Es mostren 88939 resultats

■ claquera

■ claquera

femení Ganes de clacar o xerrar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claqueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">claqueta</title>

Etimologia: del fr. claquette, íd.
    femení
  1. cinematografia Pissarra que hom filma al principi de cada pla, on hi ha les indicacions necessàries per a ordenar els plans en premuntatge i que duu articulada una peça que fa un soroll sec que serveix de referència a la sincronia del so.
  2. dansa Cadascuna de les peces de fusta o metàl·liques que, fixades al taló i a la punta de les sabates dels ballarins de claqué, serveixen per a marcar els cops donats amb el peu.

■ claqueta

femení cinematografia Pissarra que hom filma al principi de cada pla, on hi ha les indicacions necessàries per a ordenar els plans en premuntatge i que duu articulada una peça que fa un soroll sec que serveix de referència a la sincronia del so dansa Cadascuna de les peces de fusta o metàlliques que, fixades al taló i a la punta de les sabates dels ballarins de claqué, serveixen per a marcar els cops donats amb el peu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clar
| clara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clar</title>

Etimologia: del ll. clarus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que fa o que rep una llum, una claror, que res no enfosqueix. Una sala molt clara. Un sol molt clar.
    2. Dit especialment del temps, del cel, etc., serens. Fer un dia clar.
    3. ésser clar Ésser de dia.
    4. fer-se clar Fer-se de dia.
  2. adjectiu per extensió
    1. Que és d’un matís poc pujat, que no és fosc. Color clar. Uns cabells d’un castany clar.
    2. En pintura, dit del color que hom barreja amb el blanc, amb predomini d’aquest. Verd, blau, gris, clar.
    3. els clars d’una pintura Parts de tons clars, poc pujats, o que tenen llum pròpia, que ressalten damunt altres tons més foscs.
  3. adjectiu
    1. Dit d’un objecte brillant, polit, del qual res no entela la brillantor. Un brillant clar.
    2. per analogia Una pell clara.
  4. adjectiu Dit d’un líquid pur, límpid, no enterbolit. Una aigua clara. Un oli clar.
  5. adjectiu figuradament Dit d’un so que és distintament perceptible, no acompanyat de sorolls que el facin sord o confús. Un so clar. Una veu clara.
    1. adjectiu Que deixa passar la claror per intervals, que no és compacte. Una pineda molt clara. Un teixit clar.
    2. adjectiu No espès ni dens. Una sèmola clara. Una xocolata clara.
    3. masculí En una processó, en un escrit, en un sembrat, etc., lloc on alguna d’aquestes coses és interrompuda, on apareixen buits.
    4. masculí En una conferència, un discurs, etc., interval en què el conferenciant, l’orador, etc., deixa de parlar.
    5. sembrar clar Sembrar espaiat.
  7. adjectiu plural
    1. Rars, comptats, escassos. Clares vegades la poden veure. Els homes dignes són clars.
    2. més clars que els campanars Dit d’allò que només ve de tard en tard.
  8. adjectiu figuradament
    1. Fàcil de discernir, d’entendre, que no és confús ni obscur. Un perfil clar. Una lletra clara. Un escriptor clar. Uns comptes clars.
    2. és clar És segur, evident.
    3. ésser clar com l’aigua (o més clar que l’aigua) Ésser molt clar (un afer).
    4. fer clar Aclarir, explicar.
    5. posar (o deixar, o treure) en clar Aclarir o explicar clarament (un afer).
  9. adjectiu figuradament
    1. Capaç de discernir o de percebre distintament. Una vista, una oïda, clara.
    2. tenir el cap clar Tenir una intel·ligència desperta.
  10. adjectiu figuradament Que diu les coses clarament, que té una opinió distinta i evident, que no ofereix dubtes. És un home clar, no diu res que no pensi. Com més amics, més clars.
    1. adverbi D’una manera clara. Si es posa ulleres hi veurà més clar.
    2. a la clara locució adverbial Manifestament, sense embuts.
    3. cantar clar figuradament Dir sincerament, amb llibertat, sense consideracions.
    4. parlar clar (o clar i net, o clar i català) figuradament Dir les coses clarament.
    5. veure-hi clar Percebre distintament.
  12. adjectiu marina, marítim Dit del cap que no és embolicat.
  13. masculí ciències militars Escrit que hom codificarà o xifrarà per fer-ne un criptograma.
  14. masculí indústria tèxtil Espai entre cada dues palletes de les pues de teixir per on passen els fils d’ordit.
  15. clar! marina, marítim Expressió que indica l’absència d’obstacles que destorbin la maniobra d’un vaixell.
  16. clar de lluna Claror de la lluna. Al clar de lluna.

