Es mostren 594823 resultats

carrau

carrau

càrrava

càrrava

carre

carre

carré
-ée


<title type="display">carré</title>

Pronúncia: kaʀe
    adjectiu
  1. pròpiament matemàtiques quadrat. Une figure carrée, una figura quadrada. Une tour carrée, una torre quadrada. Une matrice carrée, una matriu quadrada. Soixante pieds carrés, seixanta peus quadrats.
  2. figuradament rotund -a, categòric -a, tallant, taxatiu -iva.
    • directe -a, franc -a.
  3. avoir les épaules carrées ésser ample -a d’espatlles (o quadrat -ada).
  4. tête carrée despectivament cap quadrat (o cabut -uda, o capgròs -ossa).
  5. trait carré escaire [perpendicular].
  6. masculí
  7. matemàtiques quadrat. Les côtés d’un carré, els costats d’un quadrat. Élever au carré, elevar al quadrat.
  8. quadre. Les carrés d’un damier, els quadres d’un escaquer.
  9. [dans un escalier] replà.
  10. [de viande, etc] dau.
  11. [de chocolat] presa f.
  12. mocador de cap, fulard.
  13. marina, marítim cambra f d’oficials.
  14. ciències militars quadre.
  15. [dans un champ] quadró.
  16. [dans un jardin] erol, bancal, capçada f, marjada f, taula f, taulat.
  17. jocs d’entreteniment pòquer [quatre cartes iguals].
  18. familiarment anatomia múscul, palpís.
  19. au carré en escaire.
    matemàtiques al quadrat.
  20. carré d’agneau gastronomia costellam de xai.
  21. coupe au carré tall m en quadrat [de cabells].
  22. faire la tête au carré à qqn familiarment fer una cara nova a algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

carré
-ée

carré-éponge

carré-éponge

carreau


<title type="display">carreau</title>

Pronúncia: kaʀo
    masculí
  1. rajola f, cairó.
  2. enrajolat, rajoles f pl, terra. Laver le carreau, rentar el terra (o les rajoles, o l’enrajolat).
  3. llosa f.
  4. enllosat.
  5. vidre [de finestra].
  6. familiarment vidre de les ulleres.
  7. quadre [d’un dibuix]. Une veste à carreaux, una americana de quadres.
  8. quadrícula f [de dibuix].
  9. jocs d’entreteniment diamant. As de carreau, as de diamants.
  10. coixí de fer punta.
  11. coixí quadrat.
  12. planxa f (grossa) dels sastres.
  13. era f [espai de terra destinat a l’estesa de materials].
  14. ciències militars cairell.
  15. plural rajoles f.
    1. vidres.
    2. familiarment ulleres f, ulls. Perdre ses carreaux, perdre els ulls (o les ulleres).
    3. ulls. Elle avait de beaux carreaux, tenia uns ulls bonics.
  16. carreau de cartes joc de cartes (o baralla f).
  17. carreau de faïence rajoleta f (o rajola f de València, o taulell).
  18. demeurer (ou rester) sur le carreau caure rodó -ona (o caure, o quedar estès -esa).
    • quedar a l’estacada.
  19. laisser sur le carreau deixar per terra (o estès -esa).
    • deixar plantat -ada.
  20. se garder (ou se tenir) à carreau familiarment anar amb peus de plom (o amb compte).
  21. sur le carreau a terra. Coucher sur le carreau, dormir a terra.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

carreau

càrrec


<title type="display">càrrec</title>

    masculí
  1. [càrrega] carga f.
  2. construcció [pes] carga f.
  3. marina, marítim [càrrega] carga f, cargamento.
  4. [obligació] cargo.
  5. dret [d'una acusació] cargo. De quins càrrecs se m'acusa?, ¿de qué cargos se me acusa?
  6. comerç i mercat cargo, adeudo.
  7. figuradament [tasca, funció] cargo. Fer-se càrrec d'una cosa, hacerse cargo de algo.
  8. [cura] cargo, cuidado.
  9. [ocupació] cargo, empleo, puesto. Ocupa el càrrec de gerent de l'empresa, ocupa el cargo de gerente de la empresa.
  10. a càrrec de a cargo de, a expensas de.
  11. a càrrec d'altri a costa ajena.
  12. agafar (o prendre) al seu càrrec hacerse cargo, tomar a su cargo.
  13. al càrrec de al cargo de.
  14. alt càrrec alto cargo.
  15. càrrec d'ànimes cargo de almas.
  16. càrrec de confiança cargo de confianza.
  17. càrrec honorari cargo honorario.
  18. càrrec i descàrrec debe y haber.
  19. ésser (o anar) a càrrec de correr a cargo de.
  20. ésser (o anar) a càrrec meu (o teu, o seu, etc) correr a (o de) mi (o tu, o su, etc) cuenta.
  21. fer-se càrrec de hacerse cargo de. Es va fer càrrec de l'educació dels orfes, se hizo cargo de la educación de los huérfanos.
  22. fer-se càrrec (o el càrrec) hacerse cargo. Em faig càrrec que és un problema difícil, me hago cargo de que es un problema difícil.
  23. jurar el càrrec jurar el cargo.
  24. presentar càrrecs hacer cargos.
  25. suspendre algú del seu càrrec suspender a uno del empleo.
  26. tenir al seu càrrec tener a su cargo.

càrrec

càrrec

càrrec

càrrec


<title type="display">càrrec</title>

    masculí antigament
  1. càrrega.
  2. nàutica Kargo, Cargo m, (Schiffs)Fracht, Ladung f.
  3. construcció Last, Belastung f.
  4. figuradament Fürsorge.
    1. Pflege f.
    2. Auftrag m.
    3. Pflicht.
    4. Verantwortung f.
  5. Posten m, Amt n, Stellung, Charge f.
  6. dret Belastung f, Anklage(punkt m) f.
  7. comerç Soll n, Debet n Last f.
  8. càrrec d'ànimes eclesiàstic Seelsorge f.
  9. testimoni de càrrec dret Belastungszeuge, Zeuge m der Anklage.
  10. a càrrec de zu Lasten von.
    • unter der Leitung, Verantwortung oder Aufsicht von.
  11. les despeses són od van a càrrec nostre die Kosten gehen zu unseren Lasten.
  12. exercir un càrrec ein Amt ausüben.
  13. fer-se càrrec d'(algú) die Sorge oder Obhut für jemanden übernehmen.
  14. et pots fer càrrec del gos mentre soc fora? kann ich dir den Hund während meiner Abwesenheit anvertrauen?
  15. fer-se càrrec d'(una cosa) etwas (oder die Verantwortung für etwas) übernehmen.
    • etwas verstehen (können).
  16. fes-te (el) càrrec que encara és un nen du musst bedenken, dass er noch ein Kind ist.
  17. fer càrrecs a (algú) jemandem Vorwürfe machen.
  18. investir (algú) d'un càrrec jemanden in ein Amt einsetzen.
  19. ocupar (revestir) un càrrec ein Amt innehaben (bekleiden).
  20. renunciar un càrrec ein Amt abschlagen oder abgeben.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

càrrec

càrrec

<title type="display">càrrec</title>

masculí [càrrega] carico, peso, caricamento. || constr gravamento, peso. || mar carico. || dr [d'una acusació] capo d'accusa, carico, accusa f, colpa f. | carico, tutela f. || econ carico. || [ocupació] carica f, incarico, posto. || fig [tasca] cura f, attenzione f. | carico, responsabilità f, onere, aggravio, peso. Càrrec de consciència, carico di coscienza. || a càrrec de a cura di. | a spese di, a carico di, alle spalle di. || a càrrec d'altri a spese altrui. || alt càrrec alta carica, alto incarico. || càrrec d'ànimes cura delle anime. || càrrec de confiança carica di fiducia. || càrrec públic carica pubblica. || ésser (o anar) a càrrec essere in conto, essere a carico. || fer càrrecs [a algú] accusare qualcuno. || fer-se càrrec de avere cura di. || fer-se càrrec (o el càrrec) capire, comprendere, rendersi conto. T'has de fer càrrec que es troba en un moment difícil, devi renderti conto che si trova in un momento difficile. || ocupar, revestir un càrrec assumere, rivestire una carica. || tenir al seu càrrec avere al suo (o al loro) carico.

càrrec