Es mostren 594823 resultats

callar


<title type="display">callar</title>

    verb intransitiu
  1. callar, callarse pron.
  2. figuradament callar, callarse pron. Callar el mar, els ocells, callar el mar, los pájaros.
  3. a callar! familiarment ¡a callar!
  4. calla! [exclamació] ¡calla!, ¡calle! Calla... si avui és diumenge!, ¡calla... si hoy es domingo!
  5. callar i fer la seva callar y apañar, obrar a la chita callando.
  6. calleu! ¡cállense!, ¡silencio!
  7. fer callar [algú] hacer callar.
  8. que calleu! familiarment ¡a callarse!
  9. qui calla consent quien calla otorga.
    10. verb transitiu
  10. callar, callarse pron. Callar una veritat, callar (o callarse) una verdad.

callar

verb intransitiu callar , callarse pron figuradament callar , callarse pron Callar el mar, els ocells , callar el mar, los pájaros a callar familiarment a callar calla exclamació calla , calle Calla si avui és diumenge , calla si hoy es domingo callar i fer la seva callar y apañar , obrar a la chita callando calleu cállense , silencio fer callar algú hacer callar que calleu familiarment a callarse qui calla consent quien calla otorga verb transitiu callar , callarse pron Callar una veritat , callar o callarse una verdad
Diccionari Castellà Català

callar


<title type="display">callar</title>

    verb intransitiu
  1. callar.
  2. al buen callar llaman Sancho el silenci és or.
  3. ¡calla! (o ¡calle!) [exclamación] calla! ¡Calla... si tengo que ir al médico!, calla... si haig d'anar a cal metge!
  4. hacer callar [a alguien] fer callar.
  5. quien calla otorga qui calla consent.
    6. verb transitiu
  6. [no decir] callar. Callar una verdad, callar una veritat.
    7. verb pronominal
  7. callar intr. ¡Cállense!, calleu!

callar

verb intransitiu callar al buen callar llaman Sancho el silenci és or calla o calle exclamación calla Calla si tengo que ir al médico , calla si haig d'anar a cal metge hacer callar a alguien fer callar quien calla otorga qui calla consent verb transitiu no decir callar Callar una verdad , callar una veritat verb pronominal callar intr Cállense , calleu
Conjugador Català

callar


<title type="display">callar</title>

    1. INFINITIU

    1. callar

    2. GERUNDI

    1. callant

    3. PARTICIPI

    1. callat
    2. callada
    3. callats
    4. callades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. callo
      2. calles
      3. calla
      4. callem
      5. calleu
      6. callen

      2. IMPERFET

      1. callava
      2. callaves
      3. callava
      4. callàvem
      5. callàveu
      6. callaven

      3. PASSAT

      1. callí
      2. callares
      3. callà
      4. callàrem
      5. callàreu
      6. callaren

      4. FUTUR

      1. callaré
      2. callaràs
      3. callarà
      4. callarem
      5. callareu
      6. callaran

      5. CONDICIONAL

      1. callaria
      2. callaries
      3. callaria
      4. callaríem
      5. callaríeu
      6. callarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. calli
      2. callis
      3. calli
      4. callem
      5. calleu
      6. callin

      2. IMPERFET

      1. callés
      2. callessis
      3. callés
      4. calléssim
      5. calléssiu
      6. callessin

    6. IMPERATIU

    1. calla
    2. calli
    3. callem
    4. calleu
    5. callin

callar

INFINITIU callar GERUNDI callant PARTICIPI callat callada callats callades INDICATIU PRESENT callo calles calla callem calleu callen IMPERFET callava callaves callava callàvem callàveu callaven PASSAT callí callares callà callàrem callàreu callaren FUTUR callaré callaràs callarà callarem callareu callaran CONDICIONAL callaria callaries callaria callaríem callaríeu callarien SUBJUNTIU PRESENT calli callis calli callem calleu callin IMPERFET callés callessis callés calléssim calléssiu callessin IMPERATIU calla calli callem calleu callin
Diccionari de sinònims Franquesa

callar


<title type="display">callar</title>

  1. v. intr. No parlar, guardar silenci.
    fer moixoni
    fer mutis
    fer muts o fer muts i a la gàbia
    frenar la llengua
    no dir paraula (o mot)
    emmudir (→)
    no obrir (o badar) boca
    no obrir els llavis
    no dir res
    mossegar-se la llengua
    no piular
    no dir (ni) piu
    guardar silenci
    callar com un mort
    no dir ase ni bèstia
    donar fil (a algú), callar per deixar-lo parlar.
    Antònims: Esclatar (fig.). Desbotar.
  2. v. tr. Deixar de dir alguna cosa.
    passar en silenci. Aquest detall el vas passar en silenci.
    fer omissió (de quelcom)
    preterir
    reservar-se (una cosa) o guardar reserva (sobre una cosa)
    amagar. Tu m'ho vas contar, però aquest fet me'l vas amagar.
    dissimular. Dissimular un detall.
    quedar-se (alguna cosa) al pap
    estar-se de dir
    reconcentrar-se, callar un sentiment o afecte, tancant-se en si mateix.
    Compareu: fer una restricció mental: fer mentalment una restricció o limitació a allò que hom diu.
  3. Fer callar:
    imposar silenci (en sentit propi i fig.)
    cloure la boca (a algú)
    fer emmudir
    Compareu: tapar algú: posar-li objeccions, etc., que el deixin sense saber què dir.



© Manuel Franquesa

callar

v intr No parlar, guardar silenci fer moixoni fer mutis fer muts o fer muts i a la gàbia frenar la llengua no dir paraula o mot emmudir → no obrir o badar boca no obrir els llavis no dir res mossegar-se la llengua no piular no dir ni piu guardar silenci callar com un mort no dir ase ni bèstia donar fil a algú, callar per deixar-lo parlar Antònims Esclatar fig Desbotar v tr Deixar de dir alguna cosa passar en silenci Aquest detall el vas passar en silenci fer omissió de quelcom preterir reservar-se una cosa o guardar reserva sobre una cosa amagar Tu m'ho vas contar, però aquest fet me…
Diccionari Català Italià

callar

<title type="display">callar</title>

verb transitiu tacere, omettere, non rivelare, celare. Callar una veritat, tacere una verità.

verb intransitiu tacere, non parlare, non dire nulla, rimanere in silenzio, stare zitto -a, smetterla. Vols callar?, vuoi star zitto?, la vuoi smettere? || tacere, fare silenzio, cessare di parlare. || [parar els sorolls] tacere, quietarsi pron, spegnersi pron. || [la mar, el vent] tacere, quietarsi pron, calmarsi pron. || calla! zitto!, piantala! || calla, calla! e a me lo vieni a dire!, altroche! || fer callar [algú] chiudere la bocca a qualcuno, far tacere qualcuno. || qui calla consent chi tace acconsente.

callar

verb transitiu tacere, omettere, non rivelare, celare Callar una veritat , tacere una verità verb intransitiu tacere, non parlare, non dire nulla, rimanere in silenzio, stare zitto -a, smetterla Vols callar , vuoi star zitto, la vuoi smettere || tacere, fare silenzio, cessare di parlare || parar els sorolls tacere, quietarsi pron , spegnersi pron || la mar, el vent tacere, quietarsi pron , calmarsi pron || calla zitto, piantala || calla, calla e a me lo vieni a dire, altroche || fer callar algú chiudere la bocca a qualcuno, far tacere qualcuno || qui calla consent chi tace acconsente
Diccionari Català Anglès

callar


<title type="display">callar</title>

Pronúncia: kəʎá
    verb transitiu
  1. [secrets] to keep.
  2. [fets, etc.] to pass over in silence, say nothing about, not mention.
  3. to keep (secret \ back \ to oneself).
  4. to hush up.
    5. verb intransitiu
  5. to keep quiet, (be \ remain) silent.
  6. [sorolls] to stop.
  7. to stop talking.
  8. to become quiet.
  9. [mar] to become still.
  10. [vent] to become still, be hushed.
  11. calla! shut up!, be quiet!
  12. calla, calla! [donant raó] say no more.
  13. vols callar? will you shut up?, that’s enough now!
  14. fer callar algú to shut someone up, make someone (be quiet \ stop talking).

