’avait quitté, la salut l’havia abandonat.
3. [s’écarter de, se séparer de] separar-se pron de. Ses pieds ne quittaient pas le sol, els seus peus no se separaven de terra.
4. [lâcher] deixar anar, deixar. Il quitta ma main, em va deixar anar la mà.
5. [endroit habitable] deshabitar.
6. [enlever] treure’s pron.
7. antigament renunciar a.
   1. alliberar, dispensar.
   2. cedir.
8. ça le prend aussi souvent que ça le quitte familiarment tan aviat li ve com se li’n va [un cop de geni, un atac, etc].
9. depuis qu’elle nous a quittés d’ençà que no és (o que no la tenim) entre nosaltres (o des del dia que se’n va anar).
10. la vie l’a quitté la vida vida l’ha deixat -ada (o abandonat -ada).
11. les rats quittent le navire figuradament les rates abandonen el vaixell [els covards fugen].
12. ne pas quitter qqn des yeux no perdre d’ull algú (o no treure els ulls o la vista o la mirada del damunt d’algú).
13. ne quittez pas no pengeu (o no deixeu el telèfon).
14. ne quittez pas l’écoute no canvieu d’emissora.
15. quitter ce monde figuradament anar-se’n d’aquest món (o del món, o deixar aquest món).
16. quitter l’habit religieux deixar (o penjar fam) els hàbits.
verb pronominal
17. deixar-se, abandonar-se, acomiadar-se, veure’s el darrer cop. Ils ne se quittent jamais, no es deixen mai. Elles se sont quittées au port, es van acomiadar al port.
18. [rompre une relation] separar-se, deixar-ho córrer fam.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. dret quitança f.
2. donner quitus donar quitança (o fer quiti -ítia).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

pronom
1. què, el (la) qual. Cette conduite à quoi nous étions obligés, aquella conducta a què (a la qual) estàvem obligats. Elle connaît beaucoup de problèmes à quoi s’interroger, coneix molts problemes sobre els quals fer-se preguntes.
2. [interrogatif] què. À quoi sert ?, per a què serveix À quoi ça sert parler trop ?, de què serveix parlar massa? Je ne sais quoi penser, no sé què pensar. À quoi pensez-vous ?, en què penseu? Il est stupide ou quoi ?, és estúpid o què?
3. à cause de quoi per la qual cosa.
4. de quoi... [amb infinitiu] de què.... Avoir de quoi vivre (avoir de quoi), tenir de què viure (mitjans de vida). Il n’y avait pas de quoi rire, no hi havia cap motiu (cap raó) per a riure. Elle a de quoi déjeuner pour dix, té prou menjar per a deu. Il n’y a pas de quoi être fier, no hi ha motiu per a estar orgullós. Y avoir de quoi, haver-hi motius (raons). As-tu de quoi écrire ?, tens alguna cosa per a escriure?
5. à quoi bon... ? per quin motiu (o per quins set sous desp)...?
6. en vue de quoi amb aquest objectiu (o amb aquesta finalitat).
7. il n’y a pas de quoi de res (o no es mereixen). — Merci ! — il n’y a pas de quoi, gràcies! —de res.
8. quoi de... què hi ha de... Quoi de neuf ?, què hi ha de nou?
9. quoi faire ? què cal (o què hem de) fer?
10. quoi que per més que. Quoi que je dise, il fait ce qu’il veut, per més que jo digui, fa el que vol.
11. quoi que ce soit qualsevol cosa. Si tu as besoin de quoi que ce soit, si et cal qualsevol cosa (si et cal res).
12. quoi qu’il en soit sigui el que sigui.
13. sans quoi altrament (o si no). Il mangeait beaucoup, sans quoi il ne pourrait tant travailler, ell menjava molt; si no, no hauria pogut treballar tant.
14. un je ne sais quoi un no sé què.
interjecció
15. [comment] com. Quoi ! tu chantes ?, com! tu cantes?
16. familiarment [achevant une explication, une énumération] home!, carai!, coi! Je ne suis pas bête, quoi !, no soc pas ruc, carai (coi)!
17. hé, quoi ! i ara!

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

conjunció
1. encara que, per bé que, baldament, malgrat. Il était généreux quoique riche, era generós encara que ric (malgrat ésser ric, baldament fos ric).
2. quoique ça familiarment malgrat això.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. mala broma f.
2. [n’importe quel sujet] quòdlibet.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí quòrum.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí taxa f, contingent, quota f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení quota, part proporcional.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. quotidià -ana, diari -ària, de cada dia. Il ne peut pas supporter la vie quotidienne, no pot suportar la vida quotidiana.
2. literàriament [monotone] monòton -a, gris -a, habitual. Il ne supporte pas cette vie si quotidienne, no suporta aquesta vida tan monòtona (tan grisa).
3. au quotidien cada dia (o diàriament, o en la vida diària). Il fallait affronter l’horreur de la guerre au quotidien, calia enfrontar-se diàriament als horrors de la guerra.
4. notre pain quotidien figuradament cristianisme el (nostre) pa de cada dia (o el pa quotidià).
masculí
5. [journal] diari.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç