Es mostren 594823 resultats

càrrec

càrrec

Pronúncia: kárək
    masculí
  1. load, weight, burden.
  2. el càrrec d’una nau the cargo of a ship.
  3. figuradament burden.
  4. càrrec de consciència burden on one’s conscience.
  5. (ídem) remorse, guilty feeling.
  6. comerç i mercat charge, debit.
  7. els ports de transport són a càrrec nostre the cost of transport is chargeable to us.
  8. post, office.
  9. càrrec elevat (high \ important) office.
  10. càrrecs públics public offices.
  11. un càrrec sense gaires responsabilitats a post almost without duties.
  12. (ocupar \ revestir) un càrrec to fill an office.
  13. renunciar a un càrrec to resign an office.
  14. duty, obligation, responsibility.
  15. charge, care.
  16. a càrrec de locució preposicional in the charge of.
  17. (tenir \ prendre) alguna cosa al nostre càrrec to have something in our charge.
  18. això és a càrrec teu this is part of your duty.
  19. estar a càrrec d’algú to be dependent on someone.
  20. fer-se càrrec de to take charge of.
  21. (ídem) to see about.
  22. (ídem) to realize, understand.
  23. l’exèrcit es va fer càrrec del poder the army took over power.
  24. gairebé no me’n vaig poder fer càrrec I could scarcely grasp what was going on.
  25. em faig càrrec del teu problema I understand your problem.
  26. (tenir) càrrec d’ànimes (to have) the cure of souls.
  27. dret charge.
  28. reproach, accusation.
  29. fer-li càrrecs a algú to charge someone (d’alguna cosa with something).
  30. testimoni de càrrec witness for the prosecution.

càrrec

masculí load , weight , burden el càrrec d’una nau the cargo of a ship figuradament burden càrrec de consciència burden on one’s conscience ídem remorse , guilty feeling comerç i mercat charge , debit els ports de transport són a càrrec nostre the cost of transport is chargeable to us post , office càrrec elevat high \ important office càrrecs públics public offices un càrrec sense gaires responsabilitats a post almost without duties ocupar \ revestir un càrrec to fill an office renunciar a un càrrec to resign an office duty , obligation , responsibility charge , care a càrrec…
DIDAC Diccionari escolar

càrrec

<title type="display">càrrec</title>

    [! Amb C]
    nom masculí
  1. Un càrrec és una feina de responsabilitat. Hi ha càrrecs que ocupen molt de temps, com el de ministre d'un govern o el de director d'una escola.
  2. Quan una persona diu que una cosa va al seu càrrec és que la vol pagar.
    3. frase feta
  3. fer-se càrrec d'una cosa o d'una persona és ocupar-se'n, vigilar-la, cuidar-la, etc. Els pares s'han de fer càrrec dels seus fills. També diem que ens fem càrrec d'una cosa quan la comprenem, sabem de què es tracta.

càrrec

Amb C nom masculí Un càrrec és una feina de responsabilitat Hi ha càrrecs que ocupen molt de temps, com el de ministre d'un govern o el de director d'una escola Quan una persona diu que una cosa va al seu càrrec és que la vol pagar frase feta fer-se càrrec d'una cosa o d'una persona és ocupar-se'n, vigilar-la, cuidar-la, etc Els pares s'han de fer càrrec dels seus fills També diem que ens fem càrrec d'una cosa quan la comprenem, sabem de què es tracta
Diccionari Català francès

càrrec


<title type="display">càrrec</title>

Pronúncia: kárək
    masculí
  1. [càrrega] chargement.
  2. construcció [pes] charge f.
  3. marina, marítim [mercaderies] cargaison f, chargement.
  4. [obligació pecuniària] charge f.
  5. dret [d'una acusació] charge f.
  6. economia débit.
  7. [ocupació] poste, charge f, fonctions f pl. És titular d'un càrrec important al ministeri, il est titulaire d'un poste important au ministère. Suspendre algú del seu càrrec, suspendre quelqu'un de ses fonctions .
    1. [tasca, funció] charge f.
    2. [cura] charge f.
  8. a càrrec de à la charge de.
  9. agafar (prendre) al seu càrrec prendre à sa charge.
  10. al càrrec de à la charge de.
  11. alt càrrec hautes fonctions.
  12. càrrec d'ànimes cristianisme charge d'âmes.
  13. càrrec i descàrrec doit et avoir.
  14. ésser (anar) a càrrec de être à la charge de (incomber à). Les despeses van a càrrec meu, les dépenses sont à ma charge.
  15. fer-se càrrec de prendre en charge (se charger de, prendre en main, prendre sur son dos, assumer).
  16. fer-se càrrec (el càrrec) de se rendre compte de (prendre conscience de).
  17. tenir al seu càrrec avoir à sa charge (s'occuper de).

