Es mostren 88939 resultats

■ esblaimar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esblaimar</title>

Partició sil·làbica: es_blai_mar
Etimologia: probablement de l’oc. i potser cat. ant. esblasmar, íd., a més de ‘blasmar, ferir’, der. del ll. vg. blastemare ‘blasfemar’ (v. blastomar)
    verb
    1. transitiu Fer perdre (a alguna cosa) la seva coloració normal, fer esdevenir d’un color menys viu. La claror de les espelmes esblaimava els quadres de l’habitació.
    2. pronominal Al capvespre, el sol s’anava esblaimant.
    3. transitiu Fer empal·lidir. La por de no sortir-se'n li esblaimava la cara.
    4. pronominal Amb el mareig, el rostre del noi es va anar esblaimant.
  2. pronominal Esdevenir, un color, menys viu.

■ esblaimar

verb transitiu Fer perdre a alguna cosa la seva coloració normal, fer esdevenir d’un color menys viu La claror de les espelmes esblaimava els quadres de l’habitació pronominal Al capvespre, el sol s’anava esblaimant transitiu Fer empallidir La por de no sortir-se'n li esblaimava la cara pronominal Amb el mareig, el rostre del noi es va anar esblaimant pronominal Esdevenir, un color, menys viu
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esblamar-se

■ esblamar-se

verb pronominal Cessar de fer flama un cos en combustió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esblanqueïment

■ esblanqueïment

masculí Acció d’esblanqueir o d’esblanqueir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esblanqueir

■ esblanqueir

verb transitiu Fer tornar blanc o més blanc descolorir pronominal Tornar-se blanc o més blanc descolorir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esblanqueït
| esblanqueïda

■ esblanqueït
| esblanqueïda

adjectiu Descolorit, pàllid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esblenar

■ esblenar

verb transitiu Destriar els cabells formant blens
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbocador

■ esbocador

masculí oficis manuals Eina formada per dues peces articulades, amb un extrem de forma cònica, que serveix per a esbocar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbocar

■ esbocar

verb transitiu oficis manuals Eixamplar la boca d’una mànega o donar forma d’embut a un canó de plom per engalzar-lo amb un altre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbocat
| esbocada

■ esbocat
| esbocada

adjectiu Badat, obert Dit del coll massa ample d’una peça de vestir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esbocelles


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbocelles</title>

Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. vg. *borficellas, metàtesi del ll. forficellas (forbicellas), variant de forficulas, diminutiu de forfices (forbices) ‘tisores, pinces’
femení plural oficis manuals Pinces grosses que empren els argenters per a collir les pedres fines.

■ esbocelles

femení plural oficis manuals Pinces grosses que empren els argenters per a collir les pedres fines
Traducció