Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

esblaimament

<title type="display">esblaimament</title>

Partició sil·làbica: es_blai_ma_ment
Etimologia: de esblaimar-se 1a font: s. XX, Carner

masculí

Acció d’esblaimar-se;
l’efecte.

esblaimament

masculí Acció d’esblaimar-se l’efecte

■ esblaimar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esblaimar</title>

Partició sil·làbica: es_blai_mar
Etimologia: probablement de l’oc. i potser cat. ant. esblasmar, íd., a més de ‘blasmar, ferir’, der. del ll. vg. blastemare ‘blasfemar’ (v. blastomar)

verb

1. transitiu Fer perdre (a alguna cosa) la seva coloració normal, fer esdevenir d’un color menys viu. La claror de les espelmes esblaimava els quadres de l’habitació.
2. pronominal Al capvespre, el sol s’anava esblaimant.
3. transitiu Fer empal·lidir. La por de no sortir-se'n li esblaimava la cara.
4. pronominal Amb el mareig, el rostre del noi es va anar esblaimant.
pronominal Esdevenir, un color, menys viu.

■ esblaimar

verb transitiu Fer perdre a alguna cosa la seva coloració normal, fer esdevenir d’un color menys viu La claror de les espelmes esblaimava els quadres de l’habitació pronominal Al capvespre, el sol s’anava esblaimant transitiu Fer empallidir La por de no sortir-se'n li esblaimava la cara pronominal Amb el mareig, el rostre del noi es va anar esblaimant pronominal Esdevenir, un color, menys viu

■ esblamar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esblamar-se</title>

Etimologia: segurament variant de esblasmar, base de esblaimar, amb desviació de sentit de ‘perjudicar’ a ‘recremar’, per influx de aflamar, inflamar (v. esblaimar-se)

verb pronominal Cessar de fer flama un cos en combustió.

■ esblamar-se

verb pronominal Cessar de fer flama un cos en combustió

■ esblanqueïment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esblanqueïment</title>

Partició sil·làbica: es_blan_que_ï_ment
Etimologia: de esblanqueir

masculí

Acció d’esblanqueir o d’esblanqueir-se;
l’efecte.

■ esblanqueïment

masculí Acció d’esblanqueir o d’esblanqueir-se l’efecte

■ esblanqueir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esblanqueir</title>

Partició sil·làbica: es_blan_que_ir
Etimologia: de blanc 1a font: 1479

verb

transitiu Fer tornar blanc o més blanc; descolorir.
pronominal Tornar-se blanc o més blanc; descolorir-se.

■ esblanqueir

verb transitiu Fer tornar blanc o més blanc descolorir pronominal Tornar-se blanc o més blanc descolorir-se

■ esblanqueït

| esblanqueïda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esblanqueït</title>

Partició sil·làbica: es_blan_que_ït
Etimologia: de esblanqueir 1a font: 1653, DTo.

adjectiu Descolorit, pàl·lid.

■ esblanqueït

| esblanqueïda

adjectiu Descolorit, pàllid

■ esblenar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esblenar</title>

Etimologia: de ble 1a font: c. 1800

verb transitiu Destriar els cabells formant blens.

■ esblenar

verb transitiu Destriar els cabells formant blens

■ esbocador

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbocador</title>

Etimologia: de esbocar

masculí oficis manuals Eina formada per dues peces articulades, amb un extrem de forma cònica, que serveix per a esbocar.

■ esbocador

masculí oficis manuals Eina formada per dues peces articulades, amb un extrem de forma cònica, que serveix per a esbocar

■ esbocar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbocar</title>

Homòfon: esbucar
Etimologia: de boca

verb transitiu oficis manuals Eixamplar la boca d’una mànega o donar forma d’embut a un canó de plom per engalzar-lo amb un altre.

■ esbocar

verb transitiu oficis manuals Eixamplar la boca d’una mànega o donar forma d’embut a un canó de plom per engalzar-lo amb un altre

■ esbocat

| esbocada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esbocat</title>

Etimologia: de esbocar

adjectiu

Badat, obert.
Dit del coll massa ample d’una peça de vestir.

■ esbocat

| esbocada

adjectiu Badat, obert Dit del coll massa ample d’una peça de vestir