Es mostren 88939 resultats

■ dir2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dir</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. dir1
    masculí
    1. Acció de dir;
    2. l’efecte. Una cosa és el dir i una altra és el fer. Té un dir més fals!
    3. a tot dir Extremament, a més no poder. En Lluís és simpàtic a tot dir.
    4. el dir de la gent Allò que diu la gent en general, principalment les murmuracions. Fa massa cas del dir de la gent.
    1. Manera de dir, de proferir. Té un bell dir.
    2. Manera de dir, de donar-se a entendre, d’expressar.
    3. al seu (o teu) dir Segons la seva (o teva) manera de parlar, d’expressar-se, o segons la seva (o teva) afirmació. Al teu dir, ningú no fa res ben fet.
    4. ésser un dir No ésser ben bé o tant com s’ha afirmat o ésser una simple suposició. No en facis gaire cas, que allò fou un dir!



    3. Vegeu també:
    dir1

■ dir2

masculí Acció de dir l’efecte Una cosa és el dir i una altra és el fer Té un dir més fals a tot dir Extremament, a més no poder En Lluís és simpàtic a tot dir el dir de la gent Allò que diu la gent en general, principalment les murmuracions Fa massa cas del dir de la gent Manera de dir, de proferir Té un bell dir Manera de dir, de donar-se a entendre, d’expressar al seu o teu dir Segons la seva o teva manera de parlar, d’expressar-se, o segons la seva o teva afirmació Al teu dir, ningú no fa res ben fet ésser un dir No ésser ben bé o tant com s’ha afirmat o ésser una simple suposició No en…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diradical

■ diradical

masculí química Molècula que disposa de dos orbitals moleculars d’energia equivalent i dos electrons
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ direcció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">direcció</title>

Partició sil·làbica: di_rec_ci_ó
Compareu: adreça
Etimologia: del ll. directio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení [abreviatura dir.]
    1. Acció de dirigir; guiatge. Confiar a algú la direcció d’un negoci. Tenir, menar, algú, la direcció d’un afer. Prendre algú la direcció d’una expedició. Treballar sota la direcció d’algú.
    2. Consell, ensenyament amb què hom encamina algú.
    3. Discreció en l’obrar, conducta assenyada.
    4. Càrrec, funció, de director en una administració, un congrés, etc.
    5. cinematografia Art i tècnica de guiar la realització de totes les etapes d’un film.
    6. música Art i tècnica de guiar i orientar un conjunt instrumental o vocal en l’estudi i l’execució d’una obra musical.
    7. teatre Creació i control unitari de tots els elements que formen part d’un espectacle per tal de menar-lo vers una intenció i una estètica determinades.
    8. direcció espiritual religió i catolicisme Mestratge en les coses de l’esperit.
  2. Conjunt de serveis confiats a un director.
    1. Conjunt de persones encarregades de dirigir una companyia, una empresa, etc. S’ha reunit la direcció de l’empresa.
    2. direcció general dret administratiu Organisme de l’administració central que té cura de cadascun dels sectors en què un ministeri divideix la seva competència.
  4. Oficina del director o de la direcció.
    1. Recta que indica el costat vers el qual va o s’encamina una persona o una cosa o on hi ha quelcom. Quina direcció prendrem?
    2. figuradament Costat devers el qual hom dirigeix els esforços. Donar una bona direcció a una empresa.
    3. figuradament Línia de conducta que hom segueix. No ha menat una direcció gaire clara.
    4. física Recta segons la qual es mou un cos en un moment donat.
  6. automòbil, automobilisme Mecanisme que permet al conductor de modificar la trajectòria d’un vehicle.

■ direcció

femení abreviatura dir Acció de dirigir guiatge Confiar a algú la direcció d’un negoci Tenir, menar, algú, la direcció d’un afer Prendre algú la direcció d’una expedició Treballar sota la direcció d’algú Consell, ensenyament amb què hom encamina algú Discreció en l’obrar, conducta assenyada Càrrec, funció, de director en una administració, un congrés, etc cinematografia Art i tècnica de guiar la realització de totes les etapes d’un film música Art i tècnica de guiar i orientar un conjunt instrumental o vocal en l’estudi i l’execució d’una obra musical teatre Creació i control unitari de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ direccional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">direccional</title>

Partició sil·làbica: di_rec_ci_o_nal
Etimologia: de direcció
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la direcció.
    1. tecnologia Dit dels aparells que posseeixen unes característiques determinades d’intensitat, de rendiment, etc., en una direcció o en diverses. Fanal direccional. Botzina direccional. Micròfon direccional.
    2. telecomunicacions Dit de les antenes que tenen la propietat d’emetre o rebre radiacions només en una direcció determinada o bé dins un angle molt estret al voltant d’aquesta direcció.

■ direccional

adjectiu Relatiu o pertanyent a la direcció tecnologia Dit dels aparells que posseeixen unes característiques determinades d’intensitat, de rendiment, etc, en una direcció o en diverses Fanal direccional Botzina direccional Micròfon direccional telecomunicacions Dit de les antenes que tenen la propietat d’emetre o rebre radiacions només en una direcció determinada o bé dins un angle molt estret al voltant d’aquesta direcció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

direccionalitat

direccionalitat

femení tecnologia i telecomunicacions Qualitat de direccional
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ directament

■ directament

adverbi D’una manera directa, sense cap intermediari Adreçar-se directament a un superior
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ directe
| directa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">directe</title>

Etimologia: del ll. directus, -a, -um, íd.
    1. adjectiu Que va de dret al seu objecte o al seu terme, que va d’un punt a l’altre sense deturar-se en els punts intermediaris. Camí directe.
    2. adjectiu Sense intermediaris, immediat. Mitjans directes. Ésser partidari de l’acció directa. Un atac directe contra algú.
    3. adjectiu Planer, sincer. És un xicot molt directe. Empra un estil directe i cordial.
    4. adjectiu Dit de la manera d’expressar-se, d’enunciar, que empra la primera persona. Discurs directe.
    5. adverbi Directament, de dret. Anar directe als fets.
    6. adjectiu transports Dit del tren, el vapor, etc., que va d’un lloc a un altre sense fer parades intermèdies.
    7. cas directe En llatí, dit del nominatiu.
    8. complement directe gramàtica Nom donat al complement del verb que representa l’objecte de la significació verbal, anomenat també complement objecte o objecte directe.
    9. cop directe (o simplement directe m) esports En el futbol i altres esports d’equip, càstig consistent a llançar la pilota, des de la posició on ha estat comesa la falta, contra la porteria de l’equip sancionat.
    10. cop directe (o simplement directe m) esports En la boxa, cop de puny ràpid i breu llançat a l’altura de l’espatlla amb l’ajut del cos, indistintament amb l’un puny o l’altre.
    11. en directe locució adjectiva i locució adverbial radiotècnia i televisió Dit de l’emissió o del programa transmès al mateix moment d’ésser efectuat. Un concert en directe. El partit serà retransmès en directe.
    12. marxa directa (o simplement directa f ) automòbil, automobilisme i tecnologia Marxa que transmet a l’arbre secundari la mateixa velocitat del primari.
  2. adjectiu
    1. Que segueix l’ordre normal o més general (per oposició a invertit o a invers).
    2. construcció directa (o ordre directe) gramàtica Construcció que presenta els components fonamentals d’una oració ordenats d’una manera considerada lògica (subjecte+verb+atribut).
    3. estil directe gramàtica Manera de reproduir textualment un enunciat en un altre discurs o procés d’enunciació.

■ directe
| directa

adjectiu Que va de dret al seu objecte o al seu terme, que va d’un punt a l’altre sense deturar-se en els punts intermediaris Camí directe adjectiu Sense intermediaris, immediat Mitjans directes Ésser partidari de l’acció directa Un atac directe contra algú adjectiu Planer, sincer És un xicot molt directe Empra un estil directe i cordial adjectiu Dit de la manera d’expressar-se, d’enunciar, que empra la primera persona Discurs directe adverbi Directament, de dret Anar directe als fets adjectiu transports Dit del tren, el vapor, etc, que va d’un lloc a un altre sense fer parades intermèdies…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ directiu
| directiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">directiu</title>

Partició sil·làbica: di_rec_tiu
Etimologia: del b. ll. directivus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la direcció, al comandament. Preceptes directius.
    2. Que té el poder, la virtut, de dirigir. Comitè directiu.
  2. masculí i femení Persona que dirigeix juntament amb d’altres, dirigent, especialment que dirigeix una societat, un club, etc. Els directius de l’empresa.
  3. femení Junta directiva.
  4. femení dret Norma bàsica de la Unió Europea que cada estat ha de desenvolupar en la seva legislació.
  5. adjectiu tecnologia i telecomunicacions Direccional. Antena directiva.

■ directiu
| directiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a la direcció, al comandament Preceptes directius Que té el poder, la virtut, de dirigir Comitè directiu masculí i femení Persona que dirigeix juntament amb d’altres, dirigent, especialment que dirigeix una societat, un club, etc Els directius de l’empresa femení Junta directiva femení dret Norma bàsica de la Unió Europea que cada estat ha de desenvolupar en la seva legislació adjectiu tecnologia i telecomunicacions Direccional Antena directiva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ directivitat

■ directivitat

femení tecnologia i telecomunicacions Direccionalitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ director
| directora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">director</title>

Etimologia: del b. ll. director, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
    [abreviatura dir.]
  1. masculí i femení
    1. El qui dirigeix, regeix, governa o comanda. El director d’una companyia, d’una fàbrica. El director d’un teatre, d’una orquestra. El director d’una escola. La directora d’un col·legi. Un director esportiu, de cursa. Director responsable, general. Director artístic.
    2. història Cadascun dels cinc membres del Directori.
    3. director espiritual (o de consciència) religió i catolicisme Persona que fa direcció espiritual.
  2. adjectiu
    1. Que forneix les directrius. Comitè director. Pla director d’ordenació urbana.
    2. geometria Que dirigeix el moviment d’un punt o d’una línia i n’estableix, així, la direcció. Con director. Pla director.
  3. masculí telecomunicacions Element d’una antena que serveix per a augmentar-ne la directivitat i també el guany.

■ director
| directora

abreviatura dir masculí i femení El qui dirigeix, regeix, governa o comanda El director d’una companyia, d’una fàbrica El director d’un teatre, d’una orquestra El director d’una escola La directora d’un collegi Un director esportiu, de cursa Director responsable, general Director artístic història Cadascun dels cinc membres del Directori director espiritual o de consciència religió i catolicisme Persona que fa direcció espiritual adjectiu Que forneix les directrius Comitè director Pla director d’ordenació urbana geometria Que dirigeix el moviment d’un punt o d’una línia i n’estableix, així…
Informació complementària
Traducció