<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dit</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: molt probablement d’un ll. vg. *dītus, variant, per la concurrència de versemblants factors fonètics i morfològics, del ll. cl. dĭgĭtus, íd. 1a font: s. XIII
Body
-
masculí
-
anatomia animal
- Cadascuna de les prolongacions, en nombre de cinc o menys, en què acaben les extremitats dels animals vertebrats, llevat dels peixos.
- En l’home, cadascuna de les cinc prolongacions en què terminen les mans i els peus.
- especialment Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans, anomenades dit gros (o polze), índex (o dit assenyalador, o apuntador, o saludador, o mestre), dit del mig (o dit mitger, o llarg, o del cor, o llépol), dit anular (o de l’anell) i dit auricular (o dit petit, o xic, o menut, o menuell, o gorrí).
- anar com l’anell al dit Ésser, una cosa, molt ajustada a allò que cal, molt oportuna, adequada.
- cap (o punta) del dit Extremitat del dit on va inserida l’ungla.
- dits com botifarres (o com botifarrons) Dits molt gruixuts.
- dits de cosidora (o de pianista) Dits llargs i prims.
- donaria un dit de la mà (o de la mà dreta) per Expressió amb què hom es mostra disposat a qualsevol sacrifici per a aconseguir alguna cosa.
- el dit de Déu El poder o la intervenció de Déu.
- ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) Tenir, algú, costum de posar la mà sobre allò que no està bé de tocar o de prendre el que no és seu.
- fer córrer els dits Furtar.
- ficar (o posar) els dits a la boca (a algú) Provocar-lo, portar-lo amb habilitat a parlar, a dir allò que no voldria dir.
- fica’t els dits al cul! (o al nas!) vulgarment Expressió emprada per a renyar algú que toca allò que no ha de tocar.
- llepar-se’n els dits Trobar molt de gust en una cosa.
- mossegar-se els dits Estar molt impacient o molt exasperat.
- mossegar-se’n els dits Penedir-se’n. Quin disbarat: segur que a hores d’ara se’n mossega els dits!
- no moure un (o ni un) dit per No fer res per ajudar algú que està en una situació difícil.
- no saber (algú) quants dits (o els dits que) té a la mà Ésser molt ignorant o molt curt d’enteniment.
- no veure’s (una cosa) als dits Tenir-la només molt poc temps, especialment exhaurir ràpidament una mercaderia. Ja hem de tornar a demanar oli al proveïdor: no ens el veiem als dits!
- no veure’s la feina als dits Enllestir la feina ràpidament.
- omplir la cara de dits (a algú) Bufetejar-lo fortament i repetidament.
- picar els dits (a algú) Castigar-lo perquè escarmenti.
- picar-se (o agafar-se, o cremar-se, etc.) els dits Tenir un fracàs, sofrir un perjudici inesperat en alguna acció, especialment en un afer comercial.
- posar (o plantar, o estampar, etc.) els cinc dits a la cara (d’algú) Bufetejar-lo fortament.
- prendre (una cosa) dels dits Agafar-la amb afany, i tenir especialment una mercaderia molta sortida. Quan ha sabut que el diari parlava d’ell, me l’ha pres dels dits. Com que ha d’apujar-se el sucre, ens el prenen dels dits.
- prendre (una cosa) dels dits Ésser, algú, desposseït d’una cosa o d’allò que ja estava a punt d’aconseguir, en circumstàncies inversemblants, per ingenuïtat, distracció, etc. Et deixaries prendre dels dits com si res tots els nostres cabals. Ja ho tenia coll avall; m’ho van prendre dels dits.
- prendre (o agafar, o estirar, etc.) la feina dels dits Impedir que un altre emprengui o prossegueixi una feina posant-se hom a fer-la en comptes d’ell. Ja havia enfilat l’agulla i tot, però ha vingut la mare i m’ha pres la feina dels dits. Sempre em pren la feina dels dits quan ja gairebé la tinc llesta.
- si és com el dit, hi posa el braç i tot Expressió per a indicar que algú és molt propens a exagerar.
- si li’n doneu com el dit, se’n pren (o se’n prendrà, o se n’agafa, o se n’agafarà) com la mà (o com el braç) Expressió per a indicar que algú és propens a abusar de la llibertat que li donen.
- tenir bons dits (o tenir dits) Ésser hàbil manualment.
- tenir per la punta (o pel cap) dels dits Saber molt bé una cosa o tenir una gran destresa a fer-la.
- tirar a terra (o tombar, o fer caure, etc.) amb un dit Expressió amb què hom pondera la superioritat en força d’una persona sobre una altra. No em busquis les pessigolles: ja saps que, si vull, et tiro a terra amb un dit.
- untar-se els dits Apropiar-se, algú, fraudulentament una part dels béns que administra, especialment diners.
- voler (o demanar) dits Requerir habilitat manual.
-
especialment
- Dit índex. Es posà el dit als llavis per fer senyal al nen que callés. No l’assenyalis amb el dit, home: s’adonarà que parlem d’ell!
- a dit locució adverbial Amb referència a un nomenament, per influència, sense seguir el procediment legal.
- alçar (o aixecar) el dit Alçar el braç destacant l’índex, en una reunió, una classe, etc., per demostrar adhesió a allò que el qui parla proposa, per demanar la paraula, etc.
- assenyalar (algú) amb el dit Dirigir hom l’atenció devers ell, mirar-se’l molt, parlar-ne molt, per alguna cosa que sembla extravagant o censurable.
- mamar-se el dit Ésser excessivament ingenu.
- posa-li (o fica-li) el dit a la boca! (o a la boca a veure si mossega!) Expressió amb què hom remarca que algú no és tan inofensiu o toix com aparenta.
- tenir el dit a l’ull (o el dit ficat a l’ull, o el dit posat a l’ull) (a algú) Tenir-li animadversió.
- per extensió Part d’un guant que cobreix un dit. Aquest guant té dos dits foradats.
- per extensió Mida equivalent a l’amplària normal d’un dit d’home. Un ciri que fa cinc pams de llarg i cinc dits d’ample.
- dits de frare botànica Frare del romaní.
- dits de mort botànica Bolet de la classe dels ascomicets (Xylaria sp), no comestible, que forma uns estromes de color negre però de carn blanca per dintre i que es fa sobre les soques i la fusta mortes.
-
per extensió
- a dos dits de Molt a la vora de. Es va aturar a dos dits del precipici. Estava a dos dits de tornar-me boig.
- dit de través (o través de dit) Dit. Hi ha un través de dit de neu.
- dos (o quatre) dits Quantitat petita, una mica. Per dos dits de vi, no puc pas estar begut.
- no tenir dos dits de front (o de seny, o d’enteniment, etc.) Ésser molt curt d’enteniment o obrar d’una manera molt poc assenyada.
- no veure-hi dos dits de lluny Ésser molt curt d’enteniment.
Vegeu també:
dit2