Es mostren 594841 resultats

■ apuntar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apuntar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de punt 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Prendre nota (d’alguna cosa). Que has apuntat el seu número de telèfon?
  2. Inscriure en una llista. T’he apuntat de voluntari.
  3. jocs d’entreteniment Posar sobre una carta, assenyalar de qualsevol manera (la quantitat que hom vol jugar).
  4. En una conversa, un discurs, etc., insinuar, tocar lleugerament (un assumpte, una matèria). Això del preu només ho ha apuntat.
    1. Anar dictant baix a algú (allò que ha de dir) quan la memòria li manca, quan no ho sap bé, etc. L’actriu no es recordava de res i li han hagut d’apuntar tot el segon acte.
    2. teatre Dictar l’apuntador en veu baixa el text de la peça als actors.



    6. Vegeu també:
    apuntar2

■ apuntar1

verb transitiu Prendre nota d’alguna cosa Que has apuntat el seu número de telèfon Inscriure en una llista T’he apuntat de voluntari jocs d’entreteniment Posar sobre una carta, assenyalar de qualsevol manera la quantitat que hom vol jugar En una conversa, un discurs, etc, insinuar, tocar lleugerament un assumpte, una matèria Això del preu només ho ha apuntat Anar dictant baix a algú allò que ha de dir quan la memòria li manca, quan no ho sap bé, etc L’actriu no es recordava de res i li han hagut d’apuntar tot el segon acte teatre Dictar l’apuntador en veu baixa el text de la peça als actors…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

apuntar2


<title type="display">apuntar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    verb transitiu
  1. (an)stecken (nur die Spitze).
  2. [provisorisch] (an)heften.
  3. [Waffe] richten (auf ac).
  4. apuntar una agulla en un coixí eine Nadel in ein Kissen stecken.
  5. no toquis el llaç, que només està apuntat! fass die Schleife nicht an, sie ist nur angesteckt bzw angeheftet!
  6. li va apuntar l'espasa al pit er setzte ihm das Schwert auf die Brust.
  7. em va apuntar el revòlver er richtete den Revolver auf mich.
    8. verb intransitiu
  8. zielen.
  9. figuradament hin-weisen, -deuten.
  10. apuntar bé (malament) gut (schlecht) zielen.
  11. apuntar a (algú) al cap auf jemandes Kopf zielen.
  12. tots els indicis apunten a ETA alle Indizien deuten auf ETA hin.
    13. verb intransitiu
  13. sich zu zeigen beginnen, zum Vorschein kommen.
  14. el blat ja apunta der Weizen sprießt schon.
  15. ja apunta el dia der Tag bricht schon an.
  16. li apunten les dents seine Zähne brechen durch.
  17. figuradament ja apunten les primeres discrepàncies die ersten Meinungsverschiedenheiten treten schon zutage.



    18. Vegeu també:
    apuntar1



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

apuntar2

verb transitiu anstecken nur die Spitze provisorisch anheften Waffe richten auf ac apuntar una agulla en un coixí eine Nadel in ein Kissen stecken no toquis el llaç, que només està apuntat fass die Schleife nicht an, sie ist nur angesteckt bzw angeheftet li va apuntar l'espasa al pit er setzte ihm das Schwert auf die Brust em va apuntar el revòlver er richtete den Revolver auf mich verb intransitiu zielen figuradament hin-weisen, -deuten apuntar bé malament gut schlecht zielen apuntar a algú al cap auf jemandes Kopf zielen tots els indicis apunten a ETA alle Indizien deuten…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apuntar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apuntar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de punta
    verb
  1. transitiu Fixar (una agulla, etc.) introduint-ne solament la punta.
  2. transitiu
    1. Subjectar provisionalment, no gaire fort, amb agulles, claus apuntats, etc. Apunta aquest llistó: després ja el clavaràs bé.
    2. fusteria Fixar provisionalment i lleugerament qualsevol peça de fusta a una altra amb puntes o claus, abans de clavar-la definitivament.
    3. tecnologia Fixar dues parts metàl·liques, amb punts de soldadura, d’una manera lleugera i provisional, abans de soldar-les.
  3. transitiu
    1. Dirigir la punta (d’una arma) hostilment. Li apuntà un punyal al coll.
    2. per extensió armament Disposar una arma de manera que, quan sigui disparada, el projectil toqui l’objectiu.
    3. usat absolutament Apunteu! Foc!
  4. transitiu Assenyalar cap a (una cosa o una persona). La víctima apuntava amb el dit l’assassí.
  5. transitiu Fer punteria (amb una arma, amb un projectil). Li apuntava la bola de neu al cap.
  6. intransitiu Començar a sortir, a manifestar-se. Apuntar el dia, l’alba. Apuntar-li a un infant les dents. El blat ja apunta.



    7. Vegeu també:
    apuntar1

■ apuntar2

verb transitiu Fixar una agulla, etc introduint-ne solament la punta transitiu Subjectar provisionalment, no gaire fort, amb agulles, claus apuntats, etc Apunta aquest llistó després ja el clavaràs bé fusteria Fixar provisionalment i lleugerament qualsevol peça de fusta a una altra amb puntes o claus, abans de clavar-la definitivament tecnologia Fixar dues parts metàlliques, amb punts de soldadura, d’una manera lleugera i provisional, abans de soldar-les transitiu Dirigir la punta d’una arma hostilment Li apuntà un punyal al coll per extensió armament Disposar una arma de manera que, quan…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

apuntat
-ada

apuntat

    adjectiu
  1. [que té punta] apuntado -da.
  2. plural heràldica apuntados -das.

apuntat
-ada

adjectiu que té punta apuntado -da plural heràldica apuntados -das
Diccionari Català francès

apuntat
-ada

apuntat
-ada

adjectiu que té punta pointu -e , en pointe plural heràldica appointé -e sing
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apuntat
| apuntada

■ apuntat
| apuntada

adjectiu Que té punta plural heràldica Dit de les peces i les figures que es toquen per la punta
Traducció
Diccionari Català Italià

apuntat
-ada

apuntat
-ada

adjectiu appuntato -a || heràld appuntato -a
Diccionari Castellà Català

apunte


<title type="display">apunte</title>

    masculí
  1. [nota] apunt, nota f.
  2. [bosquejo] apunt.
  3. teatre [apuntador] apuntador.
  4. teatre [texto] paper.
  5. teatre [traspunte] traspunt.
  6. [en el juego] jugador.
  7. [puesta] posta f.
  8. [granuja] brivall, rufià, belitre.
  9. [persona extravagante] excèntric -a, extravagant.
  10. plural apunts. Tomar apuntes, prendre apunts.
  11. llevar el apunte americanisme [corresponder] pagar amb la mateixa moneda.

apunte

masculí nota apunt , nota f bosquejo apunt teatre apuntador apuntador teatre texto paper teatre traspunte traspunt en el juego jugador puesta posta f granuja brivall , rufià , belitre persona extravagante excèntric -a , extravagant plural apunts Tomar apuntes , prendre apunts llevar el apunte americanisme corresponder pagar amb la mateixa moneda
Diccionari Castellà Català

apuntillar

apuntillar

verb transitiu tauromàquia donar el cop de gràcia , rematar
Diccionari Català Castellà

apunyalar

apunyalar

verb transitiu apuñalar