càrrec

masculí càrrega chargement construcció pes charge f marina, marítim mercaderies cargaison f , chargement obligació pecuniària charge f dret d'una acusació charge f economia débit ocupació poste , charge f , fonctions f pl És titular d'un càrrec important al ministeri , il est titulaire d'un poste important au ministère Suspendre algú del seu càrrec , suspendre quelqu'un de ses fonctions tasca, funció charge f cura charge f a càrrec de à la charge de agafar prendre al seu càrrec prendre à sa charge al càrrec de à la charge de alt càrrec hautes fonctions càrrec…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ càrrec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">càrrec</title>

Etimologia: de carregar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Allò de què algú o alguna cosa és carregat, càrrega.
    2. construcció Pes o càrrega que gravita sobre una construcció o sobre cadascun dels elements constitutius.
    3. nàutica Càrrega, especialment les mercaderies d’una nau.
    1. figuradament Tasca, funció, de què algú té la responsabilitat.
    2. figuradament Cura d’una persona, d’una cosa o d’un lloc. Deixar el càrrec d’una cosa a algú. Tenir càrrec d’alguna cosa. Tenir, prendre, alguna cosa al nostre càrrec.
    3. Conjunt de possibilitats d’actuació estructurades funcionalment per a ésser efectuades per una persona dins una organització pública o privada. Càrrec d’ambaixador, d’alcalde. Ocupa el càrrec de gerent de l’empresa. Investir algú d’un càrrec. Revestir un càrrec.
    4. Persona que ocupa o exerceix un càrrec dins d’una organització pública o privada.
    5. a càrrec de locució prepositiva Sota la responsabilitat de. La formació dels empleats és a càrrec de l’empresa.
    6. alt càrrec Persona que ocupa o exerceix un càrrec d’alta responsabilitat.
    7. càrrec d’ànimes Cura de dirigir ànimes en un sacerdot, un mestre, etc.
    8. càrrecs tutelars dret Tutela.
    9. fer-se càrrec (d’algú o alguna cosa) Encarregar-se’n, ocupar-se’n.
    10. fer-se càrrec (o el càrrec) Ésser conscient, comprendre, formar-se una idea clara (d’alguna cosa). Em faig càrrec que és un problema difícil.
  3. Obligació de subvenir a una despesa. Els ports són a càrrec del destinatari. El dinar és a càrrec de l’empresa.
  4. dret Cadascun dels punts en què es divideix una acusació.
  5. economia Anotació comptable que representa un augment en un compte de l’actiu o bé una disminució en un del passiu o net.

■ càrrec

masculí Allò de què algú o alguna cosa és carregat, càrrega construcció Pes o càrrega que gravita sobre una construcció o sobre cadascun dels elements constitutius nàutica Càrrega, especialment les mercaderies d’una nau figuradament Tasca, funció, de què algú té la responsabilitat figuradament Cura d’una persona, d’una cosa o d’un lloc Deixar el càrrec d’una cosa a algú Tenir càrrec d’alguna cosa Tenir, prendre, alguna cosa al nostre càrrec Conjunt de possibilitats d’actuació estructurades funcionalment per a ésser efectuades per una persona dins una organització pública o privada Càrrec d’…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Francès Català

carrée

carrée

femení popularment estança, cambra © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

carrefour


<title type="display">carrefour</title>

Pronúncia: kaʀfuʀ
    masculí
  1. cruïlla f, quatre cantons.
  2. figuradament trobada f, encontre, reunió f [per a discutir alguna cosa].
  3. plural figuradament cantonades f, places f, carrers. Les baladins jouaient dans les carrefours, els saltimbanquis actuaven per carrers i places.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

carrefour

masculí cruïlla f , quatre cantons figuradament trobada f , encontre, reunió f per a discutir alguna cosa plural figuradament cantonades f , places f , carrers Les baladins jouaient dans les carrefours , els saltimbanquis actuaven per carrers i places © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari der aranés

carreg

<title type="display">carreg </title>

    nòm m Transferiment de persones o de causes d’un lòc en un aute.

