Es mostren 88939 resultats

■ declamar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declamar</title>

Etimologia: del ll. declamare, íd. 1a font: 1757, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Recitar marcant el sentit amb l’entonació i l’accionat convenient. Declamar un discurs.
    2. usat absolutament Aprendre a declamar.
  2. intransitiu
    1. Parlar pomposament, teatralment.
    2. Parlar amb una excessiva vehemència contra quelcom.

■ declamar

verb transitiu Recitar marcant el sentit amb l’entonació i l’accionat convenient Declamar un discurs usat absolutament Aprendre a declamar intransitiu Parlar pomposament, teatralment Parlar amb una excessiva vehemència contra quelcom
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declamatori
| declamatòria

■ declamatori
| declamatòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a la declamació Un tema declamatori De forma emfàtica i exagerada i de fons banal To declamatori
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declamatòriament

■ declamatòriament

adverbi D’una manera declamatòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declaració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declaració</title>

Partició sil·làbica: de_cla_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. declaratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
    1. Acció de declarar o de declarar-se;
    2. l’efecte. Una declaració d’amor. Fer una declaració.
  2. dret Manifestació feta per comunicar o per establir la veritat sobre un fet o un esdeveniment. Declaració de fallida. Declaració de rebel·lia.
  3. dret fiscal Exposició duanera, feta de paraula o bé per escrit (en cas de tràfic comercial), de les mercaderies subjectes a pagar drets de duana o imposts.

■ declaració

femení Acció de declarar o de declarar-se l’efecte Una declaració d’amor Fer una declaració dret Manifestació feta per comunicar o per establir la veritat sobre un fet o un esdeveniment Declaració de fallida Declaració de rebellia dret fiscal Exposició duanera, feta de paraula o bé per escrit en cas de tràfic comercial, de les mercaderies subjectes a pagar drets de duana o imposts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declaradament

■ declaradament

adverbi D’una manera clara, oberta Prou declaradament que ho deia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declarador
| declaradora

■ declarador
| declaradora

adjectiu i masculí i femení Que declara
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declarament

■ declarament

masculí Acció de declarar, de posar en clar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declarant

■ declarant

masculí i femení dret processal Persona que declara davant un jutge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declarar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declarar</title>

Etimologia: del ll. declarare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Manifestar algú el que sent o el que pensa. Mai no declara les intencions. Li declarà tot seguit el seu amor.
  2. pronominal
    1. Manifestar algú les seves intencions, una decisió, l’adopció d’una mesura, etc. S’ha declarat a favor del ministre. Declarar-se en vaga.
    2. per extensió La sort s’ha declarat contra seu.
    3. especialment Manifestar algú a la persona estimada l’amor que li té a fi de tenir-hi relacions. Encara no se t’ha declarat?
    4. Manifestar-se alguna cosa. Declarar-se la còlera de Déu. Declarar-se una malaltia. Declarar-se una tempestat.
  3. transitiu
    1. Manifestar algú el que sap, informar d’un fet, etc. Ell m’ha declarat la veritat. Declarà als periodistes que...
    2. especialment Notificar oficialment. Declarar, un estat, la guerra a un altre estat.
    3. especialment Dictaminar sobre alguna cosa algú que té autoritat per a fer-ho. Els experts declararen fals el document.
  4. transitiu dret fiscal Manifestar a l’autoritat administrativa la natura i la quantitat d’una matèria imposable o d’unes mercaderies o objectes el tràfic dels quals és sotmès al pagament de drets.
  5. dret processal
    1. transitiu Expressar, els qui jutgen, llur decisió.
    2. transitiu Manifestar els testimonis o l’acusat davant el jutge el que saben sobre el que hom els pregunta amb relació als fets controvertits.
    3. usat absolutament Avui declaren els testimonis de càrrec.

■ declarar

verb transitiu Manifestar algú el que sent o el que pensa Mai no declara les intencions Li declarà tot seguit el seu amor pronominal Manifestar algú les seves intencions, una decisió, l’adopció d’una mesura, etc S’ha declarat a favor del ministre Declarar-se en vaga per extensió La sort s’ha declarat contra seu especialment Manifestar algú a la persona estimada l’amor que li té a fi de tenir-hi relacions Encara no se t’ha declarat Manifestar-se alguna cosa Declarar-se la còlera de Déu Declarar-se una malaltia Declarar-se una tempestat transitiu Manifestar algú el que sap, informar d’un fet,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declaratiu
| declarativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declaratiu</title>

Partició sil·làbica: de_cla_ra_tiu
Etimologia: del ll. declarativus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que dona declaració d’alguna cosa, que explana, que elucida. Acte declaratiu.
  2. dret processal Dit del judici que té per finalitat d’obtenir del jutge la declaració de l’existència d’un dret anterior.
  3. gramàtica Dit de l’enunciat o l’oració que expressa un judici, afirmatiu o negatiu.

■ declaratiu
| declarativa

adjectiu Que dona declaració d’alguna cosa, que explana, que elucida Acte declaratiu dret processal Dit del judici que té per finalitat d’obtenir del jutge la declaració de l’existència d’un dret anterior gramàtica Dit de l’enunciat o l’oració que expressa un judici, afirmatiu o negatiu
Informació complementària
Traducció