Es mostren 88940 resultats

■ desgomar

■ desgomar

verb transitiu indústria tèxtil Suprimir els espessiments que resten en la roba després d’estampada Eliminar la sericina dels fils o teixits de seda tractant-los en banys d’una solució sabonosa i calenta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desgomatge

■ desgomatge

masculí indústria tèxtil Operació de desgomar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desgovern

■ desgovern

masculí Mal govern o manca de govern
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desgovernar

■ desgovernar

verb transitiu Governar malament marina, marítim Negligir el govern d’una embarcació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desgràcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desgràcia</title>

Partició sil·làbica: des_grà_ci_a
Etimologia: de gràcia 1a font: 1460, Roig
    femení
  1. Cas o esdeveniment funest. Si es moria, quina desgràcia!
    1. Sort adversa. Té desgràcia en tot el que emprèn.
    2. per desgràcia locució adverbial Per mala sort, per accident contrari al desig. Per desgràcia, em va caure i se’m va rompre.
    1. Sèrie d’esdeveniments funests que cauen sobre algú, mal que és motiu perpetual d’aflicció, etc. Té la desgràcia d’ésser sord.
    2. desgràcia personal [generalment en plural] Eufemisme per víctima humana, en un accident, una catàstrofe. En el xoc de trens, no hi hagut desgràcies personals.
  4. caure en desgràcia Perdre la gràcia o el favor d’algú.

■ desgràcia

femení Cas o esdeveniment funest Si es moria, quina desgràcia Sort adversa Té desgràcia en tot el que emprèn per desgràcia locució adverbial Per mala sort, per accident contrari al desig Per desgràcia, em va caure i se’m va rompre Sèrie d’esdeveniments funests que cauen sobre algú, mal que és motiu perpetual d’aflicció, etc Té la desgràcia d’ésser sord desgràcia personal generalment en plural Eufemisme per víctima humana, en un accident, una catàstrofe En el xoc de trens, no hi hagut desgràcies personals caure en desgràcia Perdre la gràcia o el favor d’algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desgraciadament

■ desgraciadament

adverbi Amb desgràcia, per desgràcia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desgraciar

■ desgraciar

verb transitiu Malmetre moralment o físicament pronominal Es desgracià en un accident
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desgraciat
| desgraciada

■ desgraciat
| desgraciada

adjectiu Que té desgràcia o mala sort He estat desgraciat en aquesta empresa Una empresa desgraciada Que pateix una desgràcia o desgràcies Mancat de gràcia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desgramar

■ desgramar

verb transitiu Netejar de gram o agram
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desgranador
| desgranadora

■ desgranador
| desgranadora

adjectiu Que desgrana màquina desgranadora o simplement desgranadora indústria tèxtil Màquina per a desgranar
Traducció