Es mostren 594846 resultats

conduir


<title type="display">conduir</title>

    1. INFINITIU

    1. conduir

    2. GERUNDI

    1. conduint

    3. PARTICIPI

    1. conduït
    2. conduïda
    3. conduïts
    4. conduïdes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. condueixo
      2. condueixes
      3. condueix
      4. conduïm
      5. conduïu
      6. condueixen

      2. IMPERFET

      1. conduïa
      2. conduïes
      3. conduïa
      4. conduíem
      5. conduíeu
      6. conduïen

      3. PASSAT

      1. conduí
      2. conduïres
      3. conduí
      4. conduírem
      5. conduíreu
      6. conduïren

      4. FUTUR

      1. conduiré
      2. conduiràs
      3. conduirà
      4. conduirem
      5. conduireu
      6. conduiran

      5. CONDICIONAL

      1. conduiria
      2. conduiries
      3. conduiria
      4. conduiríem
      5. conduiríeu
      6. conduirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. condueixi
      2. condueixis
      3. condueixi
      4. conduïm
      5. conduïu
      6. condueixin

      2. IMPERFET

      1. conduís
      2. conduïssis
      3. conduís
      4. conduíssim
      5. conduíssiu
      6. conduïssin

    6. IMPERATIU

    1. condueix
    2. condueixi
    3. conduïm
    4. conduïu
    5. condueixin

conduir

INFINITIU conduir GERUNDI conduint PARTICIPI conduït conduïda conduïts conduïdes INDICATIU PRESENT condueixo condueixes condueix conduïm conduïu condueixen IMPERFET conduïa conduïes conduïa conduíem conduíeu conduïen PASSAT conduí conduïres conduí conduírem conduíreu conduïren FUTUR conduiré conduiràs conduirà conduirem conduireu conduiran CONDICIONAL conduiria conduiries conduiria conduiríem conduiríeu conduirien SUBJUNTIU PRESENT condueixi condueixis condueixi conduïm conduïu condueixin IMPERFET conduís conduïssis conduís conduíssim conduíssiu conduïssin IMPERATIU condueix condueixi conduïm…
Diccionari Català Castellà

conduir


<title type="display">conduir</title>

    verb transitiu
  1. conducir. Conduir una multitud, conducir a una multitud.
  2. [un vehicle] conducir.
  3. usat absolutament conducir. Saber conduir, saber conducir.
  4. [aconductar] ajustar una iguala con.
    5. verb pronominal
  5. [captenir-se] conducirse, comportarse.

conduir

verb transitiu conducir Conduir una multitud , conducir a una multitud un vehicle conducir usat absolutament conducir Saber conduir , saber conducir aconductar ajustar una iguala con verb pronominal captenir-se conducirse , comportarse
Diccionari Català Italià

conduir

<title type="display">conduir</title>

verb transitiu condurre, trasportare. Conduir l'aigua, condurre l'acqua. || [una multitud] condurre, guidare, dirigere. || [la calor, l'electricitat] condurre, portare, trasmettere. || [un vehicle] guidare, condurre, pilotare. | usat absolutament guidare.

verb pronominal comportarsi.

conduir

verb transitiu condurre, trasportare Conduir l'aigua , condurre l'acqua || una multitud condurre, guidare, dirigere || la calor, l'electricitat condurre, portare, trasmettere || un vehicle guidare, condurre, pilotare | usat absolutament guidare verb pronominal comportarsi
Diccionari Català Anglès

conduir


<title type="display">conduir</title>

Pronúncia: kunduí
    verb transitiu
  1. [líquid, etc.] to convey, take pass.
  2. [càrrega, etc.] to take, transport, convey.
  3. els cables condueixen l’electricitat the cables carry the electricity.
  4. automòbil, automobilisme [cotxe] to drive, steer.
  5. [bicicleta, carro] to ride.
  6. [persona, detingut, etc.] to take, lead (a to).
  7. to guide, conduct (a to).
  8. [orquestra] to conduct.
  9. comerç i mercat to direct, manage, conduct.
    10. verb intransitiu
  10. automòbil, automobilisme to drive.
  11. conduir a la dreta to drive on the right.
  12. això no ens condueix enlloc this is getting us nowhere.

