Es mostren 88940 resultats

■ est2
| esta

■ est2
| esta

adjectiu i pronom plural estos, estes dialectal antigament Aquest Vegeu també est 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estabeig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estabeig</title>

Partició sil·làbica: es_ta_beig
Etimologia: del dial. estabó, alteració de atzabó ‘nuvolet; remor de tempesta’, de l’àr. as-saḥâba ‘núvol’; amb canvi de sufix
masculí [generalment en pl] dialectal Moviment agitat i combinat amb paraules pronunciades amb gran excitació.

■ estabeig

masculí generalment en pl dialectal Moviment agitat i combinat amb paraules pronunciades amb gran excitació
Gran Diccionari de la llengua catalana

estabiliari
| estabiliària

estabiliari
| estabiliària

masculí i femení dret català Emfiteuta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estabilient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estabilient</title>

Partició sil·làbica: es_ta_bi_li_ent
Etimologia: del ll. stabiliens, -ntis, participi pres. de stabilīre ‘mantenir sòlidament’
masculí i femení dret català Propietari d’un bé immoble donat en emfiteusi que resta després de la seva constitució com a propietari o senyor directe, o com a titular d’un dret real de gaudiment sobre aquest bé. És anomenat també censalista o senyor directe.

■ estabilient

masculí i femení dret català Propietari d’un bé immoble donat en emfiteusi que resta després de la seva constitució com a propietari o senyor directe, o com a titular d’un dret real de gaudiment sobre aquest bé És anomenat també censalista o senyor directe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estabilitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estabilitat</title>

Etimologia: del ll. stabilĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat d’estable2.
  2. aeronàutica Tendència d’una aeronau a recobrar una condició de vol quan ha sofert una pertorbació que l’ha allunyada de tal condició.
  3. alimentació, indústries alimentàries Període de temps durant el qual un aliment manté una qualitat satisfactòria.
  4. economia Situació d’un sistema econòmic en el qual les condicions d’equilibri són consistents.
  5. explosius Resistència d’una substància explosiva a sofrir una deflagració o una explosió espontània deguda a un augment de la pressió de la temperatura o als efectes dels productes de la descomposició del mateix explosiu.
  6. hidràulica Propietat d’un cos en flotació de retornar a la seva posició d’equilibri quan ha estat separat d’aquesta per alguna causa externa.
  7. mecànica Facultat d’un sistema material de mantenir-se en equilibri o tornar a l’estat d’equilibri quan actuen forces que tendeixen a allunyar-l’en.
  8. meteorologia Superposició regular de les capes atmosfèriques en ordre decreixent de densitats.
  9. química
    1. Qualitat d’una substància de conservar les seves propietats en el temps, sotmesa a condicions més o menys desfavorables.
    2. Qualitat d’una substància de resistir-se a reaccionar amb una altra o a descompondre’s i de conservar la seva estructura química.

■ estabilitat

femení Qualitat d’ estable 2 aeronàutica Tendència d’una aeronau a recobrar una condició de vol quan ha sofert una pertorbació que l’ha allunyada de tal condició alimentació, indústries alimentàries Període de temps durant el qual un aliment manté una qualitat satisfactòria economia Situació d’un sistema econòmic en el qual les condicions d’equilibri són consistents explosius Resistència d’una substància explosiva a sofrir una deflagració o una explosió espontània deguda a un augment de la pressió de la temperatura o als efectes dels productes de la descomposició del mateix explosiu…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estabilització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estabilització</title>

Partició sil·làbica: es_ta_bi_lit_za_ci_ó
Etimologia: de estabilitzar
    femení
    1. Acció d’estabilitzar o estabilitzar-se;
    2. l’efecte.
  2. economia Aplicació de mesures de política econòmica per a evitar desajusts greus de les magnituds econòmiques.
  3. farmàcia, indústria farmacèutica Procés mitjançant el qual hom inactiva els ferments que es troben a les fulles i arrels de les plantes medicinals i que, durant el temps de dessecació d’aquestes, en podrien descompondre els principis actius.
  4. obres públiques Operació de donar a un terreny la consistència necessària perquè pugui suportar, sense deformar-se, les càrregues a què hom el sotmet degudes al trànsit de vehicles, a construccions, etc.
  5. química Operació per la qual hom addiciona una substància, anomenada estabilitzador, a una mescla o compost per tal d’eliminar-ne la possibilitat de descomposició.

■ estabilització

femení Acció d’estabilitzar o estabilitzar-se l’efecte economia Aplicació de mesures de política econòmica per a evitar desajusts greus de les magnituds econòmiques farmàcia, indústria farmacèutica Procés mitjançant el qual hom inactiva els ferments que es troben a les fulles i arrels de les plantes medicinals i que, durant el temps de dessecació d’aquestes, en podrien descompondre els principis actius obres públiques Operació de donar a un terreny la consistència necessària perquè pugui suportar, sense deformar-se, les càrregues a què hom el sotmet degudes al trànsit de vehicles, a…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estabilitzador
| estabilitzadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estabilitzador</title>

Etimologia: de estabilitzar
  1. adjectiu Que estabilitza.
  2. masculí aeronàutica
    1. Cadascun dels conjunts de superfícies fixes o mòbils que serveixen per al control de l’estabilitat i el comandament de l’aeronau.
    2. especialment L’element horitzontal de la cua d’una avió.
  3. masculí alimentació, indústries alimentàries Additiu alimentari que manté la textura i l’aspecte del producte.
  4. masculí automòbil, automobilisme Dispositiu o conjunt de dispositius emprat en els automòbils que, per acció mecànica o aerodinàmica, serveix per a augmentar-ne l’estabilitat.
  5. masculí electrotècnia Aparell destinat a fornir una tensió sensiblement constant a un receptor o circuit elèctric, encara que la tensió d’entrada o el consum de potència del receptor variïn considerablement.
  6. masculí nàutica Element lateral flotant unit al cos principal d’algunes piragües.
  7. masculí química Additiu que hom afegeix a una solució que la fa químicament estable.

■ estabilitzador
| estabilitzadora

adjectiu Que estabilitza masculí aeronàutica Cadascun dels conjunts de superfícies fixes o mòbils que serveixen per al control de l’estabilitat i el comandament de l’aeronau especialment L’element horitzontal de la cua d’una avió masculí alimentació, indústries alimentàries Additiu alimentari que manté la textura i l’aspecte del producte masculí automòbil, automobilisme Dispositiu o conjunt de dispositius emprat en els automòbils que, per acció mecànica o aerodinàmica, serveix per a augmentar-ne l’estabilitat masculí electrotècnia Aparell destinat a fornir una tensió sensiblement constant a…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estabilitzant

■ estabilitzant

adjectiu i masculí Estabilitzador
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estabilitzar

■ estabilitzar

verb transitiu Fer o mantenir estable pronominal A la fi, sembla que el temps s’estabilitza
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ establa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">establa</title>

Homòfon: estable
Etimologia: del ll. stabŭla, pl. del n. stabŭlum ‘lloc d’estatge, sobretot dels animals’, tot i que també s’hauria pogut originar el femení a partir del masculí (v. estable1) per confusió de la vocal neutra final en el parlar oriental
femení estable1.

■ establa

femení estable 1
Traducció