Es mostren 594828 resultats

càrrec


<title type="display">càrrec</title>

    masculí antigament
  1. càrrega.
  2. nàutica Kargo, Cargo m, (Schiffs)Fracht, Ladung f.
  3. construcció Last, Belastung f.
  4. figuradament Fürsorge.
    1. Pflege f.
    2. Auftrag m.
    3. Pflicht.
    4. Verantwortung f.
  5. Posten m, Amt n, Stellung, Charge f.
  6. dret Belastung f, Anklage(punkt m) f.
  7. comerç Soll n, Debet n Last f.
  8. càrrec d'ànimes eclesiàstic Seelsorge f.
  9. testimoni de càrrec dret Belastungszeuge, Zeuge m der Anklage.
  10. a càrrec de zu Lasten von.
    • unter der Leitung, Verantwortung oder Aufsicht von.
  11. les despeses són od van a càrrec nostre die Kosten gehen zu unseren Lasten.
  12. exercir un càrrec ein Amt ausüben.
  13. fer-se càrrec d'(algú) die Sorge oder Obhut für jemanden übernehmen.
  14. et pots fer càrrec del gos mentre soc fora? kann ich dir den Hund während meiner Abwesenheit anvertrauen?
  15. fer-se càrrec d'(una cosa) etwas (oder die Verantwortung für etwas) übernehmen.
    • etwas verstehen (können).
  16. fes-te (el) càrrec que encara és un nen du musst bedenken, dass er noch ein Kind ist.
  17. fer càrrecs a (algú) jemandem Vorwürfe machen.
  18. investir (algú) d'un càrrec jemanden in ein Amt einsetzen.
  19. ocupar (revestir) un càrrec ein Amt innehaben (bekleiden).
  20. renunciar un càrrec ein Amt abschlagen oder abgeben.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

càrrec

càrrec

<title type="display">càrrec</title>

masculí [càrrega] carico, peso, caricamento. || constr gravamento, peso. || mar carico. || dr [d'una acusació] capo d'accusa, carico, accusa f, colpa f. | carico, tutela f. || econ carico. || [ocupació] carica f, incarico, posto. || fig [tasca] cura f, attenzione f. | carico, responsabilità f, onere, aggravio, peso. Càrrec de consciència, carico di coscienza. || a càrrec de a cura di. | a spese di, a carico di, alle spalle di. || a càrrec d'altri a spese altrui. || alt càrrec alta carica, alto incarico. || càrrec d'ànimes cura delle anime. || càrrec de confiança carica di fiducia. || càrrec públic carica pubblica. || ésser (o anar) a càrrec essere in conto, essere a carico. || fer càrrecs [a algú] accusare qualcuno. || fer-se càrrec de avere cura di. || fer-se càrrec (o el càrrec) capire, comprendere, rendersi conto. T'has de fer càrrec que es troba en un moment difícil, devi renderti conto che si trova in un momento difficile. || ocupar, revestir un càrrec assumere, rivestire una carica. || tenir al seu càrrec avere al suo (o al loro) carico.

càrrec

càrrec

càrrec

Pronúncia: kárək
    masculí
  1. load, weight, burden.
  2. el càrrec d’una nau the cargo of a ship.
  3. figuradament burden.
  4. càrrec de consciència burden on one’s conscience.
  5. (ídem) remorse, guilty feeling.
  6. comerç i mercat charge, debit.
  7. els ports de transport són a càrrec nostre the cost of transport is chargeable to us.
  8. post, office.
  9. càrrec elevat (high \ important) office.
  10. càrrecs públics public offices.
  11. un càrrec sense gaires responsabilitats a post almost without duties.
  12. (ocupar \ revestir) un càrrec to fill an office.
  13. renunciar a un càrrec to resign an office.
  14. duty, obligation, responsibility.
  15. charge, care.
  16. a càrrec de locució preposicional in the charge of.
  17. (tenir \ prendre) alguna cosa al nostre càrrec to have something in our charge.
  18. això és a càrrec teu this is part of your duty.
  19. estar a càrrec d’algú to be dependent on someone.
  20. fer-se càrrec de to take charge of.
  21. (ídem) to see about.
  22. (ídem) to realize, understand.
  23. l’exèrcit es va fer càrrec del poder the army took over power.
  24. gairebé no me’n vaig poder fer càrrec I could scarcely grasp what was going on.
  25. em faig càrrec del teu problema I understand your problem.
  26. (tenir) càrrec d’ànimes (to have) the cure of souls.
  27. dret charge.
  28. reproach, accusation.
  29. fer-li càrrecs a algú to charge someone (d’alguna cosa with something).
  30. testimoni de càrrec witness for the prosecution.

càrrec

càrrec

<title type="display">càrrec</title>

    [! Amb C]
    nom masculí
  1. Un càrrec és una feina de responsabilitat. Hi ha càrrecs que ocupen molt de temps, com el de ministre d'un govern o el de director d'una escola.
  2. Quan una persona diu que una cosa va al seu càrrec és que la vol pagar.
  3. frase feta
  4. fer-se càrrec d'una cosa o d'una persona és ocupar-se'n, vigilar-la, cuidar-la, etc. Els pares s'han de fer càrrec dels seus fills. També diem que ens fem càrrec d'una cosa quan la comprenem, sabem de què es tracta.

càrrec

càrrec


<title type="display">càrrec</title>

Pronúncia: kárək
    masculí
  1. [càrrega] chargement.
  2. construcció [pes] charge f.
  3. marina, marítim [mercaderies] cargaison f, chargement.
  4. [obligació pecuniària] charge f.
  5. dret [d'una acusació] charge f.
  6. economia débit.
  7. [ocupació] poste, charge f, fonctions f pl. És titular d'un càrrec important al ministeri, il est titulaire d'un poste important au ministère. Suspendre algú del seu càrrec, suspendre quelqu'un de ses fonctions .
    1. [tasca, funció] charge f.
    2. [cura] charge f.
  8. a càrrec de à la charge de.
  9. agafar (prendre) al seu càrrec prendre à sa charge.
  10. al càrrec de à la charge de.
  11. alt càrrec hautes fonctions.
  12. càrrec d'ànimes cristianisme charge d'âmes.
  13. càrrec i descàrrec doit et avoir.
  14. ésser (anar) a càrrec de être à la charge de (incomber à). Les despeses van a càrrec meu, les dépenses sont à ma charge.
  15. fer-se càrrec de prendre en charge (se charger de, prendre en main, prendre sur son dos, assumer).
  16. fer-se càrrec (el càrrec) de se rendre compte de (prendre conscience de).
  17. tenir al seu càrrec avoir à sa charge (s'occuper de).

càrrec

càrrec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">càrrec</title>

Accessory
Etimologia: de carregar 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. Allò de què algú o alguna cosa és carregat, càrrega.
    2. construcció Pes o càrrega que gravita sobre una construcció o sobre cadascun dels elements constitutius.
    3. nàutica Càrrega, especialment les mercaderies d’una nau.
    1. figuradament Tasca, funció, de què algú té la responsabilitat.
    2. figuradament Cura d’una persona, d’una cosa o d’un lloc. Deixar el càrrec d’una cosa a algú. Tenir càrrec d’alguna cosa. Tenir, prendre, alguna cosa al nostre càrrec.
    3. Conjunt de possibilitats d’actuació estructurades funcionalment per a ésser efectuades per una persona dins una organització pública o privada. Càrrec d’ambaixador, d’alcalde. Ocupa el càrrec de gerent de l’empresa. Investir algú d’un càrrec. Revestir un càrrec.
    4. Persona que ocupa o exerceix un càrrec dins d’una organització pública o privada.
    5. a càrrec de locució prepositiva Sota la responsabilitat de. La formació dels empleats és a càrrec de l’empresa.
    6. alt càrrec Persona que ocupa o exerceix un càrrec d’alta responsabilitat.
    7. càrrec d’ànimes Cura de dirigir ànimes en un sacerdot, un mestre, etc.
    8. càrrecs tutelars dret Tutela.
    9. fer-se càrrec (d’algú o alguna cosa) Encarregar-se’n, ocupar-se’n.
    10. fer-se càrrec (o el càrrec) Ésser conscient, comprendre, formar-se una idea clara (d’alguna cosa). Em faig càrrec que és un problema difícil.
  1. Obligació de subvenir a una despesa. Els ports són a càrrec del destinatari. El dinar és a càrrec de l’empresa.
  2. dret Cadascun dels punts en què es divideix una acusació.
  3. economia Anotació comptable que representa un augment en un compte de l’actiu o bé una disminució en un del passiu o net.

càrrec

carrée

carrée

carrefour


<title type="display">carrefour</title>

Pronúncia: kaʀfuʀ
    masculí
  1. cruïlla f, quatre cantons.
  2. figuradament trobada f, encontre, reunió f [per a discutir alguna cosa].
  3. plural figuradament cantonades f, places f, carrers. Les baladins jouaient dans les carrefours, els saltimbanquis actuaven per carrers i places.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

carrefour

carreg

<title type="display">carreg </title>

Body
    nòm m Transferiment de persones o de causes d’un lòc en un aute.

    Català: carreteig, tragí


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

carreg

càrrega


<title type="display">càrrega</title>

  1. càrrec. El càrrec d'una nau, les mercaderies que transporta.
    carregament (per ext.). Un carregament d'avellanes.
    somada, càrrega d'un animal de bast.
    cobertada, càrrega que es posa sobre la coberta de la nau.
    sobrecàrrega, càrrega afegida a la càrrega normal.
    estiba, càrrega d'una nau.
  2. pes, obligació.
    pòndol. Portar el pòndol de la casa.
    feix, càrrega dura de portar. N'hi ha un feix, d'aquest noi!
    serveis personals, càrregues personals que el ciutadà deu a l'Estat.
    exacció
    gravamen
    impost (→) o impòsit
    taxa
    hipoteca (→)



© Manuel Franquesa

càrrega