Es mostren 594815 resultats

clau

clau

Pronúncia: kláw
    masculí
  1. clou, pointe f.
  2. [ullal] défense f.
  3. [dolor] douleur f, affliction f.
  4. medicina [d'un furóncol] clou.
  5. veterinària [tumor] clou.
  6. arribar (acudir) com un clau [ésser puntual] arriver à l'heure.
  7. clau d'embigar cheville à chevrons.
  8. clau d'espècia clou de girofle.
  9. clau de ferrar clou de ferrure.
  10. clau de ganxo [escàrpia] piton.
  11. clau de manilla clou à tête ronde.
  12. clau de Nostre Senyor botànica [calabruixa] nerprun.
  13. clau de rosca clou fileté (vis).
  14. emportar-se fins els claus de la paret (no deixar un clau a la paret) tout emporter.
  15. ésser un clau (sec com un clau) [ser molt prim] être maigre comme un clou (être sec comme un coup de trique, n'avoir que la peau et les os).
  16. no donar-se-li'n un clau figuradament i familiarment s'en moquer comme de l'an quarante (s'en ficher).
  17. no tenir ni un clau figuradament i familiarment être fauché.
  18. no valer un clau figuradament i familiarment ne pas valoir un clou (ne pas valoir tripette, ne pas valoir grand chose).
  19. reblar el clau figuradament i familiarment [refermar-se] enfoncer le clou.
    • un clau en treu un altre figuradament i familiarment un clou chasse l'autre.
  20. voler fer entrar el clau per la cabota figuradament i familiarment s'obstiner (s'entêter).
    21. femení
  21. [d'obrir i tancar] clef, clé. Tancar amb clau, fermer à clef.
  22. [de collar] clef.
  23. [de l'aixeta] clef.
  24. [d'un rellotge] remontoir m.
  25. [d'una arma de foc] platine.
  26. figuradament [explicació] clef. La clau del misteri, la clef du mystère. La clau de l'enigma, la clef de l'énigme (le fin mot de l'histoire).
  27. esports [en la lluita] prise, clef.
  28. arquitectura [d'una volta, d'un arc] clef.
  29. arts gràfiques accolade.
  30. música [d'un instrument de vent] piston m.
    1. [d'un instrument de corda] clef.
    2. [signe en el pentagrama] clef.
  31. clau anglesa clef anglaise (à molette).
  32. clau cigonya clé à pipe coudée.
  33. clau de pas robinet d'arrêt.
  34. clau falsa fausse clef.
  35. clau mestra passe-partout.
  36. claus del cel (de sant Pere) clefs de saint Pierre.
  37. claus de la ciutat clefs d'une ville.
    38. adjectiu invariable
  38. [essencial] clef, clé, -clef, -clé. Paraula clau, mot-clé. Indústria clau, industrie clé.

clau

masculí clou , pointe f ullal défense f dolor douleur f , affliction f medicina d'un furóncol clou veterinària tumor clou arribar acudir   com un clau ésser puntual arriver à l'heure clau d'embigar cheville à chevrons clau d'espècia clou de girofle clau de ferrar clou de ferrure clau de ganxo escàrpia piton clau de manilla clou à tête ronde clau de Nostre Senyor botànica calabruixa nerprun clau de rosca clou fileté vis emportar-se fins els claus de la paret no deixar un clau a la paret tout emporter ésser un clau sec com un clau ser molt prim être maigre…
DIDAC Diccionari escolar

clau1

clau

    nom masculí
  1. Un clau és una barreta rodona, prima i llarga de ferro que acaba en punta i té un cap pla per on es pica amb un martell. Els claus serveixen per a unir fustes o penjar coses a la paret.
  2. Una persona és seca com un clau quan és molt prima.
  3. Un clau de rosca és un cargol per a enroscar.

