Es mostren 88951 resultats

■ dau


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dau</title>

Partició sil·làbica: dau
Etimologia: del ll. *dadu, íd., d’origen incert, si bé sembla de procedència oriental (àr. dad ‘joc, dau’ o persa dad(a), dadan ‘joc, entreteniment’), portat a la Romània abans de la invasió àrab a la Península 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Peça cúbica d’os, de vori o de fusta que porta marcat, mitjançant punts, un nombre diferent en cada cara, des de l’1 fins al 6, i serveix per a diferents jocs d’atzar. Jugar als daus.
    2. carregar els daus Fer-los falsos ficant un trosset de plom en un costat.
    3. dau fals (o carregat, o de milloria) Dau que té més pes en un costat i cau, per tant, més sovint per aquest costat.
    4. els daus ja estan tirats figuradament La sort ja està tirada.
    5. estar a un tomb de dau de perdre’s (o de guanyar-se) (una cosa) Estar a punt de perdre’s (o de guanyar-se).
    6. tirar el dau figuradament Resoldre una cosa definitivament, vencent la indecisió.
  2. per analogia
    1. Nom de diferents objectes la forma dels quals recorda la d’un dau.
    2. agricultura En un sistar o partidor, pedra que obstrueix parcialment la conducció de l’aigua de tal manera que deixa córrer només una part de l’aigua que duu la séquia.
    3. armament Cub petit de ferro que forma part de la càrrega de metralla de les peces d’artilleria.
    4. arquitectura Part cúbica d’un pedestal entre el sòcol i la cornisa.
    5. tecnologia Peça cúbica, generalment de bronze o de ferro, amb un forat cilíndric per un dels seus eixos, que serveix de coixinet fix per a suport d’arbres, guia de cordes en els bossells, etc.

■ dau

masculí Peça cúbica d’os, de vori o de fusta que porta marcat, mitjançant punts, un nombre diferent en cada cara, des de l’1 fins al 6, i serveix per a diferents jocs d’atzar Jugar als daus carregar els daus Fer-los falsos ficant un trosset de plom en un costat dau fals o carregat , o de milloria Dau que té més pes en un costat i cau, per tant, més sovint per aquest costat els daus ja estan tirats figuradament La sort ja està tirada estar a un tomb de dau de perdre’s o de guanyar-se una cosa Estar a punt de perdre’s o de guanyar-se tirar el dau figuradament Resoldre una cosa definitivament…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

daubentònids


<title type="display">daubentònids</title>

Partició sil·làbica: dau_ben_tò_nids
    masculí zoologia
  1. plural Família de lemuroïdeus integrada per un sol representant, l’ai-ai (Daubentonia madagascariensis).
  2. singular Lemuroïdeu de la família dels daubentònids.

daubentònids

masculí zoologia plural Família de lemuroïdeus integrada per un sol representant, l’ai-ai Daubentonia madagascariensis singular Lemuroïdeu de la família dels daubentònids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ daurada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">daurada</title>

Partició sil·làbica: dau_ra_da
Etimologia: de daurar
    femení
  1. ictiologia Orada.
  2. ornitologia Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Pluvialis sp), de plomall molt vistós, representats per la daurada grossa (P. apricaria) i la daurada petita (P. dominicana).

■ daurada

femení ictiologia Orada ornitologia Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids Pluvialis sp , de plomall molt vistós, representats per la daurada grossa P apricaria i la daurada petita P dominicana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dauradella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dauradella</title>

Partició sil·làbica: dau_ra_de_lla
Etimologia: de daurada 1a font: 1575, DPou.
    femení
  1. botànica Falguera de la família de les polipodiàcies (Ceterach officinarum), de fulles pinnatilobades, amb els lòbuls alterns i arrodonits, que es fa en roques i parets.
  2. gastronomia Bunyol típic de Menorca fet amb carn picada, pastada amb ous, sucre i mantega i aromatitzada amb llimona i canyella.
  3. ornitologia Daurada grossa.

