Es mostren 88940 resultats

dauradura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dauradura</title>

Accessory
Partició sil·làbica: dau_ra_du_ra
Etimologia: de daurar 1a font: 1313
Body
    femení
  1. Capa d’or que cobreix un objecte daurat.
    1. tecnologia Recobriment d’objectes amb una capa d’or per mitjà d’electròlisi o encolant-hi làmines d’or.
    2. arts gràfiques Sistema emprat pels relligadors per a daurar les lletres o les vinyetes que hom imprimeix en les cobertes d’un llibre.
  2. plural Adorns d’or o daurats.

dauradura

daurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">daurar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: dau_rar
Etimologia: del ll. deaurare ‘cobrir d’or’ 1a font: 1296
Body
    verb transitiu
    1. Cobrir amb una làmina d’or més o menys prima. Daurar un canelobre. Daurar una píndola.
    2. figuradament Dissimular quelcom de desagradable sota una aparença agradable. Daurar les cadenes d’algú.
    3. daurar la píndola figuradament Fer acceptar una cosa desagradable mitjançant belles paraules, una compensació, etc.
  1. Comunicar un color semblant al de l’or. El sol daura els merlets del castell.

daurar

daurat1

daurat1

daurat2
| daurada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">daurat</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: dau_rat
Etimologia: de daurar 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu
    1. De color d’or.
    2. figuradament Dit d’una època, d’un període de temps caracteritzats per la prosperitat i l’esplendor. Els anys daurats del cinema americà. El segle XV va ser el període daurat de la literatura catalana.
    3. figuradament Dit d’un somni, d’una il·lusió que representen la màxima aspiració d’algú. El somni daurat del pare era fer la volta al món.
  2. masculí Dauradura.



  3. Vegeu també:
    daurat1

daurat2
| daurada

davall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">davall</title>

Accessory
Etimologia: de de2 i avall 1a font: 1283
Body
    adverbi
  1. preposició Indica posició d’una persona o una cosa respecte a allò que és més alt en direcció vertical i en contacte amb ella o sense contacte. Eren davall un arbre.
  2. En un escrit, posteriorment, més endavant. Per les raons que davall seguiran. Trameteu-nos els articles davall esmentats.

davall

davallada

davallada

davallador

davallador

davallament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">davallament</title>

Accessory
Etimologia: de davallar 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. Acció de davallar.
  2. iconografia Representació iconogràfica de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu.
  3. teatre Representació de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu, derivada de la litúrgia, que hom feia el Divendres Sant.

davallament

davallant

davallant

davallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">davallar</title>

Accessory
Etimologia: de davall 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. intransitiu Anar, traslladar-se, moure’s, d’un punt a un altre de més baix. Un camí que davalla de Collserola.
  2. transitiu Recórrer de dalt a baix. Davallar el pendent a tomballons.
  3. transitiu Portar de dalt a baix. Davallar l’estàtua del pedestal.
  4. intransitiu antigament descendir 4.

davallar