Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desestimar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desestimar</title>

Partició sil·làbica: des_es_ti_mar
Etimologia: de estimar 1a font: 1490, Tirant

verb

transitiu

1. No tenir estima (a algú o alguna cosa).
2. Tenir en poc, estimar (algú o alguna cosa) en menys del que val.
especialment Negar-se a prendre en consideració (una petició, una instància, un recurs, etc.).

■ desestimar

verb transitiu No tenir estima a algú o alguna cosa Tenir en poc, estimar algú o alguna cosa en menys del que val especialment Negar-se a prendre en consideració una petició, una instància, un recurs, etc

■ desestorar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desestorar</title>

Partició sil·làbica: des_es_to_rar
Etimologia: de estorar

verb transitiu Treure l’estora o les estores que cobreixen el soler d’una habitació, les baranes d’un carro, etc.

■ desestorar

verb transitiu Treure l’estora o les estores que cobreixen el soler d’una habitació, les baranes d’un carro, etc

■ desestovar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desestovar</title>

Partició sil·làbica: des_es_to_var
Etimologia: de estovar

verb

transitiu Fer perdre la tovor o la blanor a alguna cosa.
pronominal Perdre la tovor o la blanor alguna cosa.

■ desestovar

verb transitiu Fer perdre la tovor o la blanor a alguna cosa pronominal Perdre la tovor o la blanor alguna cosa

■ desfaedor

| desfaedora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfaedor</title>

Partició sil·làbica: des_fa_e_dor
Etimologia: de faedor¹

adjectiu i masculí i femení Que desfà.

■ desfaedor

| desfaedora

adjectiu i masculí i femení Que desfà

desfaenar-se

<title type="display">desfaenar-se</title>

Partició sil·làbica: des_fa_e_nar-se

verb pronominal dialectal desfeinar-se.

desfaenar-se

verb pronominal dialectal desfeinar-se

■ desfaiçonar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfaiçonar</title>

Partició sil·làbica: des_fai_ço_nar
Etimologia: de afaiçonar 1a font: s. XV

verb transitiu i pronominal Desfigurar.

■ desfaiçonar

verb transitiu i pronominal Desfigurar

■ desfaixar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfaixar</title>

Partició sil·làbica: des_fai_xar
Etimologia: de faixar 1a font: 1460, Roig

verb

transitiu Treure la faixa a algú o a alguna cosa.
pronominal
1. Cessar d’estar faixat o enfaixat. El rem s’ha desfaixat.
2. Treure’s la faixa algú. Si et desfaixaves, respiraries millor.

■ desfaixar

verb transitiu Treure la faixa a algú o a alguna cosa pronominal Cessar d’estar faixat o enfaixat El rem s’ha desfaixat Treure’s la faixa algú Si et desfaixaves, respiraries millor

■ desfalc

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfalc</title>

Etimologia: de desfalcar² 1a font: 1803, DEst.

masculí

dret penal

Acció de desfalcar;
l’efecte.

■ desfalc

masculí dret penal Acció de desfalcar l’efecte

■ desfalcament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfalcament</title>

Etimologia: de desfalcar² 1a font: 1839, DLab.

masculí dret penal Desfalc.

■ desfalcament

masculí dret penal Desfalc

■ desfalcar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desfalcar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de falca

verb transitiu Treure les falques d’una cosa falcada.

Vegeu també:
desfalcar²

■ desfalcar¹

verb transitiu Treure les falques d’una cosa falcada Vegeu també desfalcar 2

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desestimar

■ desestorar

■ desestovar

■ desfaedor | desfaedora

■ desfaedor | desfaedora

desfaenar-se

■ desfaiçonar

■ desfaixar

■ desfalc

■ desfalcament

■ desfalcar1

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desfaedor

| desfaedora

■ desfaedor

| desfaedora

■ desfalcar¹

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia