Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88934 resultats

bantuid | bantuida

bantuid

Partició sil·làbica: ban_tuid

antropologia física
1. masculí i femení Individu de la raça bantuida.
2. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça bantuida o als seus representants.
3. raça bantuida Raça del grup melanoderm que ocupa bàsicament tota l’Àfrica meridional i sud-oriental.
masculí lingüística Semibantú.

antropologia física masculí i femení Individu de la raça bantuida adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça bantuida o als seus representants raça bantuida Raça del grup melanoderm que ocupa bàsicament tota l’Àfrica meridional i sud-oriental masculí lingüística Semibantú

bantustan

Etimologia: de l’anglès

masculí geografia política A Sud-àfrica, cadascun dels territoris reservats als pobles indígenes africans.

bantustan

masculí geografia política A Sud-àfrica, cadascun dels territoris reservats als pobles indígenes africans

bantxa

Etimologia: del japonès

masculí alimentació, indústries alimentàries Te verd japonès procedent de fulles madurades i assecades d’una manera natural durant tres anys, que produeix una infusió amb un contingut de teïna molt baix i amb una forta aroma de palla.

bantxa

masculí alimentació, indústries alimentàries Te verd japonès procedent de fulles madurades i assecades d’una manera natural durant tres anys, que produeix una infusió amb un contingut de teïna molt baix i amb una forta aroma de palla

■ banús

banús

Etimologia: de l’àr. ´abanûs, i aquest, del gr. ébenos, íd. (cf. eben) 1a font: s. XIV, Llull

[plural banussos]

masculí

botànica i fusteria Nom de diverses fustes molt fosques o viades de fosc obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros, com el banús negre (o asiàtic), obtingut del D. ebenum i del D. ebenaster, el banús africà, obtingut del D. dendo i del D. mespiliformis, i el banús indi, obtingut del D. jupru i del D. melanoxylon.
botànica Qualsevol dels arbres que beneficien el banús.
banús fals fusteria Fusta dura i de coloració fosca, susceptible de rebre un bon poliment, procedent de diverses plantes de la família de les papilionàcies (laburn, ginesta patent, etc.).

■ banús

plural banussos masculí botànica i fusteria Nom de diverses fustes molt fosques o viades de fosc obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros , com el banús negre o asiàtic , obtingut del D ebenum i del D ebenaster , el banús africà , obtingut del D dendo i del D mespiliformis , i el banús indi , obtingut del D jupru i del D melanoxylon botànica Qualsevol dels arbres que beneficien el banús banús fals fusteria Fusta dura i de coloració fosca, susceptible de rebre un bon poliment, procedent de diverses plantes de la família de les…

■ bany

bany

Etimologia: del ll. vg. baneu, del ll. cl. balneum, íd. 1a font: s. XIV, Llull

masculí

1. Acció de banyar o de banyar-se, especialment la immersió total o parcial del cos en l’aigua d’un riu, de la mar, etc., o d’un continent apropiat (piscina, banyera, etc.), per motius higiènics, esportius, terapèutics o religiosos.
2. per analogia Exposició total o parcial del cos a l’acció de radiacions d’índole diversa. Bany de sol.
3. bany de sang hiperbòlicament Gran nombre de ferits i morts; carnisseria. La manifestació va acabar en un bany de sang.
4. tenir un bany (d’una cosa) figuradament Tenir-ne una noció superficial.
5. vestit de bany Peça o conjunt de peces que hom es posa per banyar-se.
per extensió
1. Líquid en el qual hom es banya.
2. Recipient, atuell, en el qual hom es banya.
3. Habitació especialment agençada per a poder-se banyar.
4. plural Lloc o establiment en el qual hom pren banys. Anar als banys.
5. bany auxiliar Cambra de bany d’equip reduït i que habitualment conté un vàter, un lavabo i una dutxa.
tecnologia
1. Operació de submergir cossos o substàncies en un líquid, un gas o un sòlid finament dividit, per a tenyir-los, per a cobrir-los d’una capa d’una matèria diferent, per a modificar-ne la superfície, etc.
2. Líquid, gas o sòlid finament dividit disposat per a efectuar un bany.
3. Capa superficial, generalment de metall, que recobreix un objecte, fixada mitjançant un procediment de bany. Moneda de coure amb un bany de plata.
4. Procediment de bescanvi tèrmic efectuat generalment en un recipient, clos o obert, que conté un fluid o un altre mitjà transmissor que bescanvia calor amb la substància que hom vol escalfar o refredar. Bany de sorra. Bany d’aire.
5. Recipient on poden ésser efectuats banys.
6. bany maria Procediment de cocció o escalfament que consisteix a posar el que es vol coure o escalfar dins un recipient i aquest dins un altre ple d’aigua, que és el que rep directament l’acció del foc.
alimentació, indústries alimentàries Operació tecnològica que consisteix a recobrir un producte alimentari amb un altre formant un embolcall definitiu.
fotografia Qualsevol de les preparacions aquoses utilitzades en els processos fotogràfics.
pintura Pasta pictòrica líquida transparent que hom aplica, formant una capa fina, damunt la pintura ja seca i treballada per tal d’obtenir-ne la veladura o la tintura que permetin d’aconseguir més intensitat de color o riquesa de matís.
indústria tèxtil Solució que conté cadascuna de les diverses substàncies (mordents, colorants, etc.) que hom vol fer actuar damunt les matèries tèxtils.