■ dauradella

femení botànica Falguera de la família de les polipodiàcies Ceterach officinarum , de fulles pinnatilobades, amb els lòbuls alterns i arrodonits, que es fa en roques i parets gastronomia Bunyol típic de Menorca fet amb carn picada, pastada amb ous, sucre i mantega i aromatitzada amb llimona i canyella ornitologia Daurada grossa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ daurador
| dauradora

■ daurador
| dauradora

masculí i femení Persona que té l’ofici de daurar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dauradura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dauradura</title>

Partició sil·làbica: dau_ra_du_ra
Etimologia: de daurar 1a font: 1313
    femení
  1. Capa d’or que cobreix un objecte daurat.
    1. tecnologia Recobriment d’objectes amb una capa d’or per mitjà d’electròlisi o encolant-hi làmines d’or.
    2. arts gràfiques Sistema emprat pels relligadors per a daurar les lletres o les vinyetes que hom imprimeix en les cobertes d’un llibre.
  3. plural Adorns d’or o daurats.

■ dauradura

femení Capa d’or que cobreix un objecte daurat tecnologia Recobriment d’objectes amb una capa d’or per mitjà d’electròlisi o encolant-hi làmines d’or arts gràfiques Sistema emprat pels relligadors per a daurar les lletres o les vinyetes que hom imprimeix en les cobertes d’un llibre plural Adorns d’or o daurats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ daurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">daurar</title>

Partició sil·làbica: dau_rar
Etimologia: del ll. deaurare ‘cobrir d’or’ 1a font: 1296
    verb transitiu
    1. Cobrir amb una làmina d’or més o menys prima. Daurar un canelobre. Daurar una píndola.
    2. figuradament Dissimular quelcom de desagradable sota una aparença agradable. Daurar les cadenes d’algú.
    3. daurar la píndola figuradament Fer acceptar una cosa desagradable mitjançant belles paraules, una compensació, etc.
  2. Comunicar un color semblant al de l’or. El sol daura els merlets del castell.

■ daurar

verb transitiu Cobrir amb una làmina d’or més o menys prima Daurar un canelobre Daurar una píndola figuradament Dissimular quelcom de desagradable sota una aparença agradable Daurar les cadenes d’algú daurar la píndola figuradament Fer acceptar una cosa desagradable mitjançant belles paraules, una compensació, etc Comunicar un color semblant al de l’or El sol daura els merlets del castell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

daurat1

daurat1

masculí ictiologia Llampuga Vegeu també daurat 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ daurat2
| daurada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">daurat</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: dau_rat
Etimologia: de daurar 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. De color d’or.
    2. figuradament Dit d’una època, d’un període de temps caracteritzats per la prosperitat i l’esplendor. Els anys daurats del cinema americà. El segle XV va ser el període daurat de la literatura catalana.
    3. figuradament Dit d’un somni, d’una il·lusió que representen la màxima aspiració d’algú. El somni daurat del pare era fer la volta al món.
  2. masculí Dauradura.



    3. Vegeu també:
    daurat1

■ daurat2
| daurada

adjectiu De color d’or figuradament Dit d’una època, d’un període de temps caracteritzats per la prosperitat i l’esplendor Els anys daurats del cinema americà El segle XV va ser el període daurat de la literatura catalana figuradament Dit d’un somni, d’una illusió que representen la màxima aspiració d’algú El somni daurat del pare era fer la volta al món masculí Dauradura Vegeu també daurat 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ davall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">davall</title>

Etimologia: de de2 i avall 1a font: 1283
    adverbi
  1. preposició Indica posició d’una persona o una cosa respecte a allò que és més alt en direcció vertical i en contacte amb ella o sense contacte. Eren davall un arbre.
  2. En un escrit, posteriorment, més endavant. Per les raons que davall seguiran. Trameteu-nos els articles davall esmentats.

■ davall

adverbi preposició Indica posició d’una persona o una cosa respecte a allò que és més alt en direcció vertical i en contacte amb ella o sense contacte Eren davall un arbre En un escrit, posteriorment, més endavant Per les raons que davall seguiran Trameteu-nos els articles davall esmentats
Informació complementària
Traducció