Es mostren 88953 resultats

■ afinable

■ afinable

adjectiu Susceptible d’afinament o d’afinació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afinació

■ afinació

femení Acció d’ afinar l’efecte música Escala o referència de nivell de freqüència en què és afinat un instrument
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afinadament

■ afinadament

adverbi Amb afinació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afinador
| afinadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afinador</title>

Etimologia: de afinar 1a font: 1696, DLac.
  1. masculí i femení
    1. Persona que afina. Afinador de metalls.
    2. especialment Persona que té per ofici afinar pianos i altres instruments músics.
  2. masculí història Persona que tenia per ofici de vigilar l’exactitud dels pesos i les mesures utilitzats en les transaccions mercantils i de corregir-ne qualsevol imperfecció.
  3. masculí música Estri que serveix per a afinar instruments musicals.
  4. masculí indústria tèxtil Instrument proveït d’una part activa d’esmeril que és col·locada sobre la carda quan se n’ha d’esmerilar el raspall d’acer.

■ afinador
| afinadora

masculí i femení Persona que afina Afinador de metalls especialment Persona que té per ofici afinar pianos i altres instruments músics masculí història Persona que tenia per ofici de vigilar l’exactitud dels pesos i les mesures utilitzats en les transaccions mercantils i de corregir-ne qualsevol imperfecció masculí música Estri que serveix per a afinar instruments musicals masculí indústria tèxtil Instrument proveït d’una part activa d’esmeril que és collocada sobre la carda quan se n’ha d’esmerilar el raspall d’acer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afinament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afinament</title>

Etimologia: de afinar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Acció d’afinar o d’afinar-se. L’afinament d’una balança.
  2. metal·lúrgia Acció d’afinar un metall, de purificar-lo.
  3. afinament electrolític metal·lúrgia Procés de purificar un metall fent-lo servir d’ànode en un bany d’electrodeposició i recollint-lo en forma pura en el càtode.

■ afinament

masculí Acció d’afinar o d’afinar-se L’afinament d’una balança metallúrgia Acció d’afinar un metall, de purificar-lo afinament electrolític metallúrgia Procés de purificar un metall fent-lo servir d’ànode en un bany d’electrodeposició i recollint-lo en forma pura en el càtode
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afinar</title>

Etimologia: de fi3 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer més fi, més delicat.
    2. transitiu Fer més fi, més cortès (algú).
    3. pronominal Afinar-se les mans. Afinar-se un vi, un licor.
    4. transitiu figuradament Afinar el gust, els costums.
  2. pronominal Gairebé encertar, acostar-se molt al fi que hom es proposa. En el discurs de comiat va afinar-se molt en tot el que va dir.
  3. transitiu Arribar a veure, a distingir.
  4. transitiu Corregir qualsevol imperfecció. Afinar un mecanisme, les cobertes d’un llibre.
  5. transitiu ceràmica Fer desaparèixer els caires vius de les peces de terrissa encara crues fregant-les amb el llimador, aprimar-les del fons o llimar-les de qualsevol part que convingui.
  6. transitiu metal·lúrgia
    1. Purificar un metall per qualsevol mètode.
    2. En la metal·lúrgia de l’acer, obtenir l’acer mitjançant l’oxidació i l’eliminació dels elements que té en excés el ferro colat o qualsevol altra primera matèria.
    3. afinar el gra Reduir les dimensions del gra d’un metall.
  7. transitiu metrologia Ajustar un instrument de mesura per a obtenir indicacions precises.
  8. música
    1. transitiu Posar un instrument musical a to.
    2. usat absolutament Cantar o tocar un instrument musical amb els tons justos.
  9. transitiu radiotècnia Sintonitzar una emissora tan bé com ho permet el receptor.
  10. transitiu indústria tèxtil Referit a un cos de muntura jacquard, graduar a un mateix nivell i d’un en un tots els mallons o vidres de què és compost.
  11. transitiu indústria vidriera En la indústria del vidre, mantenir la pasta en fusió un cert temps, a fi que deposi els materials no dissolts i les bombolles d’aire se separin.

■ afinar

verb transitiu Fer més fi, més delicat transitiu Fer més fi, més cortès algú pronominal Afinar-se les mans Afinar-se un vi, un licor transitiu figuradament Afinar el gust, els costums pronominal Gairebé encertar, acostar-se molt al fi que hom es proposa En el discurs de comiat va afinar-se molt en tot el que va dir transitiu Arribar a veure, a distingir transitiu Corregir qualsevol imperfecció Afinar un mecanisme, les cobertes d’un llibre transitiu ceràmica Fer desaparèixer els caires vius de les peces de terrissa encara crues fregant-les amb el llimador, aprimar-les del fons o llimar-les de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afinat
| afinada

■ afinat
| afinada

adjectiu Pervingut a un exhauriment extrem de forces per malaltia o per fatiga Amb el semblant empallidit i desfigurat com el d’un mort per efecte d’un esglai, d’un disgust, d’un accident sobtós, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afinitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">afinitat</title>

Etimologia: del ll. affinĭtas, -ātis, íd.
    femení
  1. Parentiu, proximitat o acostament entre coses que concorden, que s’assemblen, que tenen connexió en molts punts. L’afinitat del català amb l’occità. L’afinitat d’una art amb una altra.
  2. agricultura Compatibilitat més o menys perfecta entre el patró i l’empelt, que repercuteix en el desenvolupament normal de la planta.
    1. dret Parentiu que, a conseqüència del matrimoni, s’origina entre cada cònjuge i els parents per consanguinitat de l’altre.
    2. dret Impediment diriment que resulta d’aquest parentiu.
    3. afinitat espiritual dret canònic Afinitat que contrauen els padrins i el ministre del baptisme o de la confirmació amb el batejat o el confirmat i amb els seus pares.
  4. geometria Transformació de l’espai afí en si mateix, que fa correspondre línies paral·leles amb línies paral·leles, punts propis amb punts propis i no canvia el subespai de l’infinit.
  5. química física Tendència d’una mescla de substàncies a reaccionar químicament.
  6. afinitat biològica biologia Semblança existent entre els organismes per raó de filogènia o d’acció ambiental.
  7. afinitat d’un colorant indústria tèxtil Tendència d’un colorant a tenyir una fibra tèxtil.
  8. afinitat electrònica química física Tendència que manifesta un àtom a guanyar electrons.
  9. afinitat morbosa patologia Afinitat entre dues o més malalties que poden coexistir o succeir-se i en les quals l’una facilita la contracció de l’altra.

■ afinitat

femení Parentiu, proximitat o acostament entre coses que concorden, que s’assemblen, que tenen connexió en molts punts L’afinitat del català amb l’occità L’afinitat d’una art amb una altra agricultura Compatibilitat més o menys perfecta entre el patró i l’empelt, que repercuteix en el desenvolupament normal de la planta dret Parentiu que, a conseqüència del matrimoni, s’origina entre cada cònjuge i els parents per consanguinitat de l’altre dret Impediment diriment que resulta d’aquest parentiu afinitat espiritual dret canònic Afinitat que contrauen els padrins i el ministre del baptisme o de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afirmació

■ afirmació

femení Acció d’ afirmar l’efecte lògica Proposició en la qual la còpula la relació entre els termes és posada com a existent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ afirmar

■ afirmar

verb transitiu Dir, declarar, que una cosa és oposat a negar 1 Afirmar que una cosa és certa, que no ho és
Informació complementària
Traducció