■ clar
| clara

adjectiu Que fa o que rep una llum, una claror, que res no enfosqueix Una sala molt clara Un sol molt clar Dit especialment del temps, del cel, etc, serens Fer un dia clar ésser clar Ésser de dia fer-se clar Fer-se de dia adjectiu per extensió Que és d’un matís poc pujat, que no és fosc Color clar Uns cabells d’un castany clar En pintura, dit del color que hom barreja amb el blanc, amb predomini d’aquest Verd, blau, gris, clar els clars d’una pintura Parts de tons clars, poc pujats, o que tenen llum pròpia, que ressalten damunt altres tons més foscs adjectiu Dit d’un objecte brillant, polit,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clara

■ clara

femení bioquímica Matèria albuminosa transparent que, en solució colloidal, volta el rovell de l’ou
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claraboia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">claraboia</title>

Partició sil·làbica: cla_ra_bo_ia
Etimologia: del fr. claire-voie, comp. amb voie ‘via (de claror)’ 1a font: 1470
    femení
  1. construcció
    1. Obertura practicada en una teulada o un terrat protegida amb vidres, que té per objecte d’il·luminar l’habitació on es troba situada; lluerna.
    2. claraboia trepitjable Claraboia construïda amb rajoles de vidre, especials per a poder-les trepitjar, en el paviment d’un terrat, d’una voravia, per donar claror a una habitació interior, un soterrani, etc.
  2. heràldica Cadascun dels espais buits que deixen veure el camper produït pel fretat, el trellissat i el papallonat.

■ claraboia

femení construcció Obertura practicada en una teulada o un terrat protegida amb vidres, que té per objecte d’illuminar l’habitació on es troba situada lluerna claraboia trepitjable Claraboia construïda amb rajoles de vidre, especials per a poder-les trepitjar, en el paviment d’un terrat, d’una voravia, per donar claror a una habitació interior, un soterrani, etc heràldica Cadascun dels espais buits que deixen veure el camper produït pel fretat, el trellissat i el papallonat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clarament

■ clarament

adverbi D’una manera clara
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ claredat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">claredat</title>

Etimologia: de clar 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de clar; limpiditat. La claredat del sol, de l’aigua, del cel.
  2. Claror. La claredat de la lluna, dels estels, de l’alba.
  3. òptica Sensació subjectiva del nivell d’il·luminació d’un objecte.
  4. figuradament Qualitat d’allò que és fàcil d’entendre, de discernir, que no és obscur, no confús. La claredat d’estil d’un escriptor.
  5. figuradament Capacitat de discernir o de percebre distintament. La claredat de la intel·ligència, de l’enteniment. Que Santa Llúcia ens conservi la vista i la claredat.

■ claredat

femení Qualitat de clar limpiditat La claredat del sol, de l’aigua, del cel Claror La claredat de la lluna, dels estels, de l’alba òptica Sensació subjectiva del nivell d’illuminació d’un objecte figuradament Qualitat d’allò que és fàcil d’entendre, de discernir, que no és obscur, no confús La claredat d’estil d’un escriptor figuradament Capacitat de discernir o de percebre distintament La claredat de la intelligència, de l’enteniment Que Santa Llúcia ens conservi la vista i la claredat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clarejant

■ clarejant

adjectiu Que clareja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clarejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clarejar</title>

Etimologia: de clar 1a font: s. XIV
    verb intransitiu
  1. Tirar a clar, especialment fer-se de dia. S’han llevat quan tot just clarejava.
    1. Ésser lluminós. La lluna clareja.
    2. figuradament Quan somriu, la cara li clareja.
  3. Tenir un color poc pujat. Aquella roba era massa fosca, però aquesta clareja molt.
    1. Ésser clar, no espès. On l’alzinar clareja comença el camí. Un puré que clareja.
    2. Ésser poc compacte, translúcid. La faldilla et clareja, de tan vella. Les orelles li claregen, de prim que està.
  5. Ésser rar, escàs. Els idealistes purs més aviat claregen.

■ clarejar

verb intransitiu Tirar a clar, especialment fer-se de dia S’han llevat quan tot just clarejava Ésser lluminós La lluna clareja figuradament Quan somriu, la cara li clareja Tenir un color poc pujat Aquella roba era massa fosca, però aquesta clareja molt Ésser clar, no espès On l’alzinar clareja comença el camí Un puré que clareja Ésser poc compacte, translúcid La faldilla et clareja, de tan vella Les orelles li claregen, de prim que està Ésser rar, escàs Els idealistes purs més aviat claregen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ clarell

■ clarell

masculí indústria tèxtil Cànem de segona qualitat, que es desprèn en la segona pentinada
Traducció