Es mostren 594828 resultats

conduir


<title type="display">conduir</title>

    verb transitiu
  1. führen.
  2. també física leiten.
  3. [Fahrzeug] lenken.
    1. steuern.
    2. fahren.
    4. verb intransitiu
  4. condueixes molt bé du fährst sehr gut.
  5. aquest camí condueix al poble dieser Weg führt zum Dorf.
  6. això no condueix a res das führt zu nichts.
    7. verb reflexiu
  7. sich benehmen, sich betragen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

conduir

verb transitiu führen també física leiten Fahrzeug lenken steuern fahren verb intransitiu condueixes molt bé du fährst sehr gut aquest camí condueix al poble dieser Weg führt zum Dorf això no condueix a res das führt zu nichts verb reflexiu sich benehmen, sich betragen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

conduir


<title type="display">conduir</title>

Pronúncia: kunduí
    verb transitiu
  1. conduire. Conduir un infant a l'escola, conduire un enfant à l'école. Conduir la mà d'un infant, conduire la main d'un enfant .
    • [un camí] conduire. Aquesta carretera condueix a Perpinyà, cette route conduit à Perpignan.
  2. antigament marina, marítim i aeronàutica conduire.
    • usat absolutament conduire. Aprendre a conduir, apprendre à conduire.
  3. física i electricitat conduire.
  4. música [una orquestra] dirigir.
  5. aconductar.
  6. això no condueix a res figuradament cela ne mène à rien.
    7. verb pronominal
  7. [captenir-se] se conduire, se comporter.

conduir

verb transitiu conduire Conduir un infant a l'escola , conduire un enfant à l'école Conduir la mà d'un infant , conduire la main d'un enfant • un camí conduire Aquesta carretera condueix a Perpinyà , cette route conduit à Perpignan antigament marina, marítim i aeronàutica conduire • usat absolutament conduire Aprendre a conduir , apprendre à conduire física i electricitat conduire música una orquestra dirigir aconductar això no condueix a res figuradament cela ne mène à rien verb pronominal captenir-se se conduire , se comporter
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conduir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conduir</title>

Partició sil·làbica: con_du_ir
Compareu: aconduir
Etimologia: del ll. conducĕre, íd. 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu
    1. Dur (una persona o un animal) en algun lloc, sota la nostra direcció i vigilància, menar, guiar. Conduir el bestiar a les pastures.
    2. per extensió Conduir els primers passos d’un infant. Conduir la mà d’un infant que aprèn a escriure.
  2. transitiu
    1. figuradament Dirigir, regir, guiar (d’altres persones, un negoci, una empresa, etc.). Conduir la nau de l’estat.
    2. obres públiques Fer obres per dirigir les aigües (d’un riu).
    3. figuradament i per extensió Conduir bé l’acció d’una comèdia.
  3. transitiu
    1. Portar, una via o un altre mitjà de comunicació, en un lloc determinat, anar-hi a parar, fer-hi arribar. Aquesta carretera condueix a Perpinyà. El canal condueix l’aigua als camps.
    2. per extensió Les seves empremtes ens han conduït fins ací.
    3. figuradament Portar a un fi o un resultat determinat. Això no condueix a res.
  4. transitiu Fer passar, transmetre. Cossos que condueixen la calor, l’electricitat.
  5. transitiu
    1. Dirigir (animals, vehicles, especialment els de tracció mecànica). Conduir un autobús.
    2. usat absolutament Aprendre de conduir. Condueix molt bé.
  6. transitiu Aconductar.
  7. pronominal Captenir-se, portar-se. Es condueix molt bé amb nosaltres.

■ conduir

verb transitiu Dur una persona o un animal en algun lloc, sota la nostra direcció i vigilància, menar, guiar Conduir el bestiar a les pastures per extensió Conduir els primers passos d’un infant Conduir la mà d’un infant que aprèn a escriure transitiu figuradament Dirigir, regir, guiar d’altres persones, un negoci, una empresa, etc Conduir la nau de l’estat obres públiques Fer obres per dirigir les aigües d’un riu figuradament i per extensió Conduir bé l’acció d’una comèdia transitiu Portar, una via o un altre mitjà de comunicació, en un lloc determinat, anar-hi a parar, fer-hi arribar…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Francès Català

conduire


<title type="display">conduire</title>

Pronúncia: kɔ̃dɥiʀ
    verb transitiu
  1. [guider, diriger] conduir, dirigir. Conduire les pas d’un enfant, conduir els passos d’un infant. Conduire une armée, une entreprise, conduir un exèrcit, una empresa.
  2. [un véhicle] conduir, portar, menar, guiar, dur. Il apprend à conduire, aprèn a conduir.
  3. conduir, menar, portar, dur. Ce chemin conduit au village, aquest camí mena al poble.
  4. [mener, entraîner] portar, acompanyar, aconduir. Conduire à l’autel, portar a l’altar. Elle a conduit ses invités jusqu’à la porte, va acompanyar els seus convidats fins a la porta.
  5. física conduir, transmetre. Un corps qui conduit l’électricité, un cos que condueix l’electricitat.
  6. figuradament [amener] conduir, portar, menar, dur [a un resultat]. Il a conduit son équipe à la victoire, ha dut el seu equip a la victòria. Cela ne conduit à rien, això no condueix a res (no porta a enlloc) .
    • [induire] portar, induir. Conduire qqn à penser qqch, induir algú a pensar alguna cosa.
  7. conduire ses pas vers literàriament dirigir els passos vers (o dirigir-se a).
    8. verb pronominal
  8. conduir-se, portar-se, comportar-se, captenir-se. Bien se conduire, portar-se bé (o ser bon minyó fam, o fer bondat fam).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

conduire

verb transitiu guider, diriger conduir, dirigir Conduire les pas d’un enfant , conduir els passos d’un infant Conduire une armée, une entreprise , conduir un exèrcit, una empresa un véhicle conduir, portar, menar, guiar, dur Il apprend à conduire , aprèn a conduir conduir, menar, portar, dur Ce chemin conduit au village , aquest camí mena al poble mener, entraîner portar, acompanyar, aconduir Conduire à l’autel , portar a l’altar Elle a conduit ses invités jusqu’à la porte , va acompanyar els seus convidats fins a la porta física conduir, transmetre Un corps qui conduit l’…
Diccionari Francès Català

conduit


<title type="display">conduit</title>

Pronúncia: kɔ̃dɥi
    masculí
  1. pròpiament anatomia conducte. Conduit d’entrée, d’admission, conducte d’admissió. Conduits lacrimaux, conductes lacrimals.
  2. antigament música melodia f acompanyada de contrapunts.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

conduit

masculí pròpiament anatomia conducte Conduit d’entrée, d’admission , conducte d’admissió Conduits lacrimaux , conductes lacrimals antigament música melodia f acompanyada de contrapunts © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conduït
| conduïda

■ conduït
| conduïda

adjectiu tecnologia Dit de l’òrgan o l’element mecànic que rep moviment de rotació o de translació per mitjà d’un motor o un conductor
Diccionari Anglès Català

conduit

conduit

noun conducte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conduit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conduit</title>

Partició sil·làbica: con_duit
Etimologia: del ll. conductus, participi masc. de conducĕre ‘conduir’ 1a font: 1088
    masculí
  1. antigament Vitualles i conjunt de coses necessàries per a viure.
  2. antigament Avituallament, bagatge.
  3. història del dret Obligació del senyor de proporcionar vitualles i provisions de viatge al vassall enviat o convocat si el constrenyia a deixar el lloc de residència més d’un dia.

■ conduit

masculí antigament Vitualles i conjunt de coses necessàries per a viure antigament Avituallament, bagatge història del dret Obligació del senyor de proporcionar vitualles i provisions de viatge al vassall enviat o convocat si el constrenyia a deixar el lloc de residència més d’un dia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conduita

■ conduita

femení indústria tèxtil En la màquina selfactina, politja que dona el moviment de sortida i de pujada al carro de la màquina
Diccionari Francès Català

conduite


<title type="display">conduite</title>

Pronúncia: kɔ̃dɥit
    femení
  1. conducció. La conduite d’un camion, la conducció d’un camió. La conduite d’un troupeau, la conducció d’un ramat.
  2. acompanyament m. Elle est chargée de la conduite d’un aveugle, s’encarrega de l’acompanyament d’un cec.
  3. [direction, transport] conducció. La conduite des troupes, la conducció de les tropes.
  4. [comportement] conducta, comportament m, capteniment m. Une bonne conduite, una bona conducta. Je ne sais pas quelle conduite adopter, no sé pas quina conducta adoptar. Il faut changer de conduite, cal canviar de comportament.
  5. [commandement] direcció, guiatge m, conducció. La conduite d’une affaire, la direcció d’un afer. Orchestre sous la conduite de X, orquestra sota la direcció de X.
  6. tecnologia [canalisation] conducció. Conduite de gaz, d’eau, d’électricité, conducció de gas, d’aigua, d’electricitat .
    • [tuyau] conducte m, canonada.
  7. acheter une conduite familiarment modificar (o millorar) la conducta (o fer més bondat, o esmenar-se).
  8. conduite forcée tecnologia conducció forçada [que porta l’aigua a les turbines].
  9. conduite intérieure antigament automòbil, automobilisme automòbil m tancat.
  10. faire la conduite à qqn familiarment acompanyar algú. Je vais vous faire un brin (un bout) de conduite, us acompanyaré una miqueta.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

conduite

femení conducció La conduite d’un camion , la conducció d’un camió La conduite d’un troupeau , la conducció d’un ramat acompanyament m Elle est chargée de la conduite d’un aveugle , s’encarrega de l’acompanyament d’un cec direction, transport conducció La conduite des troupes , la conducció de les tropes comportement conducta, comportament m , capteniment m Une bonne conduite , una bona conducta Je ne sais pas quelle conduite adopter , no sé pas quina conducta adoptar Il faut changer de conduite , cal canviar de comportament commandement direcció, guiatge m , conducció La…