Vegeu també: clau2

clau1

nom masculí Un clau és una barreta rodona, prima i llarga de ferro que acaba en punta i té un cap pla per on es pica amb un martell Els claus serveixen per a unir fustes o penjar coses a la paret Una persona és seca com un clau quan és molt prima Un clau de rosca és un cargol per a enroscar Vegeu també clau 2
Diccionari de sinònims Franquesa

clau1

clau

  1. m.
    punta, clau petit.
    punta d'enllatar, clau molt gros.
    tatxa, clau curt amb la cabota grossa i plana.
    broca, clau de cabota quadrada que usen els sabaters.
    escàrpia, clau de ganxo.
    bolló, clau de cabota daurada, que serveix d'adorn.
    rebló, clau de ferro, gruixut, de cabota grossa, al qual hom forma una segona cabota batent la punta.
    xaveta, clau que es fixa a l'extrem d'una clavilla.
  2. clavaó, conjunt dels claus clavats en una cosa.
    Compareu: espiga, xinxeta, clavilla
  3. Fig. → aflicció, pena.


    4. Vegeu també:
    clau2

© Manuel Franquesa

clau1

m punta , clau petit punta d'enllatar , clau molt gros tatxa , clau curt amb la cabota grossa i plana broca , clau de cabota quadrada que usen els sabaters escàrpia , clau de ganxo bolló , clau de cabota daurada, que serveix d'adorn rebló , clau de ferro, gruixut, de cabota grossa, al qual hom forma una segona cabota batent la punta xaveta , clau que es fixa a l'extrem d'una clavilla clavaó , conjunt dels claus clavats en una cosa Compareu espiga, xinxeta, clavilla Fig → aflicció , pena Vegeu també clau 2 © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clau1

clau

Partició sil·làbica: clau
Etimologia: del ll. clavus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. oficis manuals Tija metàl·lica punxeguda per un cap i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, fet entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o com a ornamentació. Clau de ganxo. Clau de rosca.
    2. arribar (o acudir, etc.) com un clau col·loquialment Arribar puntualment. A les set en punt hi seré, com un clau.
    3. clavar un clau al cor figuradament Causar una gran aflicció a algú.
    4. emportar-se fins els claus de la paret (o no deixar un clau a la paret) figuradament Deixar una casa despullada del tot.
    5. ésser un clau (o ésser sec com un clau) figuradament Ésser una persona extraordinàriament prima.
    6. ésser un clau (per a algú) figuradament Ésser quelcom un motiu de gran aflicció, una pena forta.
    7. no donar-se-li’n un clau figuradament No tenir cap interès, algú, per una cosa.
    8. no valer un clau figuradament No valer res, no servir.
    9. reblar el clau figuradament Refermar amb noves proves, amb noves raons, etc.
    10. un clau en treu un altre figuradament Una pena, un amor, etc., en fan oblidar un altre.
    11. voler fer entrar el clau per la cabota figuradament Entossudir-se en un procediment ineficaç, contraproduent.
  2. Ullal, especialment de l’elefant o del senglar.
  3. vulgarment Coit. Fotre un clau.
  4. cirurgia Instrument metàl·lic, de poc diàmetre, emprat en la fixació de certes fractures òssies.
  5. patologia Zona central dels furóncols constituïda per teixit necrosat, rodejada de pus.
  6. indústria tèxtil Palanca de fusta o de ferro que servia per a tibar la peça en els telers antics sense regulador.
  7. veterinària Tumor que es forma a la peüngla dels quadrúpedes ungulats.
  8. clau de la Passió heràldica Dit d’un clau gros amb la cabota triangular.
  9. clau de Nostre Senyor botànica Calabruixa petita.
  10. clau d’espècia alimentació, indústries alimentàries Clavell d’espècia.
  11. essència de clau botànica Oli essencial que conté els principis actius del clavell o clau d’espècia.


    12. Vegeu també:
    clau2

■ clau1

masculí oficis manuals Tija metàllica punxeguda per un cap i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, fet entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o com a ornamentació Clau de ganxo Clau de rosca arribar o acudir , etc com un clau colloquialment Arribar puntualment A les set en punt hi seré, com un clau clavar un clau al cor figuradament Causar una gran aflicció a algú emportar-se fins els claus de la paret o no deixar un clau a la paret figuradament Deixar una casa despullada del tot ésser un clau o ésser sec com un clau figuradament Ésser una…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

clau1

clau

    masculí
  1. Nagel m.
  2. botànica (auch clau d'espècia) (Gewürz)Nelke f.
  3. [Elefant] Stoßzahn.
    • [Keiler] Hauer m.
  4. clau de ganxo Haken m.
  5. clau de rosca Schraube f.
  6. clau de Nostre Senyor botànica Schopfige Traubenhyazinthe f.
  7. (és)ser un clau od sec com un clau nur noch ein Strich (oder spindeldürr) sein.
  8. fer (od fotre) un clau figuradament i vulgarment nageln, stoßen, ficken.
  9. no tenir (valer) ni un clau figuradament i familiarment keinen Pfennig haben (wert sein).
  10. puntual com un clau familiarment pünktlich wie die Maurer.
  11. un clau en treu un altre figuradament i familiarment eine Sorge (bzw Liebe) verdrängt die andere.


    12. Vegeu també:
    clau2

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

clau1

masculí Nagel m botànica auch clau d'espècia GewürzNelke f Elefant Stoßzahn • Keiler Hauer m clau de ganxo Haken m clau de rosca Schraube f clau de Nostre Senyor botànica Schopfige Traubenhyazinthe f és ser un clau od sec com un clau nur noch ein Strich oder spindeldürr sein fer od fotre un clau figuradament i vulgarment nageln, stoßen, ficken no tenir valer ni un clau figuradament i familiarment keinen Pfennig haben wert sein puntual com un clau familiarment pünktlich wie die Maurer un clau en treu un altre figuradament i familiarment eine Sorge bzw Liebe verdrängt…
DIDAC Diccionari escolar

clau2

clau

    nom femení
  1. Una clau és una peça de metall que s'introdueix en el forat d'un pany per a obrir o tancar una porta, un calaix o una capsa.
  2. Allò que permet saber o resoldre alguna cosa. Hi ha llibres que porten la clau dels exercicis i així nosaltres mateixos els podem corregir.
  3. Eina per a cargolar o descargolar cargols o femelles. Una clau anglesa ens permet treure femelles de mida diferent.
    El taller artesà
  4. Signe que es posa al començament de les composicions de música i que dona el nom de les notes. Per al piano es fan servir la clau de sol i la de fa.
  5. Signe que uneix diversos elements en una classificació, dues o més línies en un escrit, etc.: {a, b, c}.
  6. En alguns esports de lluita, acció que es fa contra l'adversari per immobilitzar-lo o derrotar-lo. Els agents de policia saben fer claus per desarmar i detenir els delinqüents.
  7. La clau d'un arc o d'una volta és l'última pedra que s'hi col·loca. Va al mig i fa que es mantingui l'equilibri de les altres.

Vegeu també: clau1

clau2

nom femení Una clau és una peça de metall que s'introdueix en el forat d'un pany per a obrir o tancar una porta, un calaix o una capsa Allò que permet saber o resoldre alguna cosa Hi ha llibres que porten la clau dels exercicis i així nosaltres mateixos els podem corregir Eina per a cargolar o descargolar cargols o femelles Una clau anglesa ens permet treure femelles de mida diferent El taller artesà g13/A/02 65166011 Signe que es posa al començament de les composicions de música i que dona el nom de les notes Per al piano es fan servir la clau de sol i la de fa Signe que uneix diversos…
Diccionari de sinònims Franquesa

clau2

clau

  1. f.
    clau mestra, la que obra i tanca tots els panys d'una casa.
    clau falsa, clau feta ocultament per a forçar un pany.
    clau de lloba, clau massissa.
    clau de canó, la que té la tija foradada.
    rossinyol, peça de ferro, doblada per una punta, que serveix, a falta de clau, per a obrir un pany.
  2. temprador, clau que serveix per a temprar certs instruments de música (piano, etc.).
    collador, clau de mecànic, instrument de ferro que serveix per a collar i descollar. Compareu: clau anglesa
  3. xifra, clau d'un sistema criptogràfic xifrat.
    codi, conjunt de signes que formen una clau.
    xifra, clau d'un sistema criptogràfic xifrat.
    codi, conjunt de signes que formen una clau.
    contraxifra, que serveix per a xifrar i desxifrar un text.