conduir

verb transitiu líquid, etc to convey , take pass càrrega, etc to take , transport , convey els cables condueixen l’electricitat the cables carry the electricity automòbil, automobilisme cotxe to drive , steer bicicleta, carro to ride persona, detingut, etc to take , lead a to to guide , conduct a to orquestra to conduct comerç i mercat to direct , manage , conduct verb intransitiu automòbil, automobilisme to drive conduir a la dreta to drive on the right això no ens condueix enlloc this is getting us nowhere
DIDAC Diccionari escolar

conduir

<title type="display">conduir</title>

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb
  1. Portar una cosa o una persona d'un lloc a un altre vigilant-la. Quan hi ha un accident, les ambulàncies condueixen els ferits a l'hospital.
  2. Fer anar un cotxe o un altre vehicle. Hi ha persones que condueixen molt bé.
  3. Portar a un lloc determinat. Es diu, per exemple, que una carretera condueix a Girona.
  4. Fer passar, deixar passar a través seu. Els metalls condueixen l'electricitat, la deixen passar.
  5. Diem també que un director condueix una orquestra o que un general va conduir l'exèrcit a la victòria.

conduir

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Portar una cosa o una persona d'un lloc a un altre vigilant-la Quan hi ha un accident, les ambulàncies condueixen els ferits a l'hospital Fer anar un cotxe o un altre vehicle Hi ha persones que condueixen molt bé Portar a un lloc determinat Es diu, per exemple, que una carretera condueix a Girona Fer passar, deixar passar a través seu Els metalls condueixen l'electricitat, la deixen passar Diem també que un director condueix una orquestra o que un general va conduir l'exèrcit a la victòria
Diccionari Català Alemany

conduir


<title type="display">conduir</title>

    verb transitiu
  1. führen.
  2. també física leiten.
  3. [Fahrzeug] lenken.
    1. steuern.
    2. fahren.
    4. verb intransitiu
  4. condueixes molt bé du fährst sehr gut.
  5. aquest camí condueix al poble dieser Weg führt zum Dorf.
  6. això no condueix a res das führt zu nichts.
    7. verb reflexiu
  7. sich benehmen, sich betragen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

conduir

verb transitiu führen també física leiten Fahrzeug lenken steuern fahren verb intransitiu condueixes molt bé du fährst sehr gut aquest camí condueix al poble dieser Weg führt zum Dorf això no condueix a res das führt zu nichts verb reflexiu sich benehmen, sich betragen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

conduir


<title type="display">conduir</title>

Pronúncia: kunduí
    verb transitiu
  1. conduire. Conduir un infant a l'escola, conduire un enfant à l'école. Conduir la mà d'un infant, conduire la main d'un enfant .
    • [un camí] conduire. Aquesta carretera condueix a Perpinyà, cette route conduit à Perpignan.
  2. antigament marina, marítim i aeronàutica conduire.
    • usat absolutament conduire. Aprendre a conduir, apprendre à conduire.
  3. física i electricitat conduire.
  4. música [una orquestra] dirigir.
  5. aconductar.
  6. això no condueix a res figuradament cela ne mène à rien.
    7. verb pronominal
  7. [captenir-se] se conduire, se comporter.

conduir

verb transitiu conduire Conduir un infant a l'escola , conduire un enfant à l'école Conduir la mà d'un infant , conduire la main d'un enfant • un camí conduire Aquesta carretera condueix a Perpinyà , cette route conduit à Perpignan antigament marina, marítim i aeronàutica conduire • usat absolutament conduire Aprendre a conduir , apprendre à conduire física i electricitat conduire música una orquestra dirigir aconductar això no condueix a res figuradament cela ne mène à rien verb pronominal captenir-se se conduire , se comporter
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conduir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conduir</title>