■ bany

masculí Acció de banyar o de banyar-se, especialment la immersió total o parcial del cos en l’aigua d’un riu, de la mar, etc, o d’un continent apropiat piscina, banyera, etc, per motius higiènics, esportius, terapèutics o religiosos per analogia Exposició total o parcial del cos a l’acció de radiacions d’índole diversa Bany de sol bany de sang hiperbòlicament Gran nombre de ferits i morts carnisseria La manifestació va acabar en un bany de sang tenir un bany d’una cosa figuradament Tenir-ne una noció superficial vestit de bany Peça o conjunt de peces que hom es posa per banyar-se per extensió…

■ banya

banya

Etimologia: del cèlt. *bannom, a través d’una forma pl. neutre *banna 1a font: s. XIV, Llull

femení

anatomia animal
1. Protuberància frontal que, generalment en nombre d’un parell, posseeixen molts remugants (cèrvids, bòvids, antilocàprids, giràfids), els quals les empren sovint com a òrgans d’atac.
2. per extensió En alguns animals, protuberància o apèndix, nasal o frontal, que té semblança amb una banya, Les banyes del cargol. La banya del rinoceront. Les banyes d’una papallona. Les banyes del duc.
3. ficar la banya en un forat figuradament i col·loquialment Entossudir-se.
4. portar banyes figuradament i col·loquialment Haver estat enganyat pel cònjuge o la parella.
5. posar banyes (a algú) figuradament i col·loquialment Enganyar-lo el seu cònjuge o parella.
6. trencar-se (o rompre’s) les banyes (en alguna cosa) figuradament i col·loquialment Esforçar-s’hi molt, treballar-hi intensament.
7. veure’s les banyes figuradament i col·loquialment Adonar-se d’un error i fer-ne esmena.
Banya de bou, de be, etc., que serveix de veire, per a posar-hi oli, sal, etc., o de botzina.
Substància que constitueix les banyes, emprada en la fabricació d’objectes. Una pinta de banya.
Bony al front. Fer-se una banya un infant.
En una cosa en forma de mitja lluna o de forca, cadascuna de les dues puntes.
electrotècnia Cadascuna de les petites antenes que hom disposa encarades sobre dos conductors elèctrics entre els quals pot encebar-se un arc.
marina, marítim Barra de l’argue.
marina de guerra Prominència de les mines submarines que té per finalitat fer-les explotar en ésser tocades per un vaixell o un altre objecte.
oficis manuals
1. plural Eina emprada pels ferrers i els manyans consistent en una barra allargada l’un cap de la qual serveix de mànec, i l’altre és proveït de dos sortints entre els quals és col·locada la peça, generalment una barra, que hom vol doblegar o adreçar.
2. Cadascuna de les puntes d’una enclusa, d’una bigòrnia, etc., especialment de la que té forma cònica.
rellotgeria Cadascuna de les dues extremitats de què va proveïda generalment l’àncora per a evitar que pugui escapar-se de l’eix del volant.
transports Cadascuna de les peces metàl·liques col·locades com a motius decoratius al capdamunt de les costelles de fusta del collar d’un animal de tir.
banya de cabra botànica Coronil·la escorpioide.
banya de gasela pastisseria Pastisset en forma de mitja lluna farcit amb una pasta d’ametlles aromatitzada amb aigua de flors de taronger, típic del Magrib.

■ banya

femení anatomia animal Protuberància frontal que, generalment en nombre d’un parell, posseeixen molts remugants cèrvids, bòvids, antilocàprids, giràfids, els quals les empren sovint com a òrgans d’atac per extensió En alguns animals, protuberància o apèndix, nasal o frontal, que té semblança amb una banya, Les banyes del cargol La banya del rinoceront Les banyes d’una papallona Les banyes del duc ficar la banya en un forat figuradament i colloquialment Entossudir-se portar banyes figuradament i colloquialment Haver estat enganyat pel cònjuge o la parella posar banyes a algú figuradament i…