    4. Vegeu també:
    clau1

© Manuel Franquesa

clau2

f clau mestra , la que obra i tanca tots els panys d'una casa clau falsa , clau feta ocultament per a forçar un pany clau de lloba , clau massissa clau de canó , la que té la tija foradada rossinyol , peça de ferro, doblada per una punta, que serveix, a falta de clau, per a obrir un pany temprador , clau que serveix per a temprar certs instruments de música piano, etc collador , clau de mecànic, instrument de ferro que serveix per a collar i descollar Compareu clau anglesa xifra , clau d'un sistema criptogràfic xifrat codi , conjunt de signes que formen una clau xifra , clau d'un sistema…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clau2

clau

Partició sil·làbica: clau
Etimologia: del ll. clavis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. femení
    1. Peça de metall que, introduïda al forat del pany, és emprada per a obrir o tancar una porta, un armari, una caixa, etc.
    2. clau falsa Clau que serveix per a obrir o forçar un pany del qual hom no té la clau veritable.
    3. clau mestra Clau que obre un determinat nombre de panys d’un mateix tipus de mecanisme les claus dels quals no obren més que el seu pany.
    4. claus del cel (o de sant Pere) figuradament Claus simbòliques amb què ha d’ésser oberta la porta del Paradís als humans mitjançant el perdó dels pecats.
    5. claus d’una ciutat història Claus que servien per a obrir i tancar les portes d’una ciutat.
    6. donar la clau de la casa col·loquialment Donar permís a un fill, a un pupil, etc., per a sortir i entrar quan vulgui.
    7. poder de les claus cristianisme Símbol del poder del papa.
    8. presentar les claus de la ciutat història Lliurar les claus d’una ciutat a un vencedor en senyal de rendició.
    9. presentar les claus de la ciutat Oferir, en acte simbòlic, les claus d’una ciutat a un sobirà, a una personalitat, per fer-li honor.
  2. femení
    1. figuradament Allò que tanca, que dona o impedeix l’entrada, el domini, etc. Gibraltar és la clau de la Mediterrània. La clau d’una línia de defensa.
    2. clau d’una aixeta per analogia Part d’una aixeta que hom fa girar per obrir-la o tancar-la.
    3. construcció Dovella central d’un arc, la darrera que hom col·loca i que, una vegada posada, el tanca, li dona estabilitat i permet de treure la cintra sobre la qual havia estat muntat.
    4. construcció En una volta, pedra que, col·locada a la part central, serveix per a mantenir en equilibri les altres pedres.
    5. música Peça metàl·lica per mitjà de la qual hom pot tancar i obrir fàcilment els forats de molts instruments de vent (de fusta o de metall).
    6. clau de pas tecnologia En una conducció, vàlvula d’accionament manual que obre o tanca el pas d’un fluid.
  3. femení
    1. Allò que cal conèixer per a entendre una cosa, per a saber-ne la solució. La clau d’un sistema, d’un enigma.
    2. informàtica Cadena de caràcters que es fa servir per a identificar una dada elemental.
    3. escriure (o posar) en clau Transformar en grups de signes, de lletres o de xifres un text escrit en llenguatge clar, seguint les equivalències d’una clau.
  4. adjectiu invariable Essencial, de què tot depèn. Indústria clau. Mots clau. Peça clau.
  5. femení
    1. tipografia Cadascun dels signes ({ }) que serveixen per a incloure-hi conjunts, reunir diverses subdivisions d’una matèria o d’un concepte, diverses paraules o línies, etc.
    2. música Signe escrit al començament, i a vegades entremig, de les línies horitzontals que serveixen de guia en la notació musical, el qual determina el grau i l’altura corresponents a les notes que hi són col·locades.
  6. femení
    1. Instrument de metall que té una mordassa o unes quantes aptes per a agafar fort una peça i fer-la rodar.
    2. música Clavilla dels instruments de corda.
    3. oficis manuals Eina de muntatge d’acer dur consistent en un mànec rígid acabat per un cap o per tots dos en una obertura de forma i de dimensions adequades als cargols o les femelles que hom vol collar o afluixar. Clau anglesa.
    4. clau d’un rellotge rellotgeria Clau que serveix per a donar-li corda i avançar-lo o retardar-lo.
  7. femení armament Peça o conjunt de peces que servia per a disparar les armes de foc antigues.
  8. femení esports En la lluita clàssica i les seves derivacions modernes, acció ofensiva o de contraatac contra l’adversari, per tal d’aconseguir-ne la immobilització i el domini, anomenada també presa.
  9. femení marina, marítim
    1. Peça de ferro amb què hom subjecta el pal d’una embarcació menor al banc d’arborar o al senó de proa.
    2. clau de l’arboradura Nom que hom dona al bauprès, perquè s’hi fan fermes les eixàrcies més importants d’un veler.
    3. clau del bauprès Peça de fusta molt gruixuda, introduïda als espatllons i amb un buit al mig, on s’endinsa l’extrem inferior del bauprès, que serveix de lligam amb la proa.


