Es mostren 88951 resultats

■ desencallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencallar</title>

Partició sil·làbica: des_en_ca_llar
Etimologia: de encallar1 1a font: 1490, Tirant
    verb
  1. transitiu Treure (un vehicle, un vaixell, etc.) del lloc on s’ha encallat.
  2. figuradament
    1. transitiu Desencallar una negociació, un projecte.
    2. pronominal Sense reforços, la situació no es pot desencallar.

■ desencallar

verb transitiu Treure un vehicle, un vaixell, etc del lloc on s’ha encallat figuradament transitiu Desencallar una negociació, un projecte pronominal Sense reforços, la situació no es pot desencallar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencaminadament

■ desencaminadament

adverbi Separant-se del bon camí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencaminament

■ desencaminament

masculí Acció de desencaminar o de desencaminar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencaminar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencaminar</title>

Partició sil·làbica: des_en_ca_mi_nar
Etimologia: de encaminar
    verb
    1. transitiu Descaminar.
    2. pronominal Descaminar-se.
  2. figuradament
    1. transitiu Induir (algú) a obrar erradament, no rectament. Les males lectures l’han desencaminat.
    2. pronominal Deixar d’obrar rectament algú.

■ desencaminar

verb transitiu Descaminar pronominal Descaminar-se figuradament transitiu Induir algú a obrar erradament, no rectament Les males lectures l’han desencaminat pronominal Deixar d’obrar rectament algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencant

■ desencant

masculí Acció de desencantar o de desencantar-se desencantament l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencantament

■ desencantament

masculí Acció de desencantar o de desencantar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencantar

■ desencantar

verb transitiu Fer cessar d’estar encantat pronominal Cessar d’estar encantat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencaparrar

■ desencaparrar

verb transitiu Fer cessar d’estar encaparrat pronominal Cessar d’estar encaparrat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencapotar

■ desencapotar

verb transitiu Treure el capot a algú pronominal Treure’s el capot transitiu Alleugerir el cel de la nuvolada que el cobria El vent desencapotarà el cel pronominal Esvair-se la nuvolada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desencapritxar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desencapritxar</title>

Partició sil·làbica: des_en_ca_prit_xar
Etimologia: de encapritxar
    verb
  1. transitiu Fer cessar d’estar encapritxat, perdre el capritx. La distància no el pogué desencapritxar d’aquella noia estrangera.
  2. pronominal Cessar d’estar encapritxat. Es desencapritxarà en un tres i no res d’aquest àtic tan car.

■ desencapritxar

verb transitiu Fer cessar d’estar encapritxat, perdre el capritx La distància no el pogué desencapritxar d’aquella noia estrangera pronominal Cessar d’estar encapritxat Es desencapritxarà en un tres i no res d’aquest àtic tan car
Informació complementària
Traducció