Es mostren 88939 resultats

■ consignació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consignació</title>

Partició sil·làbica: con_sig_na_ci_ó
Etimologia: del ll. consignatio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Acció de consignar;
    2. l’efecte.
  2. dret civil Dipòsit judicial que fa el deutor de la cosa objecte de l’obligació quan el creditor no vol rebre-ho o no pot rebre-ho.
  3. especialment història Fons procedent dels imposts i de les contribucions municipals de Palma de Mallorca, dit també universal consignació, destinat al pagament de les pensions als creditors censalistes.

■ consignació

femení Acció de consignar l’efecte dret civil Dipòsit judicial que fa el deutor de la cosa objecte de l’obligació quan el creditor no vol rebre-ho o no pot rebre-ho especialment història Fons procedent dels imposts i de les contribucions municipals de Palma de Mallorca, dit també universal consignació , destinat al pagament de les pensions als creditors censalistes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consignador
| consignadora

■ consignador
| consignadora

adjectiu i masculí i femení Que consigna, especialment mercaderies Casa o empresa consignadora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consignar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consignar</title>

Etimologia: del ll. consignare, íd. 1a font: 1272, CTort.
    verb transitiu
    1. Lliurar, destinar (alguna cosa) a un fi. Consignar una partida pressupostària als ajuts socials.
    2. Lliurar (alguna cosa) en dipòsit. Consignar l’equipatge abans de pujar a l’avió.
    3. dret mercantil Trametre (mercaderies) a mans d’un corresponsal.
  2. per extensió Fer esment (d’alguna cosa) en un escrit. En la seva història no trobem consignats aquests fets.
  3. Retenir (algú) com a mesura d’ordre, privar de sortir. La tropa ha estat consignada a les casernes.

■ consignar

verb transitiu Lliurar, destinar alguna cosa a un fi Consignar una partida pressupostària als ajuts socials Lliurar alguna cosa en dipòsit Consignar l’equipatge abans de pujar a l’avió dret mercantil Trametre mercaderies a mans d’un corresponsal per extensió Fer esment d’alguna cosa en un escrit En la seva història no trobem consignats aquests fets Retenir algú com a mesura d’ordre, privar de sortir La tropa ha estat consignada a les casernes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consignatari
| consignatària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consignatari</title>

Etimologia: de consignar 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu i masculí i femení
  1. Dit de la persona o entitat a la qual és consignada una cosa.
  2. especialment dret mercantil
    1. Dit de la persona que, per acte judicial, rep en dipòsit la quantitat en diner que un altre consigna.
    2. Creditor que, per conveni amb el deutor, administra l’immoble que aquest li té consignat fins a extingir el deute.
    3. Persona o entitat que en els ports de mar representa l’armador d’un vaixell per a resoldre els assumptes relacionats amb la càrrega i el passatge.

■ consignatari
| consignatària

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona o entitat a la qual és consignada una cosa especialment dret mercantil Dit de la persona que, per acte judicial, rep en dipòsit la quantitat en diner que un altre consigna Creditor que, per conveni amb el deutor, administra l’immoble que aquest li té consignat fins a extingir el deute Persona o entitat que en els ports de mar representa l’armador d’un vaixell per a resoldre els assumptes relacionats amb la càrrega i el passatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consiliari
| consiliària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consiliari</title>

Partició sil·làbica: con_si_li_a_ri
Etimologia: del ll. consiliarius, -a, -um, íd.
  1. masculí i femení
    1. Conseller.
    2. En certes corporacions i certes societats, persona elegida per a assistir amb el seu consell el superior que les governa.
  2. masculí catolicisme Coordinador o conseller espiritual dels grups de revisió de vida o de comunitat de base.

■ consiliari
| consiliària

masculí i femení Conseller En certes corporacions i certes societats, persona elegida per a assistir amb el seu consell el superior que les governa masculí catolicisme Coordinador o conseller espiritual dels grups de revisió de vida o de comunitat de base
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consir

■ consir

masculí antigament Pensament profund meditació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consirar

■ consirar

verb transitiu antigament Considerar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consirós
| consirosa

■ consirós
| consirosa

adjectiu Pensarós, absorbit per un pensament, per una preocupació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consirosament

■ consirosament

adverbi D’una manera pensarosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consistència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consistència</title>

Partició sil·làbica: con_sis_tèn_ci_a
Etimologia: del b. ll. consistentia, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Allò en què consisteix una cosa.
    1. Solidesa, fermetat. Un terreny de poca consistència.
    2. figuradament És un home sense consistència.
  3. Coherència entre les parts d’una cosa.
    1. Grau de densitat, d’espessetat. La consistència d’un xarop.
    2. construcció Coherència entre les partícules que constitueixen una massa.
  5. lògica i matemàtiques Propietat d’una teoria no contradictòria, consistent.

■ consistència

femení Allò en què consisteix una cosa Solidesa, fermetat Un terreny de poca consistència figuradament És un home sense consistència Coherència entre les parts d’una cosa Grau de densitat, d’espessetat La consistència d’un xarop construcció Coherència entre les partícules que constitueixen una massa lògica i matemàtiques Propietat d’una teoria no contradictòria, consistent
Informació complementària
Traducció