Partició sil·làbica: con_du_ir
Compareu: aconduir
Etimologia: del ll. conducĕre, íd. 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu
    1. Dur (una persona o un animal) en algun lloc, sota la nostra direcció i vigilància, menar, guiar. Conduir el bestiar a les pastures.
    2. per extensió Conduir els primers passos d’un infant. Conduir la mà d’un infant que aprèn a escriure.
  2. transitiu
    1. figuradament Dirigir, regir, guiar (d’altres persones, un negoci, una empresa, etc.). Conduir la nau de l’estat.
    2. obres públiques Fer obres per dirigir les aigües (d’un riu).
    3. figuradament i per extensió Conduir bé l’acció d’una comèdia.
  3. transitiu
    1. Portar, una via o un altre mitjà de comunicació, en un lloc determinat, anar-hi a parar, fer-hi arribar. Aquesta carretera condueix a Perpinyà. El canal condueix l’aigua als camps.
    2. per extensió Les seves empremtes ens han conduït fins ací.
    3. figuradament Portar a un fi o un resultat determinat. Això no condueix a res.
  4. transitiu Fer passar, transmetre. Cossos que condueixen la calor, l’electricitat.
  5. transitiu
    1. Dirigir (animals, vehicles, especialment els de tracció mecànica). Conduir un autobús.
    2. usat absolutament Aprendre de conduir. Condueix molt bé.
  6. transitiu Aconductar.
  7. pronominal Captenir-se, portar-se. Es condueix molt bé amb nosaltres.

■ conduir

verb transitiu Dur una persona o un animal en algun lloc, sota la nostra direcció i vigilància, menar, guiar Conduir el bestiar a les pastures per extensió Conduir els primers passos d’un infant Conduir la mà d’un infant que aprèn a escriure transitiu figuradament Dirigir, regir, guiar d’altres persones, un negoci, una empresa, etc Conduir la nau de l’estat obres públiques Fer obres per dirigir les aigües d’un riu figuradament i per extensió Conduir bé l’acció d’una comèdia transitiu Portar, una via o un altre mitjà de comunicació, en un lloc determinat, anar-hi a parar, fer-hi arribar…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Francès Català

conduire


<title type="display">conduire</title>

Pronúncia: kɔ̃dɥiʀ
    verb transitiu
  1. [guider, diriger] conduir, dirigir. Conduire les pas d’un enfant, conduir els passos d’un infant. Conduire une armée, une entreprise, conduir un exèrcit, una empresa.
  2. [un véhicle] conduir, portar, menar, guiar, dur. Il apprend à conduire, aprèn a conduir.
  3. conduir, menar, portar, dur. Ce chemin conduit au village, aquest camí mena al poble.
  4. [mener, entraîner] portar, acompanyar, aconduir. Conduire à l’autel, portar a l’altar. Elle a conduit ses invités jusqu’à la porte, va acompanyar els seus convidats fins a la porta.
  5. física conduir, transmetre. Un corps qui conduit l’électricité, un cos que condueix l’electricitat.
  6. figuradament [amener] conduir, portar, menar, dur [a un resultat]. Il a conduit son équipe à la victoire, ha dut el seu equip a la victòria. Cela ne conduit à rien, això no condueix a res (no porta a enlloc) .
    • [induire] portar, induir. Conduire qqn à penser qqch, induir algú a pensar alguna cosa.
  7. conduire ses pas vers literàriament dirigir els passos vers (o dirigir-se a).
    8. verb pronominal
  8. conduir-se, portar-se, comportar-se, captenir-se. Bien se conduire, portar-se bé (o ser bon minyó fam, o fer bondat fam).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

conduire

verb transitiu guider, diriger conduir, dirigir Conduire les pas d’un enfant , conduir els passos d’un infant Conduire une armée, une entreprise , conduir un exèrcit, una empresa un véhicle conduir, portar, menar, guiar, dur Il apprend à conduire , aprèn a conduir conduir, menar, portar, dur Ce chemin conduit au village , aquest camí mena al poble mener, entraîner portar, acompanyar, aconduir Conduire à l’autel , portar a l’altar Elle a conduit ses invités jusqu’à la porte , va acompanyar els seus convidats fins a la porta física conduir, transmetre Un corps qui conduit l’…
Diccionari Francès Català

conduit


<title type="display">conduit</title>

Pronúncia: kɔ̃dɥi
    masculí
  1. pròpiament anatomia conducte. Conduit d’entrée, d’admission, conducte d’admissió. Conduits lacrimaux, conductes lacrimals.
  2. antigament música melodia f acompanyada de contrapunts.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

conduit

masculí pròpiament anatomia conducte Conduit d’entrée, d’admission , conducte d’admissió Conduits lacrimaux , conductes lacrimals antigament música melodia f acompanyada de contrapunts © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç