Es mostren 88951 resultats

declinant

declinant

declinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declinar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. declinare, íd. 1a font: s. XIII, Vides
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Separar-se o desviar-se d’una direcció determinada.
    2. especialment astronomia Ésser un astre a una certa distància de l’equador celeste.
    3. especialment geografia i topografia Formar una agulla imantada o un pla vertical un cert angle amb el meridià.
  2. transitiu
    1. Refusar, no acceptar. Ha declinat aquest honor. Declinem tota responsabilitat.
    2. dret Refusar un jutge per incompetència de jurisdicció.
  3. intransitiu
    1. Baixar després d’haver atès el punt culminant de la carrera. El sol ja començava a declinar.
    2. figuradament Disminuir, decaure, encaminar-se a la seva fi o extinció. La seva influència declina.
  4. transitiu gramàtica Analitzar les diverses formes que l’article, el substantiu, l’adjectiu i el pronom poden presentar d’acord amb els paradigmes de la declinació a què pertanyen.

declinar

declinatori
| declinatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declinatori</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. declinatorius, -a, -um, íd.
Body
    1. adjectiu Que declina o refusa, especialment una jurisdicció.
    2. femení dret processal Incident processal que té la condició d’excepció dilatòria, consistent a demanar al jutge que s’abstingui de continuar coneixent de l’assumpte i que remeti les actuacions a qui hom considera competent.
    3. femení dret processal La mateixa petició declinatòria.
    1. adjectiu Que serveix per a mesurar la declinació.
    2. masculí topografia Declinador.

declinatori
| declinatòria

declinòmetre

declinòmetre

Traducció

declivi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declivi</title>

Accessory
Etimologia: del ll. declīvis ‘pendent’, der. de clivus ‘costa’, de la mateixa arrel de inclinare ‘inclinar’ 1a font: 1803, DEst.
Body
masculí Pendent o inclinació d’un terreny, d’una superfície, amb relació a un pla horitzontal.

declivi

declivitat

declivitat

decocció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">decocció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: de_coc_ci_ó
Etimologia: del ll. decoctio, -ōnis, íd.
Body
    femení farmàcia, indústria farmacèutica
  1. Operació consistent a extreure els principis actius d’una droga per mitjà de l’acció continuada d’aigua destil·lada a una temperatura pròxima a l’ebullició.
  2. Extret o producte obtingut amb aquesta operació.

decocció

decol·lació

decol·lació

decolorant

decolorant

Traducció

decolorar

decolorar

Informació complementària
Traducció