Es mostren 594843 resultats

callantívol
-a

callantívol
-a

callantívol
-a

callantívol
-a

callantívol
| callantívola

callantívol
| callantívola

callantívol
-a

callantívol
-a

callao

callao

callar


<title type="display">callar</title>

    verb intransitiu també figuradament
  1. schweigen.
    • still sein.
  2. aufhören zu sprechen, weinen oder schreien.
    també figuradament verstummen.
  3. umg den Mund halten.
  4. calla! schweig!, sei still!
  5. per extensió calla, ara que hi penso... warte mal, da fällt mir ein...
  6. vols callar? willst du wohl still sein?
  7. per extensió gràcies per tot! Calla, home! Danke für alles! Das ist doch nicht der Rede wert!
  8. fer callar algú jemanden zum Schweigen bringen.
  9. verb transitiu
  10. verschweigen.
  11. [Geheimnis] bewahren.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

callar

callar


<title type="display">callar</title>

    verb intransitiu
  1. callar, callarse pron.
  2. figuradament callar, callarse pron. Callar el mar, els ocells, callar el mar, los pájaros.
  3. a callar! familiarment ¡a callar!
  4. calla! [exclamació] ¡calla!, ¡calle! Calla... si avui és diumenge!, ¡calla... si hoy es domingo!
  5. callar i fer la seva callar y apañar, obrar a la chita callando.
  6. calleu! ¡cállense!, ¡silencio!
  7. fer callar [algú] hacer callar.
  8. que calleu! familiarment ¡a callarse!
  9. qui calla consent quien calla otorga.
  10. verb transitiu
  11. callar, callarse pron. Callar una veritat, callar (o callarse) una verdad.

callar

callar


<title type="display">callar</title>

    verb intransitiu
  1. callar.
  2. al buen callar llaman Sancho el silenci és or.
  3. ¡calla! (o ¡calle!) [exclamación] calla! ¡Calla... si tengo que ir al médico!, calla... si haig d'anar a cal metge!
  4. hacer callar [a alguien] fer callar.
  5. quien calla otorga qui calla consent.
  6. verb transitiu
  7. [no decir] callar. Callar una verdad, callar una veritat.
  8. verb pronominal
  9. callar intr. ¡Cállense!, calleu!

callar

callar


<title type="display">callar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. callar
    1. GERUNDI

    2. callant
    1. PARTICIPI

    2. callat
    3. callada
    4. callats
    5. callades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. callo
      3. calles
      4. calla
      5. callem
      6. calleu
      7. callen
      1. IMPERFET

      2. callava
      3. callaves
      4. callava
      5. callàvem
      6. callàveu
      7. callaven
      1. PASSAT

      2. callí
      3. callares
      4. callà
      5. callàrem
      6. callàreu
      7. callaren
      1. FUTUR

      2. callaré
      3. callaràs
      4. callarà
      5. callarem
      6. callareu
      7. callaran
      1. CONDICIONAL

      2. callaria
      3. callaries
      4. callaria
      5. callaríem
      6. callaríeu
      7. callarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. calli
      3. callis
      4. calli
      5. callem
      6. calleu
      7. callin
      1. IMPERFET

      2. callés
      3. callessis
      4. callés
      5. calléssim
      6. calléssiu
      7. callessin
    1. IMPERATIU

    2. calla
    3. calli
    4. callem
    5. calleu
    6. callin

callar

callar


<title type="display">callar</title>

  1. v. intr. No parlar, guardar silenci.
    fer moixoni
    fer mutis
    fer muts o fer muts i a la gàbia
    frenar la llengua
    no dir paraula (o mot)
    emmudir (→)
    no obrir (o badar) boca
    no obrir els llavis
    no dir res
    mossegar-se la llengua
    no piular
    no dir (ni) piu
    guardar silenci
    callar com un mort
    no dir ase ni bèstia
    donar fil (a algú), callar per deixar-lo parlar.
    Antònims: Esclatar (fig.). Desbotar.
  2. v. tr. Deixar de dir alguna cosa.
    passar en silenci. Aquest detall el vas passar en silenci.
    fer omissió (de quelcom)
    preterir
    reservar-se (una cosa) o guardar reserva (sobre una cosa)
    amagar. Tu m'ho vas contar, però aquest fet me'l vas amagar.
    dissimular. Dissimular un detall.
    quedar-se (alguna cosa) al pap
    estar-se de dir
    reconcentrar-se, callar un sentiment o afecte, tancant-se en si mateix.
    Compareu: fer una restricció mental: fer mentalment una restricció o limitació a allò que hom diu.
  3. Fer callar:
    imposar silenci (en sentit propi i fig.)
    cloure la boca (a algú)
    fer emmudir
    Compareu: tapar algú: posar-li objeccions, etc., que el deixin sense saber què dir.



© Manuel Franquesa

callar