    10. Vegeu també:
    clau1

■ clau2

femení Peça de metall que, introduïda al forat del pany, és emprada per a obrir o tancar una porta, un armari, una caixa, etc clau falsa Clau que serveix per a obrir o forçar un pany del qual hom no té la clau veritable clau mestra Clau que obre un determinat nombre de panys d’un mateix tipus de mecanisme les claus dels quals no obren més que el seu pany claus del cel o de sant Pere figuradament Claus simbòliques amb què ha d’ésser oberta la porta del Paradís als humans mitjançant el perdó dels pecats claus d’una ciutat història Claus que servien per a obrir i tancar les portes d’una ciutat…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

clau2

clau

    femení també figuradament
  1. Schlüssel m.
  2. tecnologia Hahn m.
  3. música [Blasinstrument] Klappe f, (Saiteninstrument) Wirbel m.
  4. arquitectura Schlussstein m.
  5. arts gràfiques geschweifte Klammer f.
  6. medicina Zahnzange f.
  7. [Ringen] (Fessel)Griff m.
  8. clau anglesa tecnologia Franzose, Engländer m.
  9. clau de contacte automòbil Zündschlüssel m.
  10. clau falsa Nachschlüssel m.
  11. clau de do música C-Schlüssel m.
  12. clau de fa música Bassschlüssel m.
  13. clau de sol música Violinschlüssel, G-Schlüssel.
  14. clau de pas Absperrhahn m.
  15. clau de serreta Flachschlüssel m.
  16. clau mestra Hauptschlüssel m.
  17. escriure (od posar) un text en clau einen Text verschlüsseln oder kodieren.
  18. tancar amb pany i clau zuschließen, zusperren.
  19. sota clau unter Verschluss.
    20. adjectiu invariable
  20. Schlüssel....
  21. indústria (mot, qüestió) clau Schlüsselindustrie f (-wort n, -frage f).


    22. Vegeu també:
    clau1

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

clau2

femení també figuradament Schlüssel m tecnologia Hahn m música Blasinstrument Klappe f, Saiteninstrument Wirbel m arquitectura Schlussstein m arts gràfiques geschweifte Klammer f medicina Zahnzange f Ringen FesselGriff m clau anglesa tecnologia Franzose, Engländer m clau de contacte automòbil Zündschlüssel m clau falsa Nachschlüssel m clau de do música C-Schlüssel m clau de fa música Bassschlüssel m clau de sol música Violinschlüssel, G-Schlüssel clau de pas Absperrhahn m clau de serreta Flachschlüssel m clau mestra Hauptschlüssel m escriure od posar un text en clau…
Diccionari der aranés

clauar

clauar

    v tr
  1. Barrar era pòrta, era limanda, etc. damb clau.
  2. Assolidar quauquarren en tot tatjar puntes.

    3. Català: 1. tancar amb clau; 2. clavar

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

clauar

v tr Barrar era pòrta, era limanda, etc damb clau Assolidar quauquarren en tot tatjar puntes Català 1 tancar amb clau 2 clavar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana