Es mostren 88940 resultats

aguaitador
| aguaitadora

aguaitador
| aguaitadora

aguaitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aguaitar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_guai_tar
Compareu: guaitar
Etimologia: de guaita 1a font: s. XIV
Body
    verb
  1. transitiu Sotjar, vigilar, especialment des d’un indret amagat, per sorprendre. L’enemic aguaitava la caravana.
  2. intransitiu
    1. Treure el cap per una obertura o per damunt alguna cosa.
    2. Aplicar l’ull i mirar per una obertura petita. Sempre aguaita pel forat del pany.

aguaitar

aguant

aguant

aguantador

aguantador

aguantallibres

aguantallibres

aguantar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aguantar</title>

Accessory
Etimologia: probablement de l’it. agguantare ‘agafar, aferrar’, der. segurament de guanto ‘guant’ i transmès com a terme de navegants 1a font: c. 1800
Body
    verb
  1. transitiu Rebre sense cedir (el pes d’una cosa o un esforç qualsevol). Les columnes que aguanten l’arc. Aguantar un cop. Aguanta’m el paquet.
  2. usat absolutament Els manifestants aguantaren tot el dia.
  3. pronominal Mantenir-se sense caure, sense cedir. No aguantar-se dret.
  4. figuradament
    1. transitiu Resistir, suportar. Aguantar la calor, el vent.
    2. pronominal No aguantar-se uns arguments.
    3. aguantar el punt (o el tipus) Mantenir-se ferm en una actitud, raonable o no.
    1. transitiu Contenir, reprimir. Si no l’aguantem, li dona un cop de puny.
    2. pronominal Sempre s’aguanta, mai no s’enfada.
  5. transitiu marina, marítim
    1. Cobrar un cap fins a tenir-lo tibant i fent força.
    2. Capejar (un temporal).
    3. aguantar la caiguda (o el rumb) Mantenir el rumb que tingui un vaixell en un moment donat.

aguantar

aguar

aguar

Informació complementària
Traducció

agudament

agudament

Informació complementària

agudell

agudell

agudesa

agudesa