callar

verb transitiu secrets to keep fets, etc to pass over in silence , say nothing about , not mention to keep secret \ back \ to oneself to hush up verb intransitiu to keep quiet , be \ remain silent sorolls to stop to stop talking to become quiet mar to become still vent to become still , be hushed calla shut up , be quiet calla, calla donant raó say no more vols callar will you shut up , that’s enough now fer callar algú to shut someone up , make someone be quiet \ stop talking
DIDAC Diccionari escolar

callar

<title type="display">callar</title>

    verb
  1. No dir cap paraula, estar en silenci. Per a escoltar, has de callar. En un concert, o en un teatre, les persones callen, no parlen.
    2. frase feta
  2. fer callar algú és no deixar-lo parlar, fer-lo estar en silenci.

callar

verb No dir cap paraula, estar en silenci Per a escoltar, has de callar En un concert, o en un teatre, les persones callen, no parlen frase feta fer callar algú és no deixar-lo parlar, fer-lo estar en silenci
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ callar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">callar</title>

Etimologia: del ll. vg. *callare ‘abaixar (la veu)’ del gr. khaláō ‘amollo, abaixo’ 1a font: c. 1200, Hom.
    verb
  1. intransitiu
    1. No parlar, no dir res, guardar silenci. Aquell home no calla mai. Sempre callava per no ofendre.
    2. Parar d’emetre les seves veus els animals. Els ocells callaven.
    3. figuradament Callar els vents, la mar, el bosc.
    4. callar com un mort No dir absolutament res.
    5. callar i fer la seva Obrar calladament, vencent els obstacles i seguint la pròpia voluntat.
    6. fer callar (algú) Reduir-lo al silenci.
    7. fer callar (algú) figuradament En una discussió, deixar-lo sense arguments, convèncer-lo.
    8. qui calla consent (o hi consent) Frase amb què hom justifica una acció feta sense permís, però que tampoc no ha estat expressament prohibida.
  2. transitiu Servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir (alguna cosa). Callar una veritat. Una equivocació tan gran no es pot callar.

■ callar

verb intransitiu No parlar, no dir res, guardar silenci Aquell home no calla mai Sempre callava per no ofendre Parar d’emetre les seves veus els animals Els ocells callaven figuradament Callar els vents, la mar, el bosc callar com un mort No dir absolutament res callar i fer la seva Obrar calladament, vencent els obstacles i seguint la pròpia voluntat fer callar algú Reduir-lo al silenci fer callar algú figuradament En una discussió, deixar-lo sense arguments, convèncer-lo qui calla consent o hi consent Frase amb què hom justifica una acció feta sense permís, però que tampoc no ha estat…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

callar


<title type="display">callar</title>

Pronúncia: kəʎá
    verb intransitiu
  1. se taire pron. Tots van callar, tous se sont tus. Et dic que callis, je te dis de te taire .
    1. figuradament [vent, mar, animals] se calmer pron.
    2. [ocells] se taire pron.
  2. a callar! familiarment la ferme!, ferme-la! (fermez-la!, motus!, silence!, chut!, bouche cousue!).
  3. calla! tais-toi!.
    • interjecció tiens! Calla, ja has tornat?, tiens! tu es de retour?
  4. callar com un mort être muet comme une tombe.
  5. callar i fer la seva agir en catimini (en douce).
  6. fer callar algú réduire quelqu'un au silence.
    • figuradament [convèncer-lo] convaincre quelqu'un.
  7. qui calla consent qui ne dit mot consent.
    8. verb transitiu
  8. [deixar de dir] taire (un secret), passer sous silence, dissimuler. Callar una veritat, passer sous silence une vérité.

callar

verb intransitiu se taire pron Tots van callar , tous se sont tus Et dic que callis , je te dis de te taire figuradament vent, mar, animals se calmer pron ocells se taire pron a callar familiarment la ferme, ferme-la fermez-la, motus, silence, chut, bouche cousue calla tais-toi • interjecció tiens Calla, ja has tornat , tiens tu es de retour callar com un mort être muet comme une tombe callar i fer la seva agir en catimini en douce fer callar algú réduire quelqu'un au silence • figuradament convèncer-lo convaincre quelqu'un qui calla consent qui ne dit mot consent verb…
Diccionari Català Anglès

callat
-ada

callat
-ada

adjectiu quiet , silent temperament quiet , reserved , reticent