Es mostren 88951 resultats

■ decisiu
| decisiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decisiu</title>

Partició sil·làbica: de_ci_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. decisus, -a, -um, participi del ll. decidĕre ‘decidir’ 1a font: 1757, DTo.
adjectiu Que decideix. Raó decisiva. Batalla decisiva. Ha arribat el moment decisiu.

■ decisiu
| decisiva

adjectiu Que decideix Raó decisiva Batalla decisiva Ha arribat el moment decisiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decisivament

■ decisivament

adverbi D’una manera decisiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

decisor
| decisora

decisor
| decisora

masculí i femení economia Persona que pren la decisió d’adquirir un determinat producte o servei
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ decisori
| decisòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decisori</title>

Etimologia: del b. ll. decisorius, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la decisió.
  2. Dit d’allò que decideix, que té poder de decidir.
  3. dret
    1. Dit d’un fet que tot sol determina la decisió d’un procés.
    2. Dit del jurament segons el qual el litigant que el demana s’obliga a acceptar com a cert el que declari el contrari.

■ decisori
| decisòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a la decisió Dit d’allò que decideix, que té poder de decidir dret Dit d’un fet que tot sol determina la decisió d’un procés Dit del jurament segons el qual el litigant que el demana s’obliga a acceptar com a cert el que declari el contrari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declamació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declamació</title>

Partició sil·làbica: de_cla_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. declamatio, -ōnis, íd. 1a font: 1757, DTo.
    femení
    1. Acció de declamar.
    2. Art que dirigeix l’ús de les diferents formes de la dicció expressiva en la interpretació de texts parlats, tant en discursos com en teatre.
  2. literatura
    1. La cosa declamada.
    2. Discurs que hom componia en les escoles d’eloqüència de Roma.
    3. Oració escrita o pronunciada com a exercici en les regles de la retòrica, gairebé sempre sobre un tema fixat.

■ declamació

femení Acció de declamar Art que dirigeix l’ús de les diferents formes de la dicció expressiva en la interpretació de texts parlats, tant en discursos com en teatre literatura La cosa declamada Discurs que hom componia en les escoles d’eloqüència de Roma Oració escrita o pronunciada com a exercici en les regles de la retòrica, gairebé sempre sobre un tema fixat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declamador
| declamadora

■ declamador
| declamadora

masculí i femení Persona que declama
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declamar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declamar</title>

Etimologia: del ll. declamare, íd. 1a font: 1757, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Recitar marcant el sentit amb l’entonació i l’accionat convenient. Declamar un discurs.
    2. usat absolutament Aprendre a declamar.
  2. intransitiu
    1. Parlar pomposament, teatralment.
    2. Parlar amb una excessiva vehemència contra quelcom.

■ declamar

verb transitiu Recitar marcant el sentit amb l’entonació i l’accionat convenient Declamar un discurs usat absolutament Aprendre a declamar intransitiu Parlar pomposament, teatralment Parlar amb una excessiva vehemència contra quelcom
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declamatori
| declamatòria

■ declamatori
| declamatòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a la declamació Un tema declamatori De forma emfàtica i exagerada i de fons banal To declamatori
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declamatòriament

■ declamatòriament

adverbi D’una manera declamatòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declaració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declaració</title>

Partició sil·làbica: de_cla_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. declaratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
    1. Acció de declarar o de declarar-se;
    2. l’efecte. Una declaració d’amor. Fer una declaració.
  2. dret Manifestació feta per comunicar o per establir la veritat sobre un fet o un esdeveniment. Declaració de fallida. Declaració de rebel·lia.
  3. dret fiscal Exposició duanera, feta de paraula o bé per escrit (en cas de tràfic comercial), de les mercaderies subjectes a pagar drets de duana o imposts.

■ declaració

femení Acció de declarar o de declarar-se l’efecte Una declaració d’amor Fer una declaració dret Manifestació feta per comunicar o per establir la veritat sobre un fet o un esdeveniment Declaració de fallida Declaració de rebellia dret fiscal Exposició duanera, feta de paraula o bé per escrit en cas de tràfic comercial, de les mercaderies subjectes a pagar drets de duana o imposts
Informació complementària
Traducció