    Català: carreteig, tragí


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

carreg

nòm m Transferiment de persones o de causes d’un lòc en un aute Català carreteig, tragí © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

càrrega


<title type="display">càrrega</title>

  1. càrrec. El càrrec d'una nau, les mercaderies que transporta.
    carregament (per ext.). Un carregament d'avellanes.
    somada, càrrega d'un animal de bast.
    cobertada, càrrega que es posa sobre la coberta de la nau.
    sobrecàrrega, càrrega afegida a la càrrega normal.
    estiba, càrrega d'una nau.
  2. → pes, obligació.
    pòndol. Portar el pòndol de la casa.
    feix, càrrega dura de portar. N'hi ha un feix, d'aquest noi!
    serveis personals, càrregues personals que el ciutadà deu a l'Estat.
    exacció
    gravamen
    impost (→) o impòsit
    taxa
    hipoteca (→)



© Manuel Franquesa

càrrega

càrrec El càrrec d'una nau , les mercaderies que transporta carregament per ext Un carregament d'avellanes somada , càrrega d'un animal de bast cobertada , càrrega que es posa sobre la coberta de la nau sobrecàrrega , càrrega afegida a la càrrega normal estiba , càrrega d'una nau → pes , obligació pòndol Portar el pòndol de la casa feix , càrrega dura de portar N'hi ha un feix, d'aquest noi serveis personals , càrregues personals que el ciutadà deu a l'Estat exacció gravamen impost → o impòsit taxa hipoteca → © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

càrrega


<title type="display">càrrega</title>

    femení
  1. [acció de carregar] carga. La càrrega del vaixell va durar tot un dia, la carga del barco duró todo un día.
  2. carga. Un vagó de càrrega, un vagón de carga.
  3. marina, marítim carga, cargamento m.
  4. tecnologia carga.
  5. tecnologia [quantitat de material] carga.
  6. [d'una arma] carga.
  7. [mesura] carga. Una càrrega d'oli, una carga de aceite.
  8. ciències militars [atac de l'enemic] carga.
  9. dret carga.
  10. electricitat carga.
  11. indústria tèxtil carga.
  12. figuradament [obligació, molèstia] carga. Portar la càrrega d'un negoci, llevar la carga de un negocio.
  13. càrrega de la prova dret carga de la prueba.
  14. càrrega que plau no pesa figuradament i familiarment sarna con gusto no pica.
  15. càrrega residual electricitat carga residual (o remanente).
  16. de càrrega [animal, vehicle] de carga.
  17. ésser una càrrega a algú ser una carga para uno.
  18. portar la càrrega de llevar la carga de.
  19. repartir la càrrega repartir (o terciar) la carga.
  20. tornar a la càrrega figuradament volver a la carga.

càrrega

femení acció de carregar carga La càrrega del vaixell va durar tot un dia , la carga del barco duró todo un día carga Un vagó de càrrega , un vagón de carga marina, marítim carga , cargamento m tecnologia carga tecnologia quantitat de material carga d'una arma carga mesura carga Una càrrega d'oli , una carga de aceite ciències militars atac de l'enemic carga dret carga electricitat carga indústria tèxtil carga figuradament obligació, molèstia carga Portar la càrrega d'un negoci , llevar la carga de un negocio càrrega de la prova dret carga de la prueba càrrega que…
Diccionari Català Italià

càrrega

<title type="display">càrrega</title>

femení [acció de carregar] carico m, caricamento m, carica. || merce. Un vagó de càrrega, un vagone merci. || [pes] carico m, fardello m, peso m. || soma. Bèstia de càrrega, bestia da soma. || mar carico m. || tecn carico m, carica. || [d'una arma] carica. || [mesura] carico m. Una càrrega d'oli, un carico d'olio. || mil carica, attacco m, assalto m. || dr tassa, dazio m, imposta, onere m. || elect carica. || fig [obligació, molèstia] carico m, peso m, responsabilità, obbligo m. || esport carica. || [rugbi] placcaggio m. || càrrega fiscal carico fiscale. || càrrega i descàrrega carico e scarico. || ésser una càrrega a algú fig essere un peso per qualcuno, essere di peso a qualcuno. || portar la càrrega fig avere la responsabilità (o il peso). || repartir la càrrega fig spartire (o dividere, o compartire) il peso. || tornar a la càrrega fig tornare alla carica.

càrrega

femení acció de carregar carico m , caricamento m , carica || merce Un vagó de càrrega , un vagone merci || pes carico m , fardello m , peso m || soma Bèstia de càrrega , bestia da soma || mar carico m || tecn carico m , carica || d'una arma carica || mesura carico m Una càrrega d'oli , un carico d'olio || mil carica, attacco m , assalto m || dr tassa, dazio m , imposta, onere m || elect carica || fig obligació, molèstia carico m , peso m , responsabilità, obbligo m || esport carica || rugbi placcaggio m || càrrega fiscal carico fiscale || càrrega i descàrrega carico e…