Es mostren 88939 resultats

■ daurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">daurar</title>

Partició sil·làbica: dau_rar
Etimologia: del ll. deaurare ‘cobrir d’or’ 1a font: 1296
    verb transitiu
    1. Cobrir amb una làmina d’or més o menys prima. Daurar un canelobre. Daurar una píndola.
    2. figuradament Dissimular quelcom de desagradable sota una aparença agradable. Daurar les cadenes d’algú.
    3. daurar la píndola figuradament Fer acceptar una cosa desagradable mitjançant belles paraules, una compensació, etc.
  2. Comunicar un color semblant al de l’or. El sol daura els merlets del castell.

■ daurar

verb transitiu Cobrir amb una làmina d’or més o menys prima Daurar un canelobre Daurar una píndola figuradament Dissimular quelcom de desagradable sota una aparença agradable Daurar les cadenes d’algú daurar la píndola figuradament Fer acceptar una cosa desagradable mitjançant belles paraules, una compensació, etc Comunicar un color semblant al de l’or El sol daura els merlets del castell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

daurat1

daurat1

masculí ictiologia Llampuga Vegeu també daurat 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ daurat2
| daurada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">daurat</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: dau_rat
Etimologia: de daurar 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. De color d’or.
    2. figuradament Dit d’una època, d’un període de temps caracteritzats per la prosperitat i l’esplendor. Els anys daurats del cinema americà. El segle XV va ser el període daurat de la literatura catalana.
    3. figuradament Dit d’un somni, d’una il·lusió que representen la màxima aspiració d’algú. El somni daurat del pare era fer la volta al món.
  2. masculí Dauradura.



    3. Vegeu també:
    daurat1

■ daurat2
| daurada

adjectiu De color d’or figuradament Dit d’una època, d’un període de temps caracteritzats per la prosperitat i l’esplendor Els anys daurats del cinema americà El segle XV va ser el període daurat de la literatura catalana figuradament Dit d’un somni, d’una illusió que representen la màxima aspiració d’algú El somni daurat del pare era fer la volta al món masculí Dauradura Vegeu també daurat 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">davall</title>

Etimologia: de de2 i avall 1a font: 1283
    adverbi
  1. preposició Indica posició d’una persona o una cosa respecte a allò que és més alt en direcció vertical i en contacte amb ella o sense contacte. Eren davall un arbre.
  2. En un escrit, posteriorment, més endavant. Per les raons que davall seguiran. Trameteu-nos els articles davall esmentats.

■ davall

adverbi preposició Indica posició d’una persona o una cosa respecte a allò que és més alt en direcció vertical i en contacte amb ella o sense contacte Eren davall un arbre En un escrit, posteriorment, més endavant Per les raons que davall seguiran Trameteu-nos els articles davall esmentats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davallada

■ davallada

femení Acció de davallar Cap al tard emprenguérem la davallada Camí, indret, per on hom davalla Aquella davallada era perillosa figuradament Decadència La davallada de l’imperi Bizantí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davallador

■ davallador

masculí Indret per on hom fa davallar quelcom dialectal estrep 2 colloquialment especialment Gola per extensió Aparell digestiu procurar pel davallador Percaçar menjar dialectal baixador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davallament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">davallament</title>

Etimologia: de davallar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció de davallar.
  2. iconografia Representació iconogràfica de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu.
  3. teatre Representació de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu, derivada de la litúrgia, que hom feia el Divendres Sant.

■ davallament

masculí Acció de davallar iconografia Representació iconogràfica de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu teatre Representació de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu, derivada de la litúrgia, que hom feia el Divendres Sant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davallant

■ davallant

masculí davallador 2 tenir un bon davallant Tenir bona gana tenir un bon davallant figuradament Creure-s’ho tot masculí i femení antigament descendent 2 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">davallar</title>

Etimologia: de davall 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Anar, traslladar-se, moure’s, d’un punt a un altre de més baix. Un camí que davalla de Collserola.
  2. transitiu Recórrer de dalt a baix. Davallar el pendent a tomballons.
  3. transitiu Portar de dalt a baix. Davallar l’estàtua del pedestal.
  4. intransitiu antigament descendir 4.

■ davallar

verb intransitiu Anar, traslladar-se, moure’s, d’un punt a un altre de més baix Un camí que davalla de Collserola transitiu Recórrer de dalt a baix Davallar el pendent a tomballons transitiu Portar de dalt a baix Davallar l’estàtua del pedestal intransitiu antigament descendir 4
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">davant</title>

Etimologia: de de2 i avant 1a font: s. XIII, Vides
  1. adverbi i preposició
    1. Indica posició al cantó de la cara o en aquell devers el qual hom avança. Era davant meu. El teatre és davant mateix de l’església. Els tenien al davant i no els veien. Passeu davant, si us plau.
    2. per extensió Abans de, precedint immediatament. Jo vaig davant teu, i ella va al davant de tots.
    3. figuradament Indica preeminència. Posar-se al davant.
    4. especialment Indica posició enfront d’algú per deturar-lo, impedir-li de fer alguna cosa. Se’m posà al davant perquè no pogués passar.
    5. davant per davant Donant-se la cara una persona o una cosa amb una altra. Estàvem davant per davant. La meva cambra és davant per davant de la seva.
  2. adverbi i preposició Respecte a una persona o una cosa, indica posició al cantó on és algú. He passat per davant de casa teva.
  3. adverbi i preposició
    1. En presència. Qui s’atreveix a alçar la veu davant seu?
    2. especialment Comparèixer davant el jutge.
    3. figuradament Tots els homes són iguals davant Déu.
    4. figuradament Mai no havia reculat davant cap perill.
  4. masculí
    1. Part anterior d’una cosa. Les potes del davant. Les habitacions del davant. Davant de llit.
    2. especialment Pit. Té un bon davant.
  5. masculí marina, marítim Aparell format per un bossell i un cap.

■ davant

adverbi i preposició Indica posició al cantó de la cara o en aquell devers el qual hom avança Era davant meu El teatre és davant mateix de l’església Els tenien al davant i no els veien Passeu davant, si us plau per extensió Abans de, precedint immediatament Jo vaig davant teu, i ella va al davant de tots figuradament Indica preeminència Posar-se al davant especialment Indica posició enfront d’algú per deturar-lo, impedir-li de fer alguna cosa Se’m posà al davant perquè no pogués passar davant per davant Donant-se la cara una persona o una cosa amb una altra Estàvem davant per davant La meva…
Informació